La CONFINTEA és tot un procés que enguany ha finalitzat el 17 de juny amb l’adopció del Marc d’Acció de Marràqueix (MFA) per part de 142 estats membres. En el transcurs de la preparació de la CONFINTEA VII s’han organitzat diversos actes en què la importància de la societat civil s’ha materialitzat amb la seva participació en les consultes regionals. L’Associació Catalana per a l’Educació, la Formació i la Recerca (ACEFIR), membre de ple dret de l’Associació Europea d’Educació d’Adults (EAEA, en anglès) ha col·laborat en les consultes prèvies a nivell europeu i ha estat membre representant de la societat civil a Marràqueix, formant part de la delegació espanyola.
La conferència ha tingut lloc en un moment en què una pandèmia ha afectat profundament els sistemes d’educació arreu del món. El cinquè informe mundial de l’Aprenentatge i Educació d’Adults (GRALE 5), presentat a Marràqueix per l’Institut de la Unesco per a l’Aprenentatge al Llarg de la Vida (UiL), afirma que l’educació d’adults no arriba a qui més ho necessita. El motiu es deu al fet que grups desfavorits i vulnerables com les persones que viuen en entorns rurals, les persones migrades, els ciutadans d’edat avançada, les persones amb discapacitats o els reclusos topen amb entrebancs per accedir a l’educació. D’altra banda, si bé la participació de les dones en l’educació durant l’etapa adulta ha augmentat els darrers anys, l’índex més alt d’analfabetisme encara l’ocupa el sector femení en primer lloc. A més, dels 159 països enquestats, el 24% ha patit una davallada en la participació d’adults en processos formatius els darrers anys.
El 5è informe GRALE corrobora que l’educació d’adults no arriba a qui més ho necessita: topen amb entrebancs per accedir-hi les persones migrades, les que viuen en entorns rurals, les que tenen discapacitat, les d’edat avançada o els reclusos
En aquest context, el Marc d’Acció de Marràqueix (MFA) declara que l’AEA és un element essencial del dret a l’educació i una peça clau per a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), un acord establert amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Per això, la seva implementació s’hauria d’orientar des d’una perspectiva d’aplicació de drets humans fonamentals. A banda, el MFA afegeix que en societats que es troben amenaçades per fanatismes i violències extremes, l’AEA és una resposta política potent per a consolidar la cohesió social, augmentar el desenvolupament d’habilitats socioemocionals, mantenir la pau, enfortir la democràcia, millorar la comprensió cultural i eliminar qualsevol classe de discriminació. En definitiva, l’AEA és imprescindible per a promoure una ciutadania activa i pacífica.
El Marc d’Acció de Marràqueix presenta 29 recomanacions en què els Estats hauran de basar la seva acció pel que fa a l’AEA, i que s’engloben en cinc dominis: política, governança, finançament, qualitat, i participació, inclusió i equitat. Alguns d’aquests compromisos són:
● Reconèixer la necessitat d’un nou contracte social amb la perspectiva de l’aprenentatge al llarg de la vida com un dret humà, amb l’educació d’adults al centre. D’aquesta manera, es crea una cultura d’aprenentatge al llarg de la vida adaptada al context de cada estat membre.
● Reconèixer que l’AEA és multisectorial i que cal tenir en compte tots els agents implicats, incloent-hi ministeris, entitats de la societat civil, juvenils, del sector privat, universitats i altres tipus de proveïdors educatius.
● Enfortir el rol dels governs en establir mecanismes i regulacions a l’hora d’assignar recursos humans i financers destinats a les estructures de l’AEA, a causa de l’increment de proveïdors d’AEA.
● Reforçar l’AEA a escala local, ja que és una dimensió estratègica per planificar, dissenyar i implementar programes formatius i per mantenir i cofinançar iniciatives com els centres d’aprenentatge comunitaris. Incentivar el desenvolupament de les Ciutats d’aprenentatge, amb l’objectiu de capacitar les institucions i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom.
● Validar i acreditar l’aprenentatge tan formal com no-formal per tal d’incloure tots els sectors de la població en ecosistemes d’aprenentatge oberts i flexibles, i deixar que els aprenents escullin quines trajectòries volen seguir segons el seu talent i interessos.
● Incorporar nous àmbits en el currículum com l’educació en ciutadania, l’educació per al desenvolupament sostenible, l’educació per a la salut i el benestar, les habilitats socioemocionals, el pensament crític i les competències digitals.
● Conduir estudis de recerca i establir processos d’avaluació que orientin les polítiques i les pràctiques per tal de promoure la inclusió i la qualitat educativa.
● Incrementar la inversió pública i la mobilització de recursos destinats a l’AEA d’acord amb el context de cada país. Invertir, com a mínim, el 4-6% del PIB o el 15-20% de la despesa educativa amb l’objectiu d’arribar als estàndards internacionals.
● Tenir en compte la diversitat. Això inclou prendre consciència de la diversitat lingüística, la inclusió, l’accessibilitat i l’equitat.
● Incrementar de manera significativa la participació en programes educatius, tant formals com no formals, i promoure sistemes d’orientació.
● Implementar sistemes que facilitin l’intercanvi de coneixement entre institucions governamentals, no-governamentals, l’acadèmia, la societat civil i els diversos estats.
Com es poden traduir totes aquestes recomanacions al context català?
La llei catalana d’educació d’adults data del 1991 i no s’ha acabat d’implementar mai. Per tant, ens trobem en una situació a la qual s’hauria de fer front si volem continuar avançant com a societat. Cal donar valor al poder transformador de l’educació de persones adultes i aprofitar els recursos existents repensant-los des d’una perspectiva més holística, incloent-hi diversos sectors, entitats i departaments.
La creació d’un Institut català de formació contínua interdepartamental pot constituir una entitat de governament, regulació i seguiment de l’educació de persones adultes que alhora faci de pont entre les institucions i la resta d’agents implicats. Aquesta institució tindria la capacitat d’unificar criteris, coordinar diversos sectors i proporcionar continuïtat a les línies d’acció acordades, sense que els canvis polítics en determinin l’agenda.
Com demostren els resultats de la CONFINTEA VII, és necessari que l’educació al llarg de la vida se centri en els interessos dels aprenents i sigui flexible. És la manera de no deixar ningú enrere i d’eixamplar al màxim les possibilitats en el camí formatiu que cadascú decideix emprendre segons la seva situació personal i laboral. En aquest sentit, l’àmbit local té una importància cabdal en la detecció de necessitats i motivacions dels aprenents. Per aquest motiu cal continuar potenciant els centres cívics i els centres d’aprenentatge comunitari. Alhora, és necessari repensar el funcionament dels centres de formació d’adults, flexibilitzar l’oferta educativa i capacitar-los per a adaptar-se a les necessitats reals de l’entorn, oferint formació formal, no-formal i informal.
Finalment, per assegurar la qualitat educativa en l’etapa adulta és essencial adquirir compromisos financers i fer una aposta clara per la formació de formadors, basada en estudis fruit de la col·laboració amb universitats o altres entitats dedicades a la recerca. A més, cal que també es nodreixi de la col·laboració amb els agents internacionals, motor d’avenç amb el qual hem de continuar remant per no quedar-nos enrere.
