Educació i transició ecosocial

Estem vivint un moment d’importants canvis culturals, socials, naturals… La societat que va néixer amb la revolució industrial i que té el seu colofó amb la globalització és inviable. Fets greus com ara el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat del Planeta i l’esgotament dels recursos, especialment de les energies fòssils que han estat les que han aguantat aquest model social i econòmic fan que sigui inviable continuar per aquest camí. El club de Roma amb el seu famós informe “Los límites del crecimiento” del 1972 ja  avisava que podíem arribar a aquest moment.

Pel que fa a la disponibilitat de l’energia, un dels temes clau per veure les possibilitats que té una societat, el pas de les fòssils a les renovables representa, segons els experts com Antoni Turiel, disposar d’un 35% de l’energia de la qual ens poden donar les fòssils, advertint, però, que amb aquest 35% n’hi ha prou per cobrir les necessitats bàsiques (educació, salut, vivenda, alimentació sana…) amb qualitat per a tothom. No, però, l’estil de vida. Davant d’aquesta situació s’albiren dos grans escenaris possibles als quals sembla que ja hem entrat i que tenen una gran repercussió educativa. Si amb el 35% d’energia disponible es vol mantenir el mateix ritme de vida, de consum –que és el model  que des de la UE, institucions i estats es vol imposar amb les renovables–,  és evident que d’aquesta energia només en podran disposar uns pocs, creant-se una societat en profundes desigualtats i arribant a uns models socials propers al neofeudalisme o al neofeixisme. Ans al contrari, podem repartir aquesta energia tot construint unes relacions socials basades en “allò comú” com ara les comunitats energètiques que ja es comencen a donar, l’economia social i solidària, el cooperativisme… models que ens acosten a aprofundir la democràcia i el bé comú.

A meitats del segle XX Lovelock llançava la teoria, actualment acceptada per gran part de la comunitat científica, que la Terra és un sistema que conté un conjunt d’elements que es relacionen i interactuen entre ells i l’anomenà Gaia. Gaia ens ve a dir que som éssers interdependents, que ens necessitem i que també depenem dels altres ecosistemes de la Terra i ells depenen de nosaltres i ens ensenya que per sobreviure com a espècie, ja no és una lluita de veure qui és més fort i s’imposa sinó que hem de respectar la vida, col·laborar entre nosaltres i amb els diferents  éssers i processos  que la fan possible i com que totes les persones som interdependents, la justícia i la democràcia són imprescindibles perquè tothom pugui gaudir d’una bona vida. Així, doncs, cal plantejar la transició no només com una transició ecològica sinó com una transició ecosocial.

I des de l’educació, què hi podem fer? Quines línies educatives caldrà anar desenvolupant en un marc de transició ecosocial?

Educar per una nova relació amb la natura. És el punt de partença, educar tot sentint-nos que formem part de Gaia i que tenim la necessitat de viure en harmonia amb ella i cuidar-la i no entendre la natura com un lloc ple de riqueses extractives que es poden utilitzar sense cap mirament per l’interés d’uns quants. No es tracta només de coneixement, que també, sinó d’introduir una sèrie d’activitats curriculars que afavoreixin l’amor, el respecte i l’harmonia amb la natura i els seus cicles naturals. Podem començar per activitats ben simples com ara reverdir els patis o introduir dins el currículum tot el que ens aporten els horts escolars. També hi ha una sèrie de temes necessaris a introduir com ara el coneixement dels recursos naturals bàsics (energia, aigua, llavors, terres…) , què se’n fan?, qui els controla?, per què? I el dret de tothom i el de les futures generacions al seu accés.

Educar per una relació de compromís i cooperació de l’escola amb la societat i de la societat amb l’escola. Per educar per una transició ecosocial l’escola ha de preparar perquè els alumnes coneguin, entenguin i participin en la societat en la qual estan com ara que tinguin un coneixement de l’entorn, físic, històric…, de la cultura i tradicions enriquides amb tot el que ens aporta el contacte intercultural, dels models econòmics, però també de la problemàtica que estem vivint, (pobresa energètica, greu problema de la vivenda, profundes desigualtats socials locals i planetàries, canvi climàtic…) i promoure respostes actives. Activitats ja arrelades com ara les d’aprenentatge-servei ens poden ajudar a introduir-nos en aquestes relacions entre societat i escola.

El coneixement d’un mateix i valors a desenvolupar. Entenem que no és possible participar en la transició ecosocial sense educar per una transició personal. Alguns aspectes que creiem necessaris a desenvolupar són: l’acceptació amb alegria de les capacitats, sentiments, límits de cadascú; la capacitat d’alteritat el reconeixement de l’altre com a font de riquesa i d’intercanvi; l’educació per la resiliència amb tot el que significa de perseverança… També és important que l’escola ofereixi moments de silenci i de meditació per tal de descobrir el nostre món interior i acceptar-lo amb joia.

Amb el desenvolupament de tota una sèrie d’hàbits saludables cal tenir present una sèrie de valors com ara el de pertinença i justícia ecològica aplicat tant al moment actual com a les generacions futures, l’harmonia amb la natura i amb els altres éssers vius, l’ecofeminisme i la importància de les “cures” per la vida,  la interdependència dels uns amb els altres, allò “comú” com a espai de cooperació, de participació i de responsabilitats compartides, l’amor com a regal i com a font d’alliberament…

L’educació ha de fomentar l’amor a la bellesa en totes les seves manifestacions. Aconseguir que nois i noies gaudeixin de tot allò que hi ha de bell a la vida, a la natura, a les arts, a les pròpies persones tot desenvolupant la seva creativitat artística i la seva capacitat expressiva en tots els camps i fomentar la bellesa a partir de la creativitat, expressió de les idees i dels sentiments a l’entorn d’una creació o contemplació que abasta tota la persona.

Algunes activitats educatives que podem fer:

• Dedicar uns moments a contemplar la natura i després expressar-ho a través d’una creació plàstica, sonora…
• Aconseguir que a l’escola hi hagi un ambient de bellesa i cura en els espais escolars, els parterres de plantes ben cuidats… És important responsabilitzar als alumnes tot participant en la creació d’una escola “bella”
• Introduir a fons l’educació musical
• Conèixer i participar en projectes creatius d’altres, tallers de creadors, parlar amb ells
• Visitar museus, participar en concerts
• Realitzar activitats d’art-hort
• Establir contactes permanents entre alumnes i artistes

Hem de tenir en compte que aquestes activitats no donaran resultats si són fets aïllats o excepcionals i no formen part del projecte educatiu de l’escola.

L’educació ecosocial és un dels grans reptes que en aquests moments té l’educació. Una educació que ens ha d’acostar a viure amb més harmonia amb la Terra, amb tots nosaltres i amb les generacions futures.