El Ministeri d’Educació ha sumat un altre col·lectiu a la llista d’indignats amb la seva gestió. I aquesta vegada, fora d’Espanya. A la Marea Verda, que defensa de l’escola pública a nivell estatal i està formada per professors, alumnes, sindicats, famílies i partits de l’oposició, s’hi sumen ara els emigrats. La raó? Les retallades a les classes de les Agrupacions de Llengua i Cultura Espanyola a l’estranger (ALCE), les que reben els fills dels que per alguna raó han marxat de l’Espanya.
Les ALCE estan presents en 11 països i hi acudeixen uns 15.000 descendents d’espanyols emigrats d’entre 7 i 18 anys per no perdre el contacte amb la llengua i cultura del país d’origen de la seva família. Però aquest curs el ministeri ha introduït canvis en el sistema d’ensenyament que els pares identifiquen clarament com injustificades retallades, i que els ha portat a protestar i manifestar-se en diverses ciutats europees.
Educació ha decidit que -començant enguany pels més petits- el que fins ara eren tres hores presencials de classe a la setmana es transformin en una hora i mitja presencial i una altra hora i mitja a distància. Aquesta segona meitat s’imparteix a través d’una plataforma en línia. El pla fa ús d’una possibilitat que estableix la normativa, però que fins aquest curs no s’havia aplicat.
Aquest doble canvi ha indignat famílies i professors per igual, que s’han agrupat al voltant de la plataforma internacional Relieve. “Rebutgem l’ensenyament en línia com a substitució total o parcial de les classes presencials, així com l’obligatorietat per a l’alumnat d’acceptar aquesta substitució”, diu el comunicat emès per la plataforma. Realç ha rebut aquesta setmana el suport de la Plataforma Estatal per l’Escola Pública, que s’ha adherit al seu manifest.
Darrere planegen dades que certifiquen que l’estructura del sistema s’ha anat aprimant en els últims anys. L’assistència als ALCE ha caigut de 15.957 alumnes a 14.687 des del curs 2002/2003 fins al 2012/2013. En el mateix període de temps, els professors del programa han passat de 186-153.
En xifres relatives, mentre els alumnes són un 8% menys, el percentatge de professors ha baixat un 17,8%. Els pares adverteixen que això és especialment greu perquè l’emigració està augmentant, de manera que, previsiblement, la necessitat d’aules ALCE també ho farà.
El Ministeri d’Educació replica que el canvi es deu al fet que per a molts nens acudir a les classes presencials pot implicar una dificultat important-els emigrants estan molt escampats geogràficament-, que els dos tipus d’ensenyament es complementen i que s’està oferint més temps lectiu que mai.
“L’ensenyament en línia no és de segona classe”, exposa en una carta la subsecretària general de Promoció Exterior Educativa, María Ángeles Muñoz Fernández de Bastida. “Ofereix uns recursos i una flexibilitat que no pot oferir la modalitat presencial, contribueix a la competència digital (imprescindible per als nens) i desenvolupa l’autonomia en l’aprenentatge”.
A estudiar, a casa
Els afectats discrepen i repliquen. “Ja no tenim llibertat com a professors per complementar les tres hores com ens sembli més apropiat per a les necessitats pedagògiques de cada alumne, ara estem obligats a que els alumnes realitzin l’hora i mitja que els han tret per internet amb una plataforma inadequada i molt deficient “, argumenta Javier Cornejo, professor d’una de les dues alces de França.
Fàtima del Olmo , mare d’una alumna del ALCE a Zuric (Suïssa), afegeix que els pares no han de tenir les habilitats “pedagògiques o lingüístiques” necessàries per guiar els seus fills-nens des dels set anys-per la plataforma digital, requisit imprescindible per passar el curs.
L’origen del problema, segons Realç, és a la Ordre EDU/3122 / 2010, de 23 de novembre , que regula l’ensenyament en les ALCE i era la que obria la porta a l’ensenyament online, una possibilitat que fins ara només s’havia considerat com a complementària.
Una font del ministeri que coneix bé el programa valora que aquest nou currículum és “molt innovador i suposa una modernització interessant del que era l’ensenyament de l’espanyol en aquestes aules”, encara que no s’atreveix a valorar si el programa ha perdut qualitat o no , com denuncia Realç, perquè “el currículum ha estat molt bo per al programa” tot i que, “si fessin tres hores presencials, seria millor, sens dubte”.
Les ALCE existien des de mitjans del segle XX, però es van formalitzar a finals dels anys setanta. Es van crear amb la idea que els fills dels emigrants no perdessin el contacte amb la llengua espanyola i es poguessin incorporar a les escoles a Espanya a la tornada. Ara el programa ha evolucionat i atén els fills i néts d’emigrants, que pràcticament no saben res d’espanyol. Estan presents en els països on la gent viatjava: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, EUA, França, Luxemburg, Països Baixos, Regne Unit i Suïssa.
“Una plataforma deficitària”
Des Realç lamenten que, a més de “treure temps lectiu als nens, els han donat a canvi una cosa molt deficitari”, explica Del Olmo en referència a la plataforma en línia que complementa les classes presencials. Educació recorda que els continguts estan elaborats pels propis docents.
Però el professor Javier Cornejo replica que els van enganyar “com a xinesos”. “En principi això seria un banc de recursos, es tractava d’aprofitar les TIC per a la nostra conveniència en cada classe”, explica. Això es va convertir-previs cursos de formació “molt bàsics” per a disseny de cursos en línia-en l’elaboració d’unitats didàctiques que van acabar conformant el currículum que ara han de seguir obligatòriament, segons explica.
Les famílies lamenten, a més, que la plataforma en línia ha estat funcionant deficitàriament i que fins i tot moltes d’elles no van rebre les claus d’accés fins ben avançat el curs.
Aquesta mare-que també és professora d’espanyol, encara que sense cap relació amb ALCE-remarca que precisament es faci “una retallada en Llengua i Cultura Espanyola en un moment en què està la gent sortint fora” per la crisi, recorda. “És un programa no gaire car i que serveix, per exemple, perquè si aquests nens tornen a Espanya no tinguin problemes d’integració”, afegeix. “El més pervers és que se’ns ha dit que és per millorar el sistema, però no ens han dit com. No volen admetre que és per causes econòmiques ni que volen reduir plantilla”.
Sanguinyol és més explícit: “Ens temem que a llarg termini el ministeri pretengui convertir aquest programa en unes simples ensenyaments en línia. Paulatinament. Es comença reduint les hores de classe, s’implanta el model en línia, primer en unes etapes, i no fa cal ser un visionari per veure on va això “.
