Article publicat a eldiario.es
El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, volia que els nous criteris d’admissió a la Universitat de la LOMCE comencessin a aplicar-se el proper curs, i ho ha mantingut. Aquesta vegada, a cop de Reial decret. Tot i que els rectors havien manifestat les seves reticències per la falta de temps per canviar el model, el Govern va aprovar la regulació de la nova norma –que també inclou la desaparició de la Selectivitat el 2017– el 6 de juny.
El text deixa a les universitats la responsabilitat de fixar un procediment d’accés per als estudiants de Formació Professional i els procedents de sistemes educatius estrangers no homologats. Però amb les proves ja en marxa –aquesta setmana són a Catalunya, País Valencià o Madrid, i ja han acabat en altres CCAA– la majoria dels centres faran cas omís del decret i continuaran amb el sistema d’anys anteriors.
“No tinc la constància de què faran totes les universitats, però la majoria mantindran el model d’admissió actual”, afirma Victòria Vivancos, secretària executiva de la Comissió Sectorial Runae de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Vivancos assenyala que el “més raonable” és aquesta opció, donades les dates en què el Ministeri ha deixat la tasca a les seves mans.
La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) aprovada pel Govern elimina l’anomenada selectivitat com a mètode d’ingrés a la Universitat. Per als estudiants de Batxillerat, aquest examen serà substituït d’alguna manera per una prova de final de cicle (també anomenada revàlida) que donarà el títol i permetrà l’accés a la carrera. Però no automàticament.
Educació permet a cada universitat desenvolupar uns sistemes propis d’admissió. Mentre que per als alumnes de Batxillerat els canvis s’implantaran el curs 2017-2018, els que provenen de cicles formatius i de sistemes d’estudis estrangers no homologats s’enfronten a un nou sistema el curs vinent.
Fins ara, els estudiants procedents de cicles formatius de grau superior podien entrar a la Universitat amb la nota mitjana obtinguda en els estudis, amb la possibilitat d’augmentar-la mitjançant els exàmens de la fase específica de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Des del 2010, la nota de tall màxima és un 14, així que els alumnes que volen accedir a carreres amb una nota superior al 10, s’han d’examinar d’aquesta part complementària.
Per això, en aquests dies d’exàmens de Selectivitat, hi ha tècnics superiors que espremen els seus coneixements per fer el salt a la Universitat. No obstant això, la possibilitat d’un canvi de la manera d’accés a les carreres a la tornada de l’estiu deixava a l’aire l’esforç de milers d’alumnes.
“És una barbaritat”, opina Julio Serrano Gracia, secretari d’Universitat de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres. “No es pot organitzar tot un sistema d’accés amb tan poc temps. A més, els alumnes no perceben més que incertesa”, assegura.
Què diu la llei
Al Reial decret 412/2014, els procediments propis de les universitats queden com opcionals per als estudiants de Batxillerat, però obligatoris per als de Formació Professional i sistemes d’estudis estrangers no homologats.
En el primer cas, el text obre dues possibilitats: prendre la nota de Batxillerat o complementar-la amb el procediment que marqui cada centre. Per als alumnes procedents de FP, les universitats han de fixar “en tot cas” algun procediment.
Llavors, poden les universitats mantenir l’accés com fins ara? La possibilitat d’acceptar la nota de la PAU per optar a una plaça universitària el proper curs troba suport en la disposició transitòria afegida al Reial decret, que van aconseguir sindicats i rectors després d’exposar al ministre el poc marge de temps per aplicar les modificacions.
Però sorgeixen més dubtes amb els estudiants que entraven a la Universitat amb la mitjana obtinguda en el cicle formatiu. “Segons està redactat el reial decret, diria que no podrien entrar. Les universitats haurien de fer algun tipus de prova, però crec que interpretaran la llei de manera que puguin incorporar aquests alumnes”, indica Julio Serrano.
Segons la portaveu de la CRUE, “el més raonable” és que les universitats acceptin aquesta nota.“Quan es va aprovar el decret ja havien conclòs les proves en algunes comunitats, com Navarra”, sosté. Segons l’opinió Serrano, l’aplicació de la llei el proper curs pel Ministeri no té sentit: “Saben que materialment no es pot posar en marxa”.
D’altra banda, si algunes universitats anunciessin nous procediments d’ingrés, es plantejaria una contradicció amb el Reial decret 412/2014. Segons el text, els centres educatius hauran de fer públics els seus criteris d’admissió “amb almenys un curs acadèmic d’antelació“, condició que està lluny de complir-se en aquest cas.
Aquesta incertesa s’uneix a la sentència del Tribunal Suprem del passat 16 de maig, que exigeix que els alumnes de FP s’examinin de continguts propis a la selectivitat, i no de les mateixes matèries que els estudiants de Batxillerat, com passa actualment. “Aquest any ja s’han examinat amb les mateixes proves. A veure què passa l’any que ve, si encara segueix valent aquesta via d’accés”, diu Julio Serrano.
