De moment, el que importa és que tots els professors sàpiguen d’emprenedoria i que a tots els alumnes se’ls ensenyi, entre altres, a respectar a l’emprenedor i a l’empresari.
Això no ho diu exactament així la LOMCE. Certament que la LOMCE advoca perquè l’emprenedoria es treballi en totes les àrees de l’educació primària i secundària obligatòria i, també, perquè la iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial esdevingui una assignatura a primària i a secundària obligatòria, però la llei Wert no dedica una sola línia a la formació del professorat ni tampoc no diu que els alumnes hagin de respectar d’una manera especial a emprenedors i empresaris. Això ho fa la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, la LSEI, que dedica tres articles a l’educació en emprenedoria: emprenedoria en l’ensenyament primari i secundari (article 4), emprenedoria en els ensenyaments universitaris (article 5) i formació del professorat en matèria d’emprenedoria (article 6).
L’emprenedoria, com la prima de risc, forma part del llenguatge oficial d’aquests temps de sotsobre. La seva incorporació al sistema educatiu no és només una dèria del ministre Wert, ni va ser tampoc només una dèria del conseller Maragall quan la va incloure entre els principis rectors del sistema educatiu català. Obeeix al signe del temps. És un concepte que també promouen les instàncies europees, com darrerament han plasmat dos dictàmens del Comitè Econòmic i Social Europeu publicats en els diaris oficials de la UE de 19 de setembre de 2013, sobre el pla d’emprenedoria 2020, i de 12 de novembre de 2013, sobre un nou concepte d’educació. Potser el que inquieti més sigui la força amb que el concepte s’ha instal·lat en el sistema i el desvergonyiment amb què demana que tots ballin al seu so. El que inquieta és la postergació de les altres mirades de l’educació, en com el concepte d’emprenedoria que s’impulsa pot afectar horitzons i valors.
Potser convingui estar-hi atents tant en el desplegament de la LOMCE -ja hi ha en marxa, almenys, dos projectes de reial decret, un sobre el currículum bàsic d’educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat, i un altre sobre la formació professional bàsica-, com en el disseny de la formació del professorat. En tot cas, confiem una vegada més en el seny de formadors de mestres i de mestres.
