Article publicat orginalment a eldiario.es
“Això no és contra la meva persona, és una rebequeria contra la Marea Verda”. Qui parla és la professora que ha assegut a la Comunitat de Madrid a la banqueta. Demana que se li retiri una sanció per portar en un examen una samarreta verda en defensa de l’ensenyament públic.
Aquest dilluns al matí les samarretes verdes van arribar a la Sala Cinquena del Tribunal Contenciós-Administratiu. Simbòlica i físicament. I ho han fet després d’una sanció que, consideren des de la Marea Verda, mai hauria d’haver-se imposat. “S’ha demonitzat molt a la samarreta verda. A nivell simbòlic, aquest judici significa molt. És molt polític”, explica aquesta professora de l’IES Arcipreste de Hita de Vallecas (Madrid) que prefereix no es publiqui ni el seu nom ni la seva imatge, conscient que el seu cas no és personal.
Va ser sancionada amb una advertència (una falta lleu) per portar aquesta avui mítica samarreta verda amb el lema “Escuela Pública de tod@s para tod@s” a la prova de Coneixement i Destreses Indispensables (CDI) que estava realitzant als alumnes de 6è de Primària del col·legi concertat Liceo Cónsul, del mateix barri madrileny.
Va succeir el 10 de maig de 2011 i per llavors aquest abillament s’utilitzava a Vallecas i encara no s’havia convertit en el símbol de la lluita contra les retallades en l’ensenyament públic. El que va passar aquell dia, al costat de les instruccions de Secundària que entraven en vigor al setembre, les claus que van convertir aquestes samarretes en tot un símbol de la Marea Verda.
Després de desestimar la Conselleria d’Educació el recurs que va interposar contra l’advertència, aquesta professora es va decidir a denunciar la Comunitat de Madrid per imposar-li una sanció improcedent. I aquest dilluns, dos anys després de presentar la seva denúncia, el fet de posar-se una samarreta de la Marea Verda en un centre educatiu ha arribat al jutjat, on s’haurà de dirimir si representa una “desconsideració a la comunitat educativa”.
Abans de la vista, una vintena de docents de rigorós verd es van citar a les portes del Tribunal Contenciós-Administratiu de la Gran Via per donar suport a la seva companya. “Ara, amb el poder que tindran els directors, et poden sancionar per qualsevol cosa sense problema”, es queixava un dels concentrats. Entre ells, també hi havia Isidre, el pare que va idear aquestes samarretes i va tenyir la marea de verd.
Un càstig exemplaritzant
A dins, a la sala cinquena, una desena de companys abrigallaven a aquesta professora i seguien atents la vista. “És una falta lleu que queda en el meu expedient. És veritat que no suposa res –prescriu en un temps– però si abans, per qualsevol circumstància tingués altra falta lleu, es convertiria en greu. El veritablement important és que t’han sancionat i que això no hauria d’haver passat. Volien que la meva sanció fos exemplaritzant. Sempre ho he pensat, perquè en aquesta època a Vallecas estàvem molt actius en defensa de l’ensenyament públic”, explica la professora un cop passada la lògica tensió del judici.
El seu advocat ha demanat que es retiri l’advertència al·legant, entre altres, que s’ha vulnerat el dret a la llibertat d’expressió, recollit a la Constitució i en l’article 14 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, així com a la presumpció d’innocència i el procés sancionador per les irregularitats comeses en el que se suposava era una “xerrada informal” entre l’inspector i la professora.
“No és una desconsideració cap a la comunitat educativa estar a favor de l’educació pública”, ha explicat. A la la samarreta “no es diuen coses rares, sinó un principi rector que recull la Constitució” com és el dret a l’ensenyament públic, gratuït i de qualitat. “El fet de portar una samarreta a favor de l’escola pública no pot considerar-se com una insubordinació”, ha matisat el lletrat en les seves conclusions.
L’advocat de la Comunitat de Madrid ha defensat la sanció perquè considera que, durant les proves de CDI, la professora “està representant a la comunitat educativa i ho fa en un centre privat”. “Posar-se una samarreta que posa escola pública per a tothom, en un centre privat, és susceptible d’iniciar un procés sancionador”, ha afegit. Cal recordar que el Liceo Cónsul és un centre concertat, és a dir, de titularitat privada però amb un concert amb la Conselleria d’Educació pel que rep fons públics per al seu funcionament.
“No sé què pensar sobre la resolució. El no poder dir res m’ha deixat decebuda i una mica descol·locada, encara que l’advocat ha sortit amb bona sensació”, explicava la professora. Més enllà de la sanció concreta –una falta lleu consta en l’expedient però no comporta multes o conseqüències majors–, aquest judici simbolitza a la perfecció el pols que Educació manté sense desistir contra la Marea Verda. En cas de perdre, et planteges recórrer a instàncies superiors? “No ho sé, hauria de pensar-m’ho, però pensarem que no serà necessari”, conclou esperançada.
Acusada de “causar malestar”
El 10 de maig de 2011 aquesta professora estava fent la prova de CDI al col·legi concertat Liceo Cónsul vestida amb la seva samarreta verda. Van acabar les proves sense que ningú li cridés l’atenció ni li digués res per portar la samarreta verd –relata–, i va tornar al seu Intitut a acabar la seva jornada laboral.
Deu dies després, l’inspector de la seva zona la truca per preguntar per què portava la samarreta verda. La directora de Primària del Liceo Cónsul havia presentat una queixa davant la Conselleria d’Educació acusant-la de “causar malestar en la comunitat educativa”, exposa la professora.
“L’inspector em cridava per parlar amb ell, em va dir que era una conversa informal, res relacionat amb un expedient, i em va preguntar què havia passat i per què portava la samarreta verda. Jo li vaig dir que la porto posada de tant en tant i que, de fet, això va ser un divendres, tots els divendres al meu institut [l’IES Arcipreste de Hita de Vallecas] ens la posem. Em va dir que aquí podia fer el que volgués, però no en un centre privat”.
“Després llegir-me la queixa, em va dir que em donava l’oportunitat de retractar. M’ho va dir tres vegades. I jo li vaig dir que no tenia res pel que retractar-me perquè un es retracta si ha fet alguna cosa dolenta –explica–, i que a més al centre [al Liceo Cónsul] ningú em va fer saber, ni tan sols intuir, que algú estava molest”.
El 30 de maig va rebre una notificació d’una sanció signada pel llavors director de l’àrea territorial Madrid-Capital, Bonifacio Alcañiz, en la qual se l’advertia. La docent va presentar un recurs, que la Conselleria d’Educació acaba desestimant.
La professora afectada no es queda de braços creuats i al gener de 2012 decideix seguir endavant i continuar lluitant per la defensa de l’educació pública. És llavors quan va presentar la denúncia que ahir va introduir les samarretes verdes als jutjats. El següent capítol tindrà lloc, com a molt, en un mes i mig, quan es dicti sentència.
