Els recursos d’inconstitucionalitat eren un pas obligat encara que els relativitzin uns recursos que no ho diuen tot, un Tribunal Constitucional en entredit i un veredicte segurament tardà.
El termini per a recorre va finir el 10 de març. El recurs d’inconstitucionalitat a la LOMCE el van poder presentar els diputats i diputades socialistes en el Congrés de Diputats en la mesura que sumen un mínim de cinquanta representants. També el varen poder interposar els governs autonòmics que varen voler (Andalusia, Astúries, Canàries, País Basc) i parlaments autonòmics (Catalunya) ja que la Constitució també els habilita per a fer-ho. No podien recorre grups parlamentaris més petits ni organitzacions socials a bastament implantades com són els sindicats CCOO i UGT, ni la principal federació de mares i pares com és la CEAPA. Aquestes i altres organitzacions -a Catalunya, sobretot, les que s’apleguen en el MUCE- han treballat a fons els motius d’inconstitucionalitat però el seus canals, indirectes, no han acabat de respondre a les seves expectatives. A l’Estat, la Defensora del Poble, també legitimada per interposar recurs d’inconstitucionalitat, va decidir no recorre la Llei. A Catalunya, el Parlament sí va decidir interposar-hi recurs però limitant el seu abast a competències i llengua quan els motius d’inconstitucionalitat, que havia detectat la comunitat educativa i el mateix Consell de Garanties Estatutàries, anaven més enllà. S’haurà d’estar ara atent a altres vies que permetin també arribar al Tribunal Constitucional, com és per exemple el recurs d’empara o vies que, en el seu cas, com manifesta voler fer CCOO, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Segurament cap altre Llei ha patit tantes tatxes d’inconstitucionalitat com la LOMCE. El recurs del PSOE, passant de puntetes sobre qüestions competencials i lingüístiques, ha vist la inconstitucionalitat en una quinzena d’articles. Els recursos provinents de les Comunitats autònomes que han recorregut la Llei posen totes l’accent en la vulneració de competències autonòmiques, amb especial èmfasi en les avaluacions finals d’educació secundària obligatòria i batxillerat i, en el cas de les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia (Catalunya i País Basc), també en el tractament de la llengua. Excepte el cas de Catalunya, les altres Comunitats Autònomes tenen també presents en els seus recursos altres aspectes de la Llei no estrictament competencials i lingüístics, entre altres, els seus continguts segregadors o la postergació de la comunitat educativa de les decisions de l’escola.
Els recursos no ho diuen tot. Probablement no dibuixin prou l’afebliment del dret a l’educació, la postergació de la seva dimensió més pública o el desequilibri de drets i llibertats que fan irreconeixible l’article 27 de la Constitució. Els recursos eren un pas obligat però sense magnificar-lo i sense que sigui un fre per a seguir mobilitzant-nos.
