Marcos Arruda és un economista i educador brasiler. Un dels promotors del Fòrum Social Mundial que es va celebrar per primer cop el 2001 a Porto Alegre, Arruda va estar a Barcelona durant el Fòrum Social Català i les Jornades d’Economia Social i Solidària. Seguidor dels aprenentatges de Paulo Freire, l’educador va participar en projectes d’alfabetització i, un cop a l’exili, va coincidir amb Freire, amb qui va treballar en les reformes educatives de Moçambic i Guinea Bissau.
El lema del fòrum és que un altre món és possible. Quin és el paper de l’educació en la construcció d’aquest món?
L’educació té un paper central, perquè un altre món possible serà un món on el centre no són els diners, ni el capital, ni l’acumulació de riqueses materials. El centre és i serà l’ésser humà i tots els seus potencials a desenvolupar. Per això sempre insisteixo en la idea de que fins i tot una economia solidària no és un fi en si, és un mitjà per al gran objectiu, que és el desenvolupament integral de l’ésser humà, persona i comunitat. Aquest és el gran objectiu i és un objectiu mòbil, perquè desenvolupament és el que fem al llarg de tota la vida. [tweetability text=”«L’important és ajudar les persones a construir-se com a subjectes del seu propi desenvolupament»”]L’important, llavors, i aquí entra l’educació amb el seu paper fonamental, és ajudar les persones des de petites fins a adultes a construir-se i apoderar-se com a subjectes del seu propi desenvolupament.[/tweetability] En l’economia solidària en diem autogestió del propi desenvolupament, reduir al màxim la dependència d’altres i d’institucions per a desenvolupar-se. I sempre que dic desenvolupar-se ho descomposo en persona, comunitat, poble, humanitat i tot el planeta. Tot això és el desenvolupar-se, som individus socials, no podem pensar com a persones aïllades, individus absoluts i abstractes fora de la realitat, fora dels contextos socials i històrics. Som éssers-relació. És aquest ésser humà el que volem construir i estem construint en l’educació alliberadora.
Considera que l’educació formal educa en l’economia del capital?
Educa en l’economia per davant de tot, perquè educa d’una forma funcional, per a la funció que es desenvoluparà en la societat. [tweetability text=”«S’ha perdut l’abordatge de l’origen de les universitats, de formació universal de l’ésser humà»”]El dijous en un debat sobre la universitat, comentàvem que s’ha perdut l’abordatge de l’origen de les universitats, el de formació universal de l’ésser humà,[/tweetability] que és una dimensió alhora humanística i biocèntrica, perquè cal anar més enllà de l’ésser humà i veure la vida, on l’ésser humà és un detall. La universitat ha perdut aquestes dimensions per reduir-se a les carreres, a les funcions i la divisió del treball en la societat. I pitjor encara, forma per competir, perquè cadascú entra en un espai competitiu de ser el millor i liquidar els que són menys bons segons els criteris de la societat dominant, del mercat. És un univers de l’escassedat i de la competició, en el que l’altre només compta com a adversari o enemic que has de vèncer o subjugar o eliminar. En comptes d’això hem de potenciar una educació per a la cooperació, per a la solidaritat, per al suport mutu, en la que descobrim que pel fet de ser éssers interrelacionats, som de forma indefugible, éssers-relació tant entre els humans com amb tota la natura i el cosmos. [tweetability text=”«L’única manera intel·ligent de relacionar-nos entre nosaltres i amb la natura és cooperant»”]L’única manera intel·ligent de relacionar-nos entre nosaltres i amb la natura és cooperant.[/tweetability]
Les investigacions científiques mostren que hem evolucionat a partir d’elements cooperatius, que s’ajunten, que s’agreguen, que col·laboren, que es composen en unes totalitats més complexes, que depenen de l’harmonia d’allò divers i no de la competició de cada element contra l’altre per ser el millor. Aquests són els fonaments d’una altra educació, una educació per a la cooperació, la solidaritat i l’autoevolució, que jo en dic autodesenvolupament, perquè és conscient. L’evolució és el moviment de la vida, i nosaltres ja vam rebre de la natura aquest mandat de ser els líders de la nostra pròpia evolució. Estem sent mals líders, i l’educació alliberadora ve per tornar-nos bons líders de l’evolució de la vida, perquè la nostra actuació al planeta influeix en la resta de la vida del planeta i el que estem fent és cada cop més invisibilitzar la pròpia vida en el planeta.
Des d’un punt de vista més pràctic, tenim unes escoles, unes universitats, tot un sistema educatiu. És possible transformar això o la proposta és construir un sistema educatiu en paral·lel?
Treballo molt amb José Pacheco, un professor portuguès que va crear una escola al nord de Portugal, a prop de Porto, que es diu Escola da Ponte. Era una escola municipal i des que es va fer director va anar transformant l’escola poc a poc. La primera cosa que va firmar com a director va ser una mena de decret que deia “Signo aquest decret amb l’objectiu de dir que des d’ara l’escola ja no té director. Firmat, el director José Pacheco”. Es va suïcidar com a director i va crear tota una dinàmica de gestió col·lectiva, incloent als alumnes, als professors i als treballadors en un esforç col·lectiu de repensar l’escola. Avui aquesta escola té més de 30 anys i ha pogut fer front a tots els xocs amb el sistema escolar dominant, sent una escola municipal, obligada a seguir els esquemes del ministeri d’educació. Ara aquest home s’ha jubilat i se n’ha anat al Brasil. Està vivint a l’interior de São Paulo amb un projecte social d’un empresari conscient, principalment per a nens amb problemes. Va ser convidat per la dona d’aquest empresari, ara vídua, a fer aquesta escola, una escola innovadora. Ell, però, amb aquesta visió alliberadora sap que no existeix trasplantament d’una escola a una altra, d’un model a un altre. S’ha de recrear en la realitat de les persones, i del país i del municipi on es troba. Així que estan recreant una escola antiga i atraient gent de molts llocs. Però alhora el José Pacheco viatja per Brasil i és un dels inspiradors dels Românticos Conspiradores, una xarxa de persones que militen per la tranformació de l’educació. [tweetability text=”«José Pachecho ens diu que l’escola que nosaltres coneixem ha d’implosionar» – @MarcosPSArruda”]Té una proposta molt radical, que diu que l’escola que nosaltres coneixem ha d’implosionar.[/tweetability] És una proposta realment revolucionària de canvi de paradigma i no pot esperar. No podem intentar evolucionar a un altre model, perquè correm el risc que el món s’acabi abans d’arribar-hi. Hem de fer un canvi ara.
Quina mena de canvis implica?
Principalment deixar de prendre com a referència la transmissió del saber acumulat. En l’educació alliberadora parlem de tres tasques educatives. La primera, transmetre a l’estudiant el coneixement acumulat per la humanitat al llarg de la seva història, amb tota la selecció que cal fer perquè ningú pot ni transmetre ni rebre tot aquest coneixement. Aquesta és la tasca que l’escola actual està reduïda a fer. La segona tasca és capacitar els i les estudiants per tornar-se crítics amb aquest coneixement, posar-lo en qüestió, plantejar dubtes, posar aquest coneixement acumulat a una prova de realitat, que és la meva vida, el meu coneixement, que és únic, perquè la meva experiència de vida és única. Es tracta de desenvolupar una consciència crítica i de plantejar preguntes sobre el coneixement acumulat i sobre la realitat. I la tercera tasca és desenvolupar les seves capacitats de crear nous coneixements, a partir de la seva pròpia praxis, pràctica repensada, reflectida, metabolitzada i sistematitzada per cadascú. Aquestes tres tasques impliquen una escola que ja no té com a principal tasca transmetre el coneixement sinó ajudar els nens i joves a aprendre a ser investigadors.
Investigadors?
[tweetability text=”«L’eix central de la nova escola és preguntar i demanar respostes a la realitat» – @MarcosPSArruda”]L’eix central de la nova escola és fer recerca, preguntar a la realitat, demanar-li respostes i conèixer, conviure, compartir.[/tweetability] Amb la percepció de la ciència física i exacta que no existeix mai una observació que no sigui una intervenció. T’has de posar com a subjecte d’una relació de diàleg amb l’objecte de recerca, que ja no és més de “he vingut a observar, prenc notes, me’n vaig i ja ho conec”. Això no existeix. Conec convivint, dialogant, interactuant. Amb la revolució que ha fet en aquella escola, ja no hi ha parets ni aules, sinó sales de recerca. Els nens ja no tenen professors, tenen guies que els ajuden a fer recerca, i tens els ordinadors i la societat allà fora. Hi ha tant recerca a internet, com als llibres, com al barri, a la ciutat, a la Vila das Aves, que és on es troba l’escola. Al Brasil està aconseguint també fer una sèrie de contactes amb municipis i, tot i que no tots prosperen, alguns tenen escoles totalment transformades per la influència del José Pacheco. Així que realment crec que és possible crear una nova escola sobre les runes i les cendres de la vella escola. Però realment cal un canvi radical, profund, de paradigma de l’ensenyament i de l’educació.
Parla de la importància d’investigar el món. Per què l’escola o la universitat viuen d’esquenes a la realitat?
La universitat és encara pitjor. Hauria d’estar al cim de la formació per a la vida i hi està d’esquenes. Quan es puja la universitat a l’onada de l’economia solidària? Després que l’economia solidària s’hagi convertit en un fenomen global. Per què ha esperat tot aquest temps? Perquè no fa recerca, perquè no s’ha adonat que aquesta economia tal i com existeix és inviable, és insostenible, i és necessari que la universitat lideri el pensar una nova economia per a una nova societat. Quina nova economia? La universitat es podria haver anticipat si fes recerca en aquesta línia de tres etapes. Què aprenc de l’economia que ha existit fins avui? Que és inviable, insostenible i deshumanitzant i que viu de crisis. Segon, quins són els factors que generen insostenibilitat en aquesta economia? Per què no serveix a l’ésser humà sinó que l’aliena en els bens materials i en la competició contra l’altre, que hauria de ser un col·laborador? Això està en la cultura, i per tant he d’entendre que per pensar una altra economia he de pensar la cultura, els paradigmes, els valors, allò que condiciona la meva manera de ser i de relacionar-me. Amb aquesta percepció puc fer la tercera pregunta com a investigador: Quina altra economia necessitem que sigui natural, que ajudi la humanitat a seguir evolucionant, i no s’estanqui ni s’alieni en la tecnologia i la riquesa material? [tweetability text=”«La universitat està a remolc de la realitat, no està complint el seu paper» – @MarcosPSArruda”]No havent fet aquestes tasques, la universitat està a remolc de la realitat, no està complint el seu paper.[/tweetability]
Aquest model educatiu no és res recent, té molts anys. Per què no arriba a les institucions educatives?
L’economia s’ha agegantat fins a tal punt que ha eclipsat les altres dimensions de l’existència humana. En mercantilitzar l’ésser humà i tot el que hi té a veure, ho ha transformat tot en objecte del mercat, de compra i venda. L’ésser humà, la vida, els biomes i ecosistemes, s’han convertit en instruments d’acumulació de capital, que és el contrari del que hauria de ser. [tweetability text=”«La hipertrofia de l’economia ha sufocat el sentit original de l’educació» – @MarcosPSArruda”]Aquesta hipertrofia de l’economia ha sufocat el sentit original de la pròpia educació i ha instrumentalitzat l’educació per formar éssers competitius per a l’economia.[/tweetability] Éssers capaços d’investigar per desenvolupar tecnologies per a l’acumulació de beneficis, quan aquest no era el sentit de la tecnologia, però com que està mercantilitzada només produeix el que dóna diners. L’educació mercantilitzada produeix empleats del benefici i del capital i això ha sufocat i desvirtuat el sentit profund de l’educació.
I quin paper hi juga la globalització? Estem aprenent les mateixes coses a tot el món?
Cada cop més hi ha una uniformització de les formes de pensar i actuar de la pròpia cultura del capital. Però què s’està globalitzant? El capital, els diners, la capacitat d’invertir s’està globalitzant, ja que a través d’internet pots invertir en una empresa a Rússia, a la Xina o a Guatemala per fer beneficis. S’ha globalitzat el capital industrial i pots treure la teva fàbrica d’un barri de Barcelona i portar-la a la Guinea Equatorial, a on també parlen castellà, perquè allà tens una mà d’obra 10 o 20 cops més barates i el teu benefici es multiplicarà. Llavors estàs privant els catalans de llocs de treball rendibles per garantir la seva vida, però això no implica ni una mínima preocupació per l’empresari. No té cap fidelitat a Catalunya o a Barcelona, sinó al seu benefici. I per què un govern com el d’aquí no els hi diu que no poden marxar perquè són una empresa de Barcelona? Perquè el govern és local i l’empresa, en el capitalisme, és l’única que té el poder de ser totalment lliure. Els ciutadans no ho són. El govern no ho és, perquè està dins d’un sistema polític que anomeno corporatocràcia. És la corporació la que és prioritària. L’economia no es planifica a nivell local, municipal, estatal, qui es planifica és l’empresa, amb un horitzó de 10, 20, 50 anys. Nosaltres no tenim aquest dret, l’horitzó que preval en l’àmbit governamental són 4 o 5 anys de mandat d’un govern. Està tot malament. Tot això està malament. Llavors l’economia solidària ve i diu que per fer una economia racional, adequada a les necessitats de la població, s’ha de reconstruir de baix a dalt. [tweetability text=”«Per a l’economia solidària el que importa és la família i la comunitat en què viu l’ésser humà»”]El que importa és la família i la comunitat en la que viu l’ésser humà.[/tweetability] Promou, en primer lloc, la llibertat de cada persona de desenvolupar-se el més plenament possible. Qui ajudarà aquesta persona a capacitar-se per això? Una educació alliberadora, centrada en l’ésser humà integral, i no en l’ésser humà mercantil.
Aquest model mercantilitzat busca ciutadans que aprenguin cada cop menys?
[tweetability text=”«El sistema vol que les persones aprenguin a pensar de forma limitada i no globalment»”]El sistema vol que les persones aprenguin a pensar de forma limitada, en segments, i no globalment.[/tweetability] És una educació exponencialment especialitzant. Ho sabràs tot sobre un insecte que viu al cedre, i seràs l’únic, el dominador d’aquell coneixement. Però l’insecte viu al cedre, que és un univers de vida que alberga milions d’éssers que estan vius i que fan viure el cedre. Hi ha un tema que és la simbiosi, la relació amb el context, però dirà que no, que només sap sobre l’insecte. És com un economista francès que debatia amb nosaltres a l’Uruguai i quan vam arribar al tema de l’atur va dir que no ho debatria perquè no era economia sinó sociologia i per tant no era la seva àrea. Però què vol dir això? El que és el subjecte de l’economia no és de la seva àrea? Per què serveix l’economia, doncs? Amb qui pot funcionar? Doncs resulta que ell no tenia com discutir-ho, estava fora del seu coneixement. Aquesta és la mena de formació que l’escola actual dóna a les persones. En el nostre abordatge no, és universalista, universitària, integral, cercant entendre cada aspecte i dimensió de l’ésser humà, inclosa la dimensió espiritual, perquè tot ésser humà sigui capaç de conèixer-se i desenvolupar-se plenament en totes les dimensions.
