Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Institut Matadepera és un centre d’ensenyament secundari amb més de vint cursos d’història. Ara fa uns quatre anys, després d’un llarg procés de reflexió interna i malgrat que es partia d’un centre que consideràvem prou ben organitzat i consolidat i amb bons resultats, es va iniciar un procés de transformació que buscava un centre més inclusiu, amb pràctiques més basades en l’evidència científica, amb aprenentatges més profunds i que potenciés equilibradament els referits al Saber ser, al Saber conviure i al Saber fer, que ens quedaven sovint massa amagats rere els del Saber conèixer.
Aquest camí, com tots els que es recorren en un àmbit com l’educatiu on la cooperació és tan necessària, no el podíem fer sols. De fet, sols no podíem ni començar-lo. Ja feia temps que demanàvem suport a companyes i companys d’altres centres que ens ajudessin a fer la reflexió que ens calia. Tan sols començar el procés de transformació, per exemple, vam demanar d’integrar-nos a les xarxes de centres de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB per trobar espais de reflexió i aprofundiment amb centres en situacions similars a la nostra.
En el moment d’inici del procés de transformació, va sorgir la proposta del programa Escola Nova 21 com a aliança per a un sistema educatiu avançat, que promovia la transformació dels centres en la línia que tot just acabàvem d’encetar. El nostre centre va tenir pocs dubtes que volia formar part d’aquesta aliança. Buscàvem seguir aprenent entre iguals i una fonamentació teòrica i científica al procés de transformació. Quasi 500 centres de Catalunya van pensar el mateix. Per sort, a més, vam ser escollits com un dels 30 centres de la Mostra representativa que havia de rebre un suport més intensiu. Aquest fet ens ha donat una empenta extra de gran valor en aquest procés, que era tan incipient i ens ha aportat coses tan diverses que, encara ara, quan el programa està a punt de tancar, se’ns fa difícil de ser-ne del tot conscients. Segur que ens ha donat inspiració, exemples a tenir en compte (com el de les escoles impulsores del programa, que han estat un exemple de generositat), coneixement científic (i amb això, ordre i una estructura coherent del procés) i motivació per seguir endavant. També creiem que ens ha ajudat en millorar l’acceptació social del canvi que començàvem: ha normalitzat i fet pública la reflexió profunda i fonamentada sobre l’educació.
Gràcies, entre altres factors, a tot això, el centre està canviant. Ja ho han començat a fer l’estructura organitzativa dels equips de treball, els horaris de l’alumnat, alguns espais, el plantejament i el funcionament de les activitats, l’estructura de les aules, el grau d’obertura a les famílies i, sobretot el grau de reflexió de tota la comunitat educativa sobre com ha de ser l’escola que volem.
És molt interessant constatar que aquesta ajuda tan útil s’ha basat en bona part en el suport de l’equip de facilitadors del programa. Que des d’un respecte exquisit a la nostra tasca, amb empatia i gran capacitat per motivar-nos ens han acompanyat per regular i ajudar-nos a dirigir el canvi.
Al costat d’aquestes facilitacions, els espais de formació i aprenentatge continu, que ja consideràvem fonamentals per al centre, han estat grans oportunitats de creixement col·lectiu. Hem après a partir de l’observació de la realitat de les aules: les del propi centre i amb visites i residències a les escoles impulsores. Ha estat una experiència rica i de gran impacte. Al seu costat les formacions d’estiu, les formacions en centre i les jornades de treball s’han dissenyat sempre donant gran importància a la col·laboració entre els aprenents, a la construcció col·lectiva de coneixement, a la pràctica i també, i aquesta ha estat una de les claus, a les emocions. Ha estat un procés d’aprenentatge en el què hem posat en valor el plaer d’aprendre i d’ajudar a aprendre.
El programa EN 21 està a punt d’acabar. El nostre procés de canvi, no. Ni de bon tros. Però ens deixa amb el regal d’eines per seguir aquest procés de transformació i reflexió, amb una visió de futur més clara i compartida, un full de ruta a seguir en els propers anys i una sèrie de recursos organitzatius per facilitar els processos de canvi i millora contínua i la construcció de coneixement. I no només això, ens deixa amb una xarxa enorme de centres que viuen processos similars al nostre i que estem convençuts que mai més caminarem sols.
