La Universitat de Barcelona ha suspès aquest dimarts la convocatòria de Claustre extraordinari en el que s’havia de votar la proposta de nous Estatuts de la universitat després que un grup de persones, convocades per les assemblees d’estudiants, a través de la recentment constituïda Coordinadora UB, i pel sindicat COS, vinculat a l’Esquerra Independentista, bloquegés l’entrada.
“La reforma dels Estatuts que es volia aprovar avui al Claustre és bàsicament un maquillatge del model de governança a través de la competitivitat, la competència pel finançament públic, més poder als Consells Socials”, assegura Bernat Bidegain, de la Coordinadora UB.
Ahir una seixantena d’estudiants van passar la nit a l’edifici de la Plaça Universitat i aquest matí se’ls hi han sumat altres estudiants i alguns membres del Personal Docent i Investigador (PDI) i del Personal d’Administració i Serveis (PAS). En total unes 150 persones han bloquejat els accessos fins que la direcció del centre ha optat per suspendre el claustre. Bidegain explica que busquen guanyar temps perquè quan finalment se sotmeti la proposta a votació hi hagi una majoria en contra.
El bloqueig ha transcorregut sense incidents. “Ens hem trobat que hi havia uns quants estudiants a les portes d’accés i no deixaven passar ni als treballadors ni als claustrals, i com que no anàvem a fer cap enfrontament ni empentes, hem esperat fins que s’ha suspès el Claustre”, explica César Marín, responsable de la secció sindical de CCOO UB i membre del Claustre.
Marín lamenta aquesta acció “perquè si el Claustre és l’òrgan més representatiu de la comunitat universitària, és fer-nos mal a nosaltres mateixos, sobretot si els arguments des de Madrid i la Generalitat són contra l’autonomia universitària”. “L’important és votar en contra de la proposta, i de fet hi ha moltes esmenes contra el text presentat”, assegura.
La universitat ha emès un breu comunicat anunciant la suspensió del Claustre en el que, a més, assegura que “la reforma de l’Estatut que avui s’havia de debatre respon a un compromís electoral i ha estat fruit d’un gran consens, primer amb la comissió plural, per detectar la necessitat i bases de la reforma, i posteriorment per una comissió tècnica claustral”. No obstant, alguns membres de la comunitat universitària posen en dubte aquest consens.
Una motivació qüestionada
Antonio Madrid, president de la Junta de PDI i sindicalista de CCOO, explica que l’argument del rector Dídac Ramírez per impulsar aquesta reforma és “avançar-se a una probable reforma legal, però si la llei canviés perquè la canviés el govern central, els estatuts no podran prevaldre sobre la llei”, remarca.
“Davant les propostes de reforma del govern central i català, amb una més gran jerarquització, el rector ha trobat que s’havia d’avançar amb alguna cosa, blindant l’elecció del rector però no la dels degans, però és una tesi bastant ingènua, perquè si hi ha un canvi legislatiu tots, també la UB, ens hi haurem d’adaptar”, assegura Andreu Mayayo, vicedegà de la Facultat de Geografia i Història.
Des de la Junta de PDI, explica Madrid, fa temps que es posa en qüestió el criteri de la governança. “En aquesta proposta de reforma el debat sobre què calia per millorar la universitat no es va tenir a fons”. “El problema de fons és com aconseguir una institució més democràtica, més transparent, que treballi per les necessitats socials, i això és aconseguir una societat més igualitària i més lliure”, assegura el sindicalista, que afegeix que “aquesta no és la lectura de fons que tenen el rectorat i el govern català”.
Aprimament dels òrgans de govern
Una de les propostes controvertides dels nous Estatuts és la reducció de membres dels òrgans de govern de la universitat. El Claustre passaria de tenir 450 a 240 membres i el Consell de Govern de 56 a 39.
“Són propostes que intenten fer àgil el funcionament, però no sé si el diagnòstic és el correcte, si és senzillament perquè som molts que ens costa decidir o és perquè ens falten altres instruments que no tenim”, planteja Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa. Per altra banda, remarca que tots els estaments de la universitat seguiran representats en les mateixes proporcions que ara.
En una línia semblant, Antonio Madrid explica que la Junta de PDI no considera vàlid el criteri aplicat per l’equip de govern. “Ens falten bons arguments i proves que demostrin que amb menys persones amb més poder la institució es governa millor”, assegura.
Andrés Millán, un dels representants dels estudiants al Claustre, considera fals l’argument de la ineficàcia en la presa de decisions. Afirma que a on hi ha ineficàcia és en “la manca de pluralitat i participació de la comunitat universitària en la presa de decisions”. “Des de fa anys el poder s’esta acumulant a les altes esferes del Consell de Govern i un Consell Social que es ven com la connexió de la universitat amb la societat però que en realitat es la via de control de l’empresa privada de la gestió universitària”, assegura Millán.
En un comunicat, el sindicat COS, un dels convocants del bloqueig al Claustre, estima que la proposta d’Estatuts “reconcentra poder en el Consell Social, en les companyies privades que en formin part i en la figura del rector, tot articulant un model d’universitat estratificador, perpetuador de xarxes de relacions clientelars i tendent a reproduir un model d’empresa capitalista”.
Canvis en l’elecció dels degans
La proposta del rectorat inclou un canvi en el model d’elecció dels degans, màxims responsables de les facultats. Fins ara, el professorat fixe podia presentar la seva candidatura, que era votada pels representants dels membres de la facultat a la Junta, escollits per votació directa. La proposta de l’equip de Dídac Ramírez és que passin a ser designats pel rector.
El vicedegà de Geografia i Història Andreu Mayayo es mostra contrari a aquest model. “Un representant del rector com a màxima autoritat no és la millor manera de gestionar el conflicte, sinó que els diferents estaments universitaris han d’elegir els seus representants i els seus òrgans de govern”, assegura. “Entenc el model anglosaxó de captació de gestors acadèmics, però crec que en una universitat pública qui ostenti aquest càrrec ha de comptar amb la legitimitat d’haver estat elegit per la comunitat universitària”, afegeix el professor.
Mayayo, a més, considera que “l’opinió de que el degà ha de ser el braç executor del rector no és majoritària entre el professorat, i menys entre els estudiants i el PAS”. En aquest sentit, l’equip deganal de la Facultat de Geografia i Història ha presentat una esmena en aquest sentit que, explica, ha recollit el suport d’altres facultats, motiu pel qual l’historiador no creu que la proposta compti amb suport suficient al Claustre. Per aprovar-se necessita els vots favorables de més de la meitat dels claustrals.
La degana d’Economia i Empresa assegura que és més partidària del model actual, però remarca que la proposta que finalment és portarà finalment al claustre “no és tan dirigista com la inicial”. “El que canvia és qui té la iniciativa de proposar les candidatures, però els degans segueixen sent un càrrec electe per la junta de facultat, i tot i que el proposi el rector només pot ser escollit amb els vots favorables dels representants de la comunitat”, explica Paluzie.
Fusió de facultats
Una altra mesura que fa mesos que genera incertesa entre el personal de la UB és la fusió de facultats que preveuen els nous Estatuts. Paluzie valora la proposta molt positivament, però assegura que es pot dur a terme sense necessitat d’aquesta reforma. “De fet, la Facultat d’Economia i Empresa va nèixer fa sis anys fruit d’una fusió que vam dur a terme amb els estatuts anteriors”, remarca.
La degana considera que la UB “té una estructura totalment assimètrica”. “Hi ha facultats amb 400 alumnes i altres amb 11.000 com la nostra, que acaben tenint el mateix pes a nivell de presa de decisions i acaba sent una mica pervers”, lamenta Paluzie. “La Facultat d’Economia i Empresa ho pateix, perquè ens vam fusionar amb l’Escola d’Empresarials, vam unificar serveis, vam fer economies d’escala, i ara acabem pesant el mateix”, afegeix.
“Crec que amb facultats una mica més grans, més transversals en ensenyaments i plans d’estudis, pots aprofitar molt més les sinergies, com per exemple assignatures que podrien ser compartides entre diversos ensenyaments, i aquí el que tenim és que cada facultat o departament acaben defensant interessos corporatius”, diu Paluzie.
Des de la Junta de PDI, Antonio Madrid, reclama explicacions sobre “en quines necessitats es basa i quins efectes tindrien aquestes mesures, en quina situació queda el PDI i el PAS i quins efectes té sobre el servei que es dóna als estudiants”. La seva preocupació se centra especialment en la fusió de departaments, no només de facultats. “Actualment la UB té uns 106 departaments, i el rector pretenia deixar-ho en una quarantena o cinquantena”, explica.
