Un nodrit grup de graduats en educació primària va posar el crit al cel fa unes setmanes -amb queixa al Síndic de Greuges inclosa- en veure que no tenien accés a la borsa de treball de docents interins. Un cop esmenat l’error -tots els qui tenen el títol poden inscriure’s a les llistes, obertes des del 7 de febrer-, hi ha una queixa que, tanmateix, no s’ha esvaït. Alguns estudiants consideren que s’han creat graduats de primera i de segona, en funció de les mencions que van escollir per completar el seu grau, perquè n’hi ha que es corresponen amb les demandes d’especialitats docents -i, per tant, els donen més opcions d’aconseguir una plaça com a substituts de mestres-, i d’altres que no.
De mencions n’hi ha moltes, però només cinc coincideixen amb les especialitats: anglès, educació física, educació musical, necessitats educatives especials i audició i llenguatge. Les altres -hi ha des de teconologia fins a educació científica i ambiental o biblioteca escolar- no estan reconegudes. Amb això, els graduats amb aquestes mencions es poden inscriure a la bossa genèrica de mestres d’educació primària, mentre que els que coincideixen amb les especialitats poden accedir a totes dues bosses: la d’especialitat i la genèrica.
Aquesta situació ha generat la denúncia per part d’estudiants com la Mayte, que es va graduar al juny en educació primària amb la menció d’arts visuals i plàstiques per la Universitat de Girona, i que ara veu que el seu coneixement d’art “no està valorat”. La Mayte, com nombrosos estudiants i graduats d’altres universitats, es queixen que no se’ls va informar de “les diferències entre les mencions” pel que fa a oportunitats laborals.
Aquestes diferències es van començar a establir el novembre del 2011 amb l’aprovació del decret-llei del ministeri d’Educació que establia les especialitats. El problema és que llavors la primera promoció de Bolonya ja era a tercer curs i molts ja havien escollit la menció. “El problema és que es van implantar nous graus sense normativa específica pel que fa a inserció laboral”, expressa Albert Batalla, degà de la Universitat de Barcelona. A parer seu, sí que es va informar els estudiants dels canvis, encara que assumeix que “com tot, sempre es podria haver fet millor”.
Confiança en el decret de plantilles
La majoria de degans defensa que mai no es va considerar que les mencions haguessin de ser especialitats, sinó que simplement són un aprofundiment de coneixements destinat a reforçar perfils que els centres educatius necessiten. En aquest sentit, es mostren confiats que el decret de plantilles que està enllestint el departament d’Ensenyament -i que ha de canviar el model de contractació dels docents donant més autonomia als directors-, permetrà que les escoles puguin requerir perfils de mestres relacionats amb les mencions que consten als seus expedients.
“Un que consti com a mestre generalista de primària podrà tenir un biaix o un aprofundiment de coneixements que en moltes escoles és més que necessari, com poden ser les ciències o les arts visuals i plàstiques”, afirma Josep M. Serra, degà de la facultat d’educació de la UdG. Si el decret de plantilles, que ara per ara s’està negociant encara amb els sindicats, dóna més marge per escollir perfils de mestres, “es podrà donar valor no només a la menció, sinó tota la formació adicional: màsters, graus complementaris, acrediacions de llengües…”, valora Serra.
Aquesta setmana passada la majoria de degans d’educació dels diferents campus -UB, UdG, UAB, UVic i URL- han estat en contacte amb Ensenyament per donar trobar una sortida a la qüestió. Per part dels degans, valoren positivament el diàleg mantingut amb la Generalitat. “Hi ha d’haver un bon clima de comunicació perquè al final formem allò que els mestres que les escoles necessiten”, resumeix el degà de la UB.
Cap a una “singularització” del perfil de mestre
“Ara mateix el procés de selecció és molt rígid, i no té en compte el ventall de necessitats que té avui en dia l’educació”, afirma Francesc Codina, degà de la Universitat de Vic, sobre el model d’especialitats. En els mateixos termes s’expressa Batalla, que creu que els estudiants d’educació han d’anar més enllà de les mencions i “marcar un perfil individual i específic, que singularitzi i destaqui característiques per obrir portes”.
Totes aquestes qüestions es posen sobre la taula mentre es troba en marxa el projecte de millora de la formació del professorat, una iniciativa coordinada pel catedràtic de la UB Miquel Martínez amb el suport dels departaments d’Ensenyament i Universitats. Martínez, que també ha estat present en les darreres negociacions, considera el problema de les mencions “ben resolt”, i aposta per un sistema que no estigui “encorsetat”, sinó flexible, que es pugui adaptar a les necessitats dels centres.
“En aquest món canviant, el que pugui semblar necessari per a un estudiant que entra a la universitat ves a saber com serà al cap de dos o tres anys”, valora Martínez, que d’aquesta manera considera “vital” que es mantingui la comunicació entre facultats i Generalitat per ajustar les demandes educatives dels centres a la formació dels docents.
El sindicat USTEC: “El decret no dóna estabilitat”
Que els degans dipositin la seva confiança en el decret de plantilles és una cosa que preocupa el sindicats, que shi oposen des que se’n va presentar el primer esborrany, ara fa més d’un any. “S’ha de poder accedir a els places de manera ordinària, si avancem cap a la desregularització treiem estabilitat al sistema”, valora Ana Elvira Sánchez, portaveu del sindicat USTEC-STEs. El decret, que és un desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya, encara no es coneix en la seva forma definitiva, però sí que l’esborrany determinava que el director tindria més capacitat per escollir una part de la plantilla docent -en funció dels perfils d’acord amb el projecte de centre- i els substituts, en aquest cas després d’un procés de selecció de tres candidats també d’acord amb el perfil necessari.
USTEC-STEs considera que hi ha el perill que la contractació quedi “a l’arbitri de cada director”, mentre Ensenyament ha defensat en altres ocasions que els processos de selecció tindran en compte els mèrits dels candidats i una entrevista personal davant una comissió del centre. Pel que fa a la posició dels degans en aquest sentit, la majoria consideren que si es fa amb transparència i es controlen els processos per evitar arbitrarietats, el resultat serà positiu.
Però Ana Elvira Sánchez no ho veu així. “Hauríem de marcar una plantilla tipus per als centres, i que després per un procés de concurs ordinari es determinés quines són les persones amb més mèrits i capaces per ocupar cada plaça, de manera regular i visible per a tothom”, assegura la portaveu d’USTEC.
