“Som crítics amb l’orígen de la universitat. La universitat té en la seva llavor un ideal utòpic que s’ha pervertit, però en ocasions resorgeix.” Ho diu Miguel Rendón, coordinador general de la Universidad Cooperativa Unicoop, una institució impulsada per professors universitaris a Cancun (Mèxic) que començarà a oferir formació superior el proper setembre.
Rendón va estar a Barcelona el passat gener i es va reunir amb membres de la Universitat Popular Autogestionada de Catalunya (UPAC), un col·lectiu que a la llarga també aspira a crear la seva pròpia universitat, per compartir experiències i explicar l’origen i l’evolució del projecte mexicà.
Les persones impulsores d’UniCoop estaven cansades i eren crítiques amb el model d’educació superior. “Vèiem que la universitat, tant pública com privada, no era part de la solució sinó del problema”, explica Rendón, professor d’economia i sostenibilitat. Amb algunes persones que compartien aquesta inquietud van posar en marxa l’Ateneo Popular Universitario, però una trobada amb un advocat especialitzat en cooperatives els va fer plantejar-se anar més enllà i crear la seva pròpia universitat.
Una experiència democràtica
Així, 24 professors universitaris van crear la cooperativa UniCoop. Rendón explica que tenien totes les condicions per fer-ho, “perquè nosaltres mateixos, els docents, érem la condició necessària perquè és formés la universitat”. “Vam estar un mes i mig debatent els estatuts i va ser una experiència molt maca, molt democràtica des del principi: 24 professors pensant com és la universitat ideal”, recorda.
Per seguir amb aquest esperit democràtic, van optar per ser una cooperativa de consum, no de treball, ja que això permet que els estudiants també puguin ser socis i participar en la presa de decisions. Quan encara queden mesos fins que comenci el primer curs d’UniCoop, la universitat ja compta amb alguns socis estudiants, que dipositen moltes esperances en el projecte.
Però la universitat cooperativa no vol ser només per a les persones que hi creuen simplement perquè comparteixen els seus ideals. “Les carreres són atractives per als estudiants encara que no s’interessin per al model cooperatiu”, explica el coordinador. Per als impulsors, una de les claus per atraure estudiants i fer el centre viable és obtenir el reconeixement estatal als seus estudis. Han hagut de dedicar mesos de feina als tràmits, però confien en que els plans d’estudis seran aprovats, ja que en la seva elaboració han consultat a una munió d’experts i hi han participat professionals que elaboren plans d’estudis per a universitats establertes.
La importància d’oferir títols oficials
“L’obtenció d’un títol és una garantia que permetrà als estudiants ingressar al mercat de treball, tot i que confiem que quan acabin s’adonin que no el necessiten, perquè els programes estan enfocats a l’emprenedoria social i a l’autoocupació”, diu Rendón. UniCoop començarà amb cinc carreres –les mínimes exigides a Mèxic per ser considerada una universitat–, una de cada àmbit de coneixement, però totes amb un accent social.
La tecnologia haurà d’estar al servei de les persones, i per això ofereixen una enginyeria en ecotecnologia. També l’economia, que s’ofereix com una llicenciatura en productivitat i economia social. En l’àmbit de les ciències socials i jurídiques ofereixen una llicenciatura en desenvolupament local i autogestió comunitària i una altra en seguretat ciutadana i drets humans, en resposta a la violència i la corrupció que preocupen a la societat mexicana. L’agricultura que ensenyaran, serà, com no, ecològica. Finalment, els queda per desenvolupar un pla d’estudis de l’àmbit de la salut, que asseguren que haurà de tenir un enfocament de salut integral.
Tot plegat sumarà un total de 150 assignatures que estan dissenyant entre 40 professors. “Tenim un enfocament molt pràctic, molt aterrat, i dediquem molts crèdits acadèmics a projectes comunitaris, que són multidisciplinars, amb gent de diverses carreres, perquè no ens agrada la idea de dividir el coneixement, sinó que busquem integrar-nos”, explica Rendón.
Un projecte viable
Quan se li qüestiona Rendón la viabilitat del projecte o si els estudiants voldran arriscar-se a estudiar en una universitat que tot just comença, es mostra molt segur. Els membres de la cooperativa han calculat que amb 80 estudiants al primer curs podran arribar a un equilibri econòmic. I a Cancun, la demanda d’estudis universitaris és alta. El cooperativista explica que cada any hi ha 6.000 titulats de batxillerat que no poden accedir a la universitat perquè a la pública hi ha molt poques places i la privada és massa cara.
Una carrera completa a UniCoop costarà al voltant dels 200.000 pesos (l’equivalent a 11.000 euros; actualment estudiar a una universitat pública a Catalunya costa entre 7.000 i 20.000 euros), que segons Rendón “és quatre cops més que la pública i quatre cops menys que la privada”. A més a més, considera que ofereixen una formació de qualitat amb professors renomats, i assegura que “si altres universitats molt més comercials i mercantilistes han funcionat, confiem en que a nosaltres oferim quelcom de molta qualitat també ens funcionarà”.
Pel que fa a les despeses, confia en els resultats del model cooperatiu: “Per a fer una universitat necessites moltíssims diners, per a les instal·lacions, per a contractar un equip de profesors que treballi durant un any en l’elaboració dels programes, però els diners paguen l’única cosa que tenim, el nostre treball”, assegura.
Els socis hi han invertit moltes hores, però també veuen en la cooperativa una alternativa laboral. Tot i que el coordinador admet que cobraran al voltant d’un 15% menys del que cobren en les universitats públiques o privades on treballen o treballaven. Pel que fa a les instal·lacions han arribat a un acord amb una escola que funciona només en horari de matí per utilitzar les seves instal·lacions durant les tardes a canvi de cobrir les despeses que generin.
Educació cooperativa
A UniCoop l’únic requisit d’accés serà comptar amb el títol de batxillerat, perquè consideren que, tot i que el sistema educatiu té moltes deficiències, no volen posar barreres. “És part de l’educació cooperativa que els estudiant més avançats ajudin els que ho necessitin, perquè de fet sempre s’ha fet així”, remarca Rendón. A més, per fomentar els valors cooperatius, el centre comptarà amb una moneda social, el CACAO, que recompensarà les hores de treball per a la cooperativa i permetrà el consum en el seu interior i que aquells estudiants que no puguin fer-ho amb diners puguin pagar els seus estudis.
“No es tracta de democratitzar la universitat sinó de crear una universitat democràtica”, resumeix el coordinador d’UniCoop.
