Aquest és un reportatge publicat a eldiario.es
Es diu 16 and Pregnant (Embarazada a los 16, en la versió doblada en castellà) i fins fa uns dies era un dels programes més controvertits de la MTV. Ara la seva repercussió ha traspassat les parets del menjador dels adolescents de mig món i s’ha colat al despatx de dos prestigiosos investigadors nord-americans.
El resultat de tan enorme salt qualitatiu és un estudi publicat pel National Bureau of Economic Research en què Melissa S. Kearney (directora de Hamilton Project) i Phillip B. Levine (Wellesley College) criden l’atenció sobre com programes de televisió de la talla de 16 and Pregnant i la seva continuació, Teen Mom, poden influir positivament en la reducció dels embarassos adolescents.
Si bé és cert que el nombre de mares joves es redueix cada any als Estats Units des de finals dels noranta, dues de les apostes més polèmiques de la MTV haurien acabat d’empènyer la xifra a la baixa fins a gairebé 6 punts en els 18 mesos posteriors a la seva estrena el 2009, segons les conclusions de la investigació.
Amb tot, els economistes impulsors de l’estudi apunten altres causes per explicar aquesta caiguda, com la situació de crisi econòmica viscuda des de 2008 al país nord-americà. Segons dades recollides per la Campanya Nacional per a la Prevenció de l’Embaràs Adolescent, 31 de cada 1.000 adolescents d’entre 15 i 19 anys va donar a llum als Estats Units el 2011. El 2007, un any abans de la caiguda de Lehman Brothers, ho van fer 42. A Espanya, segons dades de l’INE per a l’any 2012, gairebé 6.000 dones van donar a llum abans dels 18 anys.
Un nou mètode anticonceptiu?
Els resultats de l’estudi han reobert el debat sobre la capacitat de la televisió per influir en els comportaments dels espectadors. Encara que no és possible conèixer com el seguiment del programa pot determinar la conducta individual de les persones, Kearney i Levine sí que han detectat, després de creuar dades aportades per Google Trends, Twitter i Nielsen TV (el sistema de mesurament d’audiències nord-americà), un augment dels tuits i de les cerques a Google sobre planificació familiar i avortament durant la franja horària del programa, amb “pics realment sorprenents”. Concretament a Twitter, els investigadors es van trobar amb missatges com el següent: “Veure 16 and Pregnant em fa recordar d’agafar la meva pastilla”.
A més, segons un estudi realitzat el 2010 per la Campanya Nacional per a la Prevenció de l’Embaràs Adolescent i citat per la investigació de Kearney i Levine, un “82% dels adolescents que diuen veure el programa entenen millor el repte i la responsabilitat que suposa tenir un nadó”.
“Potser l’èxit d’aquests programes hauria de fer reflexionar sobre quin tipus d’educació afectiva-sexual reben els adolescents. En els nostres instituts, almenys, és purament funcional i en cap cas es reflexiona sobre el risc i la responsabilitat de tenir un fill”, sosté María Jesús Girona, presidenta de la Federació Espanyola de Dones Joves.
Cadascun dels episodis del programa segueix diversos casos, des de les últimes setmanes d’embaràs fins a diversos mesos després del part. A la pantalla es mostren les dificultats que viuen les mares primerenques, la seva falta de son, els problemes econòmics i fins i tot les tensions que el nou membre de la família provoca en les parelles.
En alguns casos, la dona assumeix tota la càrrega que suposa tenir cura del nadó, el que per a Girona “normalitza el fet que la part masculina quedi eximida de tota responsabilitat en la criança del seu fill o filla”. “És important enviar als joves el missatge que, sigui o no desitjat un embaràs, sempre hi ha dues parts”.
Malgrat les crítiques, l’espai també contribueix a plantejar un debat sobre com les adolescents han arribat a aquesta situació, el que ajudaria a reflexionar sobre la importància d’utilitzar anticonceptius. Així ho considera Sarah S. Brown, directora de la Campanya Nacional per a la Prevenció de l’Embaràs Adolescent, en declaracions recollides pel New York Times, quan valora el programa com una via per fer conscients als nois i noies del risc. “Que es preguntin ‘això pot passar-me a mi?'”, diu Brown, els connecta amb la realitat. Hem de començar a adonar-nos de la influència dels mitjans en la vida de la gent jove”.
Les crítiques: un primer pas per aconseguir la fama
El xou, però, no queda exempt de crítiques per la imatge que s’ofereix de les mares primerenques i, sobretot, per les conseqüències que l’aparició en el programa té per a aquestes mares adolescents que hi participen. Donada la popularitat de l’espai televisiu, en moltes ocasions les protagonistes es converteixen en personatges populars.
“L’impacte que la fama pot crear a aquesta edat és molt perillós. L’adolescència és un moment en què les persones estan formant la seva identitat, un procés en el qual influeixen molts factors. El principal són les relacions dins del grup de referència. És a dir, el que envolta als seus iguals, que incideix sobre ells molt més que qualsevol altre missatge “, explica Girona. Per això, diu, “veure noies de la seva edat augmentar el seu estatus social com a conseqüència de l’aparició en un espai televisiu pot resultar molt temptador per a les adolescents”.
En aquesta línia, una altra investigació recent de la Universitat d’Indiana apunta la idealització que Teen Mom crea de la situació de les mares precoces, amb vides envejables, alts ingressos i pares compromesos. “El fet que els adolescents pensin que ser pare o mare és fàcil pot augmentar la probabilitat que mantinguin relacions sexuals sense protecció”, conclouen Nicole Martins i Robin Jensen, responsables de l’estudi publicat a la revista Mass Communication and Society.
