L’altre dia, l’amic Alfons Formariz, un dels grans especialistes sobre educació de persones adultes del país, ens escrivia per demanar-nos opinió sobre el tema que dona títol al present article: cal iniciar un procés de municipalització dels centres d’educació de persones adultes? Com es sabut, a Catalunya hi conviuen dues tipologies de centres d’educació de persones adultes (tres si comptem també els centres de la xarxa privada): una línia de centres depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i una altra de titularitat municipal, és a dir, depenent de les corporacions locals.
Òbviament, es tracta d’una pregunta de molt díficil resposta i, sobretot, de díficil anàlisi. Són moltes les variables que haurien de tenir-se en compte per pronunciar-se amb rigor al respecte. Per suposat, una decisió d’aquestes característiques hauria d’emmarcar-se dins d’un procés de planificació estratègica pel que fa a les polítiques d’educació permanent de Catalunya. Procés que sembla que ara mateix queda molt lluny dels interessos i prioritats de Via Augusta. No obstant, com a simple joc intel·lectual per plantejar possibles escenaris futurs, aquí van unes breus línies per aportar alguns elements de reflexió.
Un lloc comú quan parles amb qualsevol equip directiu de centres d’educació de persones adultes depenents del Departament d’Educació és l‘escassa flexibilitat en la definició de la seva oferta formativa. I és que el marge que tenen les direccions dels centres depenents del Departament per adaptar la seva oferta de cursos i accions educatives a les necessitats del territori acostuma a ser, amb honroses excepcions, ben magre. Per contra, els centres de titularitat municipal tenen molta més flexibilitat per dissenyar les seves propostes formatives, tant pel que fa a la temàtica de les mateixes com al propi calendari i estructura dels ensenyaments. És habitual veure canvis importants en l’oferta formativa de cada curs escolar amb la intenció d’adaptar-se a les necessitats del territori. Aquest és, sens dubte, un dels punts forts dels centres pertanyents a la xarxa municipal.
Altre aspecte diferencial pel que fa als centres d’educació permanent de titularitat municipal rau en la possibilitat de treballar de manera transversal i àgil amb la resta de departaments municipals (immigració, serveis socias, treball i ocupació, cultura, etc.). En un entorn pedagògic on, cada cop més, és necessària una visió de 360º per atendre múltiples aspectes del dia a dia de les persones, tenir accés immediat als serveis municipals aporta molt de valor i és una font constant de recursos molt interessants. Existeixen experiències molt potents de treball interdepartamental al si de les corporacions locals amb els centres de formació d’adults com a eixos motors d’aquestes propostes.
Una altra qüestió que seria imprescindible tenir resolta seria la consolidació d’un mapa de centres coherent i que satisfés les necessitats socials i formatives de tots els territoris del país. Aquest hipotètic procés de municipalització no hauria de crear i/o aprofundir les bretxes socials ja existents. En aquest sentit, la qüestió del finançament dels centres es presentaria com una de les grans incògnites del procés. Molts ajuntaments fan esforços importantíssims en el manteniment dels seus centres d’educació de persones adultes. Caldria que la Generalitat apostés per línies de subvencions que asseguressin la viabilitat de molts projectes locals que estan cohesionant el territori i millorant la qualitat de vida i les oportunitats personals i professionals de desenes de milers de persones. Una línia de subvencions com les atorgades a les llars d’infants municipals podria ser una bona estratègia per tal de consolidar, mantenir i fins i tot ampliar la xarxa de centres d’educació de persones adultes arreu del país.
Pel que fa a la gestió interna, els centres de formació d’adults municipals es troben amb un gran obstacle en el desenvolupament del seu projecte: la pròpia competència que exerceix el Departament d’Educació com a empresa contractant. M’explico. Són molts els docents que abandonen els centres de titularitat municipal buscant millors condicions laborals, sous, períodes de descans, etc. I és que les condicions laborals de les treballadores municipals acostumen a ser força més precàries que les dels centres depenents d’Educació. Així doncs, la disponibilitat de professionals i, sobretot, la consolidació de la plantilla pot ser una qüestió complicada, en aquest sentit.
Són molts els docents que abandonen els centres de titularitat municipal buscant millors condicions laborals, ja que acostumen a ser força més precàries que les dels centres depenents d’Educació
Per últim, un altre dels perills que pot comportar la municipalització del servei de l’educació de persones adultes rau en la possible fragilitat dels projectes educatius, els quals podrien veure’s sotmesos a un plebiscit cada quatre anys coincidint amb la celebració d’eleccions municipals. Els docents que han treballat en centres d’educació permanent municipals saben perfectament que les decisions d’un nou equip de govern poden malbaratar la bona feina feta durant molts anys, ja sigui tallant el finançament del centre o prenent decisions que afectin a la seva gestió i/o organització.
Quedarien per analitzar molts altres aspectes estructurals com les polítiques de contractació i de gestió del personal, condicions laborals de les treballadores, l’equilibri territorial de l’oferta i tantes d’altres. Ara bé, potser seria interessant que des de Via Augusta es posés un ull en l’estructura de les ofertes formatives dels centres d’educació municipals i en la capacitat de vincular-se de manera estreta amb les necessitats del territori. L’educació de persones adultes va molt més enllà de la simple expedició de títols acadèmics, cosa que també fa i que cal mantenir de totes totes. Els centres d’educació permanent són una via de retorn al sistema educatiu per a milers de persones que no van poder finalitzar els seus estudis, però poden ser quelcom més que un mer espai d’acreditació formatiu. I és en aquest àmbit on l’experiència de molts centres municipals, amb ofertes i experiències més flexibles, riques i variades, poden marcar un nou camí més interessant i transformador.
