“Arribar a conèixer familiars de la criatura sempre genera una por a la família de perdre-la”, confessava Jordi Morató, pare de cinc criatures, una de les quals una nena adoptada a la Xina. No obstant això, reivindicava que “des del punt de vista de la criatura”, els seus orígens “són part de la seva història i no els els podem manllevar”.
Aquest pare, membre de la Junta de la federació d’AMPA catalanes Fapac, feia aquestes reflexions arran de la pel·lícula Seleme Seleme, que va projectar El Diari de l’Educació en un cinefòrum aquest dimarts. El documental, obra d’Alexandra Rozas, explica la història del Miquel, el nebot de Rozas, que va ser adoptat a Etiòpia. Un cop a Barcelona, quan va aprendre el català, va començar a explicar coses dels germans que havia deixat al seu país, per sorpresa dels seus pares, que sabien de la seva existència.
Va ser llavors quan la Irene, la mare adoptiva del Miquel, va decidir viatjar a Etiopia a conèixer els dos germans i l’oncle que els havia criat després de la mort dels seus pares. I va optar per adoptar-los a tots dos per mantenir els tres germans units. “Ha de ser molt difícil saber que el teu fill té germans i no voler portar-los”, considerava Morató durant el col·loqui.
Sobre el dret dels infants a conèixer la seva història, Rozas, que explica que feia de “tieta-cangur”, comentava que “el Miquel parlava des del principi de l’adopció de la seva vida a Etiòpia, i necessitava conèixer-ho”. Després de dos anys, el nen ja recordava poc de la seva llengua d’origen, però això no va impedir un retrobament molt afectuós amb els seus germans.
Morató va remarcar la importància de la riquesa cultural d’aquests retrobaments. “Per sort a les nostres escoles hi ha una gran varietat d’orígens, sigui per per adopció o per famílies que han vingut a viure aquí, i això ens enriqueix a tots”, deia. “Quan coneixes el lloc d’origen del teu fill, passa a ser una mica teu, també”, celebrava.
