Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Fundació Jaume Bofill ha fet públic els resultats del primer Edubaròmetre dedicat a les famílies. Es tracta d’una enquesta elaborada entre el 2 de maig i el 18 de juliol del 2017 a 5.127 pares i mares d’infants menors d’edat. Un mes després de la publicació dels resultats de l’Edubaròmetre que consultava els docents, la Fundació Jaume Bofill recalca la importància de consultar a les famílies perquè “el debat educatiu actual no té en compte la realitat dels centres ni com els docents o famílies viuen l’escola”. Així mateix, reivindiquen que, per introduir “major pluralitat” al procés de millora educativa cal “incorporar les expectatives i valors de les famílies”.
Els resultats d’aquesta enquesta revelen que els docents tenen una percepció de l’escola “bastant acord a la de les famílies”; i és que les puntuacions que donen tots dos col·lectius al sistema educatiu català és força semblant. Mentre els i les mestres posaven un 6,2 de nota, les famílies puntuen amb un 5,8 al sistema (i amb un 6,6 l’escola a la que acuden els seus fills o filles). Tot i això, la confiança que expressen depèn en bona mesura dels resultats acadèmics de l’infant -variable que determinarà bona part de les respostes a l’enquesta.
Així, les famílies amb fills que no van bé a l’escola puntuen el sistema amb un aprovat just i el centre no passa del 5,5. Per contra, les famílies amb nens amb bones notes, puntuen el sistema educatiu amb un 6,7 de nota mitjana. Aquest descontentament de les famílies dels nens i nenes amb pitjors resultats es nota també en qüestions puntuals del dia a dia de la classe. Per exemple, el 45% de llars on els infants treuen males notes consideren que els centres no aconsegueixen motivar els alumnes. En la mateixa línia, el 68% creu que no inculquen prou habilitats o cultura de l’esforç. Això concorda amb la preocupació que mostraren els docents al primer Edubaròmetre, en el que expressaven sentir-se “poc preparats per l’atenció a la diversitat i per la detecció de necessitats educatives individuals”.
Precisament la motivació o la capacitat d’esforç són algunes de les característiques que les famílies consultades consideren que són més necessàries per als joves (amb un 46,3 i un 42,4% respectivament). A més, els consultats també consideren que aquestes són aptituds que han de ser ensenyades a l’escola (53,1 i 33,2%). En aquest sentit, destaca molt que només un quart de les famílies destaquin que a l’escola els infants han de rebre una bona preparació acadèmica, perquè “és quelcom que es dóna per suposat”, expliquen des de la Bofill.
Així, la Fundació considera que “hi ha una visió molt més holística del que l’escola ha d’aportar als infants, tant des de les famílies com des del cos de docents, que mostren, ambdós, un canvi similar de prioritats”. En aquesta línia, les famílies tendeixen a agrupar-se en dos grups segons el tipus d’aptituds que consideren que els joves han d’aprendre a l’escola. Per una banda hi ha els que destaquen l’enriquiment personal amb el pensament crític i la creativitat (43%) -i que predomina, també, entre les famílies d’escola pública- i, per l’altra, els qui prefereixen les capacitats acadèmiques amb la motivació per aprendre i els hàbits de treball (39%), valors més destacats a la concertada.
La innovació a les aules decreix a mesura que s’avança en l’escolarització
La valoració que fan les famílies de l’escola depèn força dels resultats acadèmics de l’infant. Així, aquelles famílies de nens i nenes que no treuen resultats satisfactoris tendeixen a suspendre els centres escolars en la capacitat d’orientar i acompanyar (4,5) i en el nivell d’exigència i resultats (4,7). Per contra, acostumen a aprovar-los pel que fa al clima de convivència (5,7) i la relació entre els mestres i la família (5,4). Agafant totes les mostres registrades, és el 35.2% el que considera que el seu fill o filla rep una bona educació.
De totes maneres, s’ha de destacar que la valoració general, tant del centre com del sistema, va caient a mesura que l’infant va passant cursos. Això, potser, és degut a la davallada en innovació que les famílies detecten a l’aula a mesura que les criatures creixen: mentre valoren amb un 7,4 la innovació a Infantil, la nota baixa a un 6 a l’ESO. I és que les famílies reclamen un nivell d’innovació del 8,8 mentre que el que declaren percebre no puja del 6,6.
En aquest sentit, les famílies es mostren “moderadament optimistes” respecte a una futura millora de l’educació a Catalunya: el 45.9% considerà que anirà a millor en els tres anys que vénen. En general, les famílies són menys optimistes que el cos docent; dels primers, només el 23.4% creu que el sistema hagi millorat en els darrers anys, mentre que la xifra puja al 33.5% en el cas dels docents. Això però, també s’ha de posar en context amb una percepció important: només el 24.8% de les famílies considera que l’educació hagi empitjorat. “Això és una molt bona notícia que parla molt bé del cos de mestres, ja que no han deixat que els efectes de les retallades afectessin els infants”, comenten des de la Fundació Jaume Bofill.
Aquests resultats pertanyen a la primera edició de l’enquesta Edubaròmetre, que enquestarà dos cops l’any les famílies i els docents sobre temes rellevants de l’educació. Per a la segona edició -ja en curs-, la Fundació prepara un estudi sobre com se senten d’informades les famílies respecte a la feina pedagògica de l’escola, sobre la seva percepció respecte a la voluntat i capacitats dels mestres, la relació amb els tutors o les prioritats en despesa educativa.
