Al món hi ha 168 milions de nens i nenes que treballen. Una xifra que s’ha reduït en un terç des de l’any 2000, quan l’Organització Internacional del Treball (OIT) va comptabilitzar 246 milions, però que segueix preocupant a aquest organisme. D’aquests, 85 milions de nens i nenes són emprats de les denominades “pitjors formes”, entre les quals es distingeixen l’esclavitud i el treball forçós, inclòs el tràfic i el reclutament en conflictes armats; la prostitució i la pornografia; l’ús de nens en activitats il·lícites; i aquelles activitats que danyin la salut, seguretat o moralitat de l’infant.
“Estem encara molt lluny de la meta d’eliminar les pitjors formes de treball infantil el 2016 -reconeix Joaquín Nieto, director de l’Oficina de l’OIT a Espanya-, però no volem rebaixar l’esforç que estem fent i que està donant resultats”. Aquest organisme, que de manera vinculant va establir l’edat mínima per treballar en els 15 anys (tot i que segons els contextos pot oscil·lar entre els 14 i els 16), llança aquest 12 de juny, Dia Mundial contra el Treball Infantil, un missatge clar als Estats: els sistemes públics han de garantir un nivell bàsic de protecció social com a objectiu prioritari.
Per què? Perquè “la protecció social funciona com amortidor de les causes que poden desembocar en un augment del treball infantil”, explica Nieto. Aquestes circumstàncies són la pobresa i pobresa extrema, però també els anomenats “xocs econòmics”, és a dir, “aquelles situacions conjunturals que provoquen una reducció dràstica dels ingressos de la unitat familiar”, apunta.
“Les crisis econòmiques, els canvis en els patrons climàtics, sequeres, inundacions, les malalties o pèrdua de familiars, etc. són situacions que poden empènyer els nens a treballar com i on sigui. Per això, el nostre repte no és només reduir el nombre de nens que treballen sinó evitar que n’entrin de nous. És vital globalitzar els sistemes de protecció social si volem que aquesta lluita sigui efectiva”, incideix el director de l’OIT al nostre país.
És tot treball?
Constitueixen totes les formes d’activitat treball infantil? Segons l’OIT, 264 milions de nens i nenes o adolescents entre 5 i 17 anys estan ocupats en la producció econòmica, però no tots ells es troben en situació de treball infantil. En què rau la diferència? “Es considera treball si es fa per a altres, fora de la família, o quan fent-se en el si de la família priva els petits d’anar a l’escola o de jugar, fent treballar de nit o en treballs pesats”, aclareix el director de l’OIT. Per a ell, aquest és un matís rellevant. “Hi ha nens que ajuden els seus pares en una botiga o en l’àmbit agrari, però si es tracta d’una cosa esporàdica, cosa que no danya la seva salut o no els privarà de la seva educació es considera activitat econòmica, no treball infantil”, matisa.
Des de Save the Children, David del Campo, director de Programes Internacionals, adverteix: “cal aplicar una mirada per país, zona per zona. És clar que el món ideal seria aquell en què cap nen o nena treballés i tots anessin a l’escola, però aquest món no existeix ara per ara. Milions de nens treballen i han de tenir un marc de protecció. Cal entendre que l’eradicació del treball infantil és una tasca a llarg termini i fins que arribi aquest dia toca ser pragmàtics. No es tracta només de denunciar el treball infantil sinó de regular, la prioritat ha de ser la protecció de la infància”.
Del Campo recorda també una altra diferència bàsica. “Tot i ser un fenomen global els enfocaments regionals difereixen. No té res a veure el treball infantil a la regió andina o al Con Sud respecte a Centreamèrica, el sud-est asiàtic o l’Àfrica subsahariana”, puntualitza. A més, destaca la distinció entre treball i explotació. “Nosaltres posem el focus contra això últim. L’explotació infantil està vinculada al lucre i al nostre sistema productiu, que exigeix costos cada vegada més baixos. Això fa que el primer que s’estalvia és en mà d’obra. Un nen d’11 anys és més barat que un adult de 34, protesta menys, menja menys i beu menys “, denuncia alhora que posa com a exemple un tipus d’explotació emergent, la vinculada al sector informàtic. “Les mans dels nens petits són molt valuoses per a determinats muntatges dels aparells que portem a les butxaques, fan bons acoblaments per molt pocs diners”.
Naisha i els nens treballadors organitzats
Naisha Reátegui és de Iquitos, una ciutat del departament de Loreto, al Perú. “Vaig néixer al districte de Betlem, que és un dels més pobres i que té una gran activitat comercial i econòmica perquè aquí hi ha el principal port d’Iquitos”, explica per telèfon a eldiario.es. Naisha té ara 19 anys però des dels vuit i fins als 14, va treballar amb la seva mare. Primer en la venda ambulant i, més tard, en un lloc al mercat de Betlem.
“La meva mare era mare soltera i érem sis germans. Jo estudiava a la tarda i treballava al matí, des de les 5 fins a les 12, llavors dinava i em anava a l’escola”, recorda. Naisha explica que no va ser fins més tard quan va tenir consciència de ser nena treballadora. “Jo no m’identificava com a tal, assumia que el que jo feia era solament un suport, una ajuda a la meva mare”, reconeix.
La seva visió va canviar als 12 anys quan, a través d’un nen venedor de verdures, va conèixer MANTHOC, una de les principals organitzacions de nens i nenes treballadors, present en bona part dels països d’Amèrica del Sud, que ve a funcionar com a sindicat. “Em van convidar a una reunió i va ser aquí quan em vaig reconèixer com a nena treballadora, i on vaig començar a valorar el que jo feia perquè vaig entendre que ajudava a contribuir, a millorar la condició de vida que jo tenia, que m’enfortia”, assevera.
Naisha assegura que el seu treball la va ajudar per exemple en les matemàtiques. “Jo feia molts comptes, comptava taronges, diners, feia sumes i restes cada dia”, ressalta aquesta jove, que des de llavors va passar a implicar-se de ple en el moviment de nens i nenes treballadors del Perú.
Per a ella, el concepte de treball infantil s’ha tergiversat. “La realitat a Sud-amèrica és molt diferent a la resta de països, la majoria hem après a treballar des de petits. Òbviament, hi ha situacions en les que el nen, la nena o l’adolescent són explotats laboralment, per exemple un nen a Iquitos de 10 anys a qui obliguen a carregar un ram de plàtans el pes del qual és superior al seu. Això no és feina, és explotació perquè l’afecta físicament. O un nen que ven cigarrets en llocs com discoteques on no es donen condicions dignes. Com a moviment empoderat nosaltres diem sí a la feina però no a l’explotació. Considerem treball aquell esforç que realitzem a canvi d’una remuneració però que no comporta que hàgim de exposar-nos a un perill”, manifesta amb rotunditat.
Naisha mai ha deixat de treballar. Als 14 va passar a fer-ho en una ràdio regional, a Loreto; als 16, va començar a treballar com a reportera en plantilla i des de l’any passat treballa a l’ONG INFANT (Institut de Formació d’Adolescents i Nens Treballadors).
Tampoc ha deixat d’estudiar. “La meva mare sempre em deia que tot i que som de condició humil i ella no em podia deixar herència com altres famílies, el millor que podia deixar-nos era l’educació, aquesta frase sempre la recordo”. Avui, als 19, li falten dos cursos per graduar-se en Dret. “Vull formar-me per defensar la justícia, per poder contribuir des del meu experiència i formació a protegir els nostres drets perquè, qui defensa els adolescents que treballen a les mines? No tots els nens som conscients que tenim drets i hem de defensar-los. Si l’Estat no compleix amb el seu paper de protecció aquestes situacions d’explotació laboral passen desapercebudes”.
Com Naisha Reátegui, la majoria dels nens que són explotats laboralment procedeixen de les capes més desfavorides de la societat, però no tots corren la mateixa sort. “S’han globalitzat els mercats però no s’han globalitzat els drets. Vivim en un món amb gairebé 200 milions de nens i nenes treballant i 200 milions d’adults sense feina, i hi ha una relació entre els dos”, remata Joaquín Nieto.
Per al director de Programes Internacionals de Save the Children, David del Campo, el problema està en l’ambició desmesurada per incrementar els beneficis a qualsevol preu, independentment de l’ètica. En aquest sentit, la lluita contra l’explotació laboral infantil conté “un element de canvi estructural que no està a l’Àfrica, a Àsia o a Amèrica Llatina, les decisions es prenen aquí, està als nostres carrers”.
