Aquest és un article publicat a eldiario.es
Rehema va fugir del seu país perquè la seva família volia matar-la a causa de la seva homosexualitat, segons relata en un vídeo de la secció britànica de Metges del Món. La jove va arribar al Regne Unit embarassada, ja que la seva família la va obligar a casar-se. Va començar a sagnar i un hospital britànic va fixar un preu de 12.000 euros a l’atenció que requeria. Milers d’euros que no tenia i pels quals es va dirigir a l’ONG a demanar ajuda.
Ella és una de les 285 dones embarassades ateses en consulta per Metges del Món l’any 2013, gairebé la totalitat de nacionalitat estrangera, de les quals un 83% no disposava de cap cobertura mèdica. Dos terços no havia rebut atenció prenatal anteriorment i, quan arribaven als professionals de l’ONG, els metges van estimar en un 70% dels casos que requerien atenció de manera urgent o bastant urgent.
L’austeritat europea té conseqüències directes en la salut dels col·lectius més vulnerables, segons un informe de Metges del Món sobre l’accés a la sanitat en 25 ciutats europees, centrat en la situació de les dones embarassades i els menors. “Les retallades en l’àmbit sanitari han suposat l’adopció de les polítiques més aviat basades en la por i la intolerància que en una base empírica”, denuncia Álvaro González, president de l’ONG a Espanya, que responsabilitza els dirigents de “discursos que fomenten el racisme i la xenofòbia”.
Els problemes de vacunació infantil també inquieten l’organització. La meitat dels 1.700 nens que van arribar a les seves consultes no estaven vacunats contra el tètanus. Pel que fa a la injecció contra l’hepatitis C, les dades són pitjors; els índexs no superen el 35% als països enquestats, excepte a Grècia, on la taxa era superior (58,7%).
Álvaro González ha presentat els resultats de l’estudi aquest dimarts a Madrid amb Thierry Brigaud, president de Metges del Món a França, i Liana Mailli, amb el mateix càrrec a Grècia. Amb el suport de representants de la resta de països europeus en què opera l’ONG, els portaveus han instat a situar la política sanitària en el debat de les eleccions europees. “Cal aconseguir una Europa social, més generosa”, demana Brigaud que admet la seva “sorpresa” davant les situacions que estan observant a Europa.
Costos a mig termini
“Els casos de rebutjos a dones embarassades també s’estan registrant a Espanya, tot i que la seva assistència, igual que la dels menors, està emparada per llei”, critica González. La nova accessibilitat al sistema públic de salut, dissenyat en el reial decret 16/2012 que va aprovar el Govern, “està vinculat a la situació laboral” de les persones i va deixar sense targeta sanitària de cop a unes 750.000, segons les xifres facilitades per l’Executiu al Comissionat de Drets Humans de l’ONU el passat febrer.
Encara que les embarassades, els menors i les urgències són excepcions a l’exclusió sanitària de la població immigrant sense permís de residència (especialment afectada pel decret), organitzacions com Jo Sí Sanitat Universal també han denunciat intents de cobraments i el rebuig a una cobertura normalitzada a persones amb dret.
Des de Metges del Món insten els països europeus a adoptar un sistema de salut universal, “perquè està demostrat que les polítiques excloents provoquen un risc a tota la població i un augment del cost sanitari per un retard en els diagnòstics, un pitjor control de les malalties cròniques i un increment dels ingressos hospitalaris”, exposa González.
El president de la delegació espanyola remet a investigacions solvents. “Estan apareixent múltiples estudis en revistes científiques de primer nivell on es constaten els efectes catastròfics que aquestes mesures restrictives estan generant a tota la població europea. El nombre de persones en risc de patir deteriorament de la seva salut mental ha augmentat en més de tres milions del 2007 al 2011“, exemplifica.
Metges del Món situa Espanya entre els països que avancen en una direcció excloent, al contrari de les polítiques aplicades per Suècia, Alemanya i França. Davant l’argument de la ministra de Sanitat, Ana Mato, sobre que la cobertura sanitària espanyola dels immigrants és més àmplia que en la resta del continent, González demana prudència. “Són paraules, però la veritat és que és molt complicat comparar diferents sistemes de salut, que es basen en criteris d’admissió diferents”. El portaveu francès, més temperamental, demana als governs que “deixin d’explicar mentides com cases”.
Respecte al risc de la població general, Grècia aporta un exemple demolidor. “És significativa la dada publicada a la revista científica The Lancet, sobre la situació de Grècia, en què la taxa de VIH de la població usuària de drogues es va incrementar un 1.500 per mil en dos anys. Fonamentalment, perquè van decidir que no hi havia diners suficients i van retallar els programes preventius de repartiment de preservatius i xeringues”, afirma González.
