Aquest és un article publicat a SINC
Un estudi realitzat per investigadors dels American Institutes for Research, la Comissió de Cooperació Institucional de la Universitat de Michigan, la Universitat de Chicago, i la Universitat Estatal d’Ohio confirma que l’impacte econòmic del finançament en ciència arriba a curt termini.
“Aquest estudi proporciona evidències que la ciència és un treball productiu. L’emprenedoria científica dóna feina a persones. Aquestes utilitzen les aportacions de capital, i l’activitat econòmica es produeix de forma immediata. Els responsables polítics haurien de comprendre com es genera la ciència en prendre decisions per assignar recursos, i aquest estudi proporciona aquesta informació d’una manera fiable i actual”, declara Julia Lane, economista gerent sènior en els American Institutes for Research, que lidera l’informe.
Els investigadors van usar dades noves disponibles del projecte STAR Metrics, que s’encarrega de controlar l’impacte de les subvencions federals dels Estats Units en ciència. El treball es publica a la revista Science.
“La nostra investigació es pot aplicar per estimar rendiments amplis, com els que té la recerca a la societat, mitjançant la transformació de les idees de les publicacions acadèmiques en patents, i en última instància, amb els resultats. Ara som capaços d’estimar, per exemple, com el finançament en recerca en una àrea concreta afecta la incidència d’una malaltia, i quines són les conseqüències per a les persones que la pateixen i el preu d’aquests guanys”, assegura a Sinc Barbara McFadden, de la Universitat de Melbourne.
La majoria dels treballadors que compten amb el suport dels fons federals per a investigació no eren membres del cos docent de la universitat. De fet, menys d’un de cada cinc són investigadors de les pròpies facultats.
Els autors d’aquesta anàlisi també van descobrir que cada universitat que rep fons gasta aquests diners dins dels Estats Units donant suport a empreses tant grans com petites -al voltant del 70% fora dels seus estats d’origen-.
“El procés de la investigació científica serveix de suport a organitzacions i crea llocs de treball en molts dels sectors d’alta qualificació de la nostra economia”, afegeixen.
Els mesuraments del treball es van fer a partir de les dades de nou universitats: Michigan, Wisconsin-Madison, Minnesota, Estat d’Ohio, Northwestern, Purdue, Estat de Michigan, Chicago i Indiana.
En conjunt, aquestes universitats van rebre prop de 7.000 milions de dòlars en fons d’investigació i desenvolupament l’any 2012, dels quals al voltant de el 56% procedia del Govern federal.
A qui i on van a parar els fons?
Una idea clau de l’estudi va ser esbrinar quins treballs es financen amb aquests fons. Segons els experts, “empren treballadors amb diferents nivells d’habilitat, i no són principalment professors”.
De fet, aquest col·lectiu representa menys del 20% de les persones que van rebre el suport de fons federals. Aproximadament un de cada tres eren estudiants de postgrau o pregrau.
L’estudi també revela on es gasten els fons. El 2012, gairebé mil milions es van invertir en proveïdors i subcontractistes nord-americans. Les universitats compren béns i serveis a una àmplia gamma de contractistes, en diferents indústries: des d’aquelles que subministren tubs d’assaig, fins a les que proveeixen de telescopis i microscopis als centres de recerca.
Moltes de les compres es van fer a grans empreses nord-americanes. “No obstant això, ens va sorprendre que moltes eren petites companyies del nínxol de l’alta tecnologia”, afirmen.
Respecte a l’abast de l’impacte de la tasca científica a través de les universitats, el coautor Roy Weis, de la Universitat de Chicago, declara: “A més de fer que el món sigui un lloc millor gràcies als seus descobriments, ara tenim dades que recolzen els beneficis globals per a la societat”.
