El preu mínim dels estudis de grau a Catalunya només és superat per Irlanda i part del Regne Unit. És una de les conclusions d’un informe de l’Observatori del Sistema Universitari sobre preus, beques, préstecs i altres ajuts a l’estudi a les universitats europees.
Els resultats divideixen els 38 països o regions de 32 estats d’Europa estudiats en tres categories. En 11 països els estudis de grau són totalment gratuïts. En uns altres 12, el preu màxim d’un curs de grau oscil·la entre els 7€ de la República Txeca, els 41€ de Polònia o els 183€ de França fins els 1.066€ de Portugal, mentre que els preus mínims són força baixos. La resta de països tenen preus més elevats.
Dels 38 estudiats, només 10 països o regions (de 8 estats diferents), tenen preus màxims superiors al català i espanyol (2.604€ per curs) en euros corrents. A paritat de poder adquisitiu, Espanya (i, particularment, Catalunya) es converteix en el 6è país on els preus màxims dels estudis de grau són més cars dels 32 estats europeus, darrera del Regne Unit (excepte Escòcia), Eslovènia, Irlanda, Hongria i Letònia
Una altra de les dades que aporta l’estudi és que arreu d’Europa no és habitual que el preu dels màsters sigui significativament més alt que el dels graus. A la gran majoria dels països estudiar un curs de màster costa el mateix o molt poc més. L’Estat espanyol es situa entre els 7 estats on els estudis de màster són substancialment més cars que els de grau. A Catalunya el preu màxim d’un curs de màster és un 44% més car que el màxim d’un curs de grau. Al conjunt d’Espanya, un 67%.
Una altra de les excepcions que es troben a casa nostra és l’augment de preus que s’aplica a les assignatures repetides. Dels 38 països i regions analitzats, només cinc, a més d’Espanya i Catalunya, tenen preus diferenciats en funció dels resultats acadèmics de l’estudiant. A més, segons remarca l’informe, en els països que graven econòmicament la repetició d’assignatures, el sistema és menys rígid que el nostre i els imports són molt inferiors.
Beques i ajuts a l’estudi
Com més alts són els preus, més baix sol ser el nombre d’estudiants que els paguen, però Espanya –amb un 70% d’estudiants que paguen els preus de matrícula– i el Regne Unit –amb un 100%– són l’excepció a aquesta norma.
A més a més, tot i que al 71% de països estudiats s’ofereixen préstecs per a l’estudi, el nombre d’estudiants que els demanen és baix. Varia entre el 0,01% de la Bèlgica francòfona o el 0,1% de França fins al 5% de Lituània i l’11% de Letònia, amb l’excepció de Dinamarca, on els demanen el 50%, tot i que tots tenen una beca d’ajuda a l’estudi en funció de la seva renda.
Els països amb més beques són els que tenen estudis gratuïts
Pel que fa a les beques, els països que més en concedeixen i amb imports més alts són aquells on els estudis són gratuïts. En aquests casos es tracten de beques salaris, que pretenen compensar el cost d’oportunitat que tenen aquelles persones que necessiten treballar i d’altra manera no podrien dedicar-se als estudis.
L’actual govern espanyol ha afegit al sistema de beques el criteri acadèmic, on els estudiants necessiten assolir una nota mínima per optar a beca. No obstant, les beques concedides estrictament per criteris de mèrits acadèmics són minoritàries a Europa, ja que existeixen a tan sols 12 països o regions i es concedeixen a percentatges molt petits d’estudiants. La combinació de criteris econòmics i acadèmics per a la concessió de beques del tipus que existeix a Espanya, és encara més minoritària, ja que sols es dóna en 5 estats: Bulgària, Croàcia, Irlanda, Itàlia i Espanya.
Un país amb menys ajuts
A Espanya, l’import mitjà de les beques porta tres anys caient: de 3.190 euros el curs 2011-12, a 3.102 el 2012-13 i 2.824 euros el 2013-14. El percentatge d’estudiants que gaudeix d’una beca d’un tipus o altre és del 27%. Estan notablement per sota dels països que més beques donen i se’n beneficia un nombre més baix d’estudiants.
A més a més, hi ha una mancança absoluta d’altres tipus d’ajuts. La majoria dels països on el preu dels estudis existeix, tot i ser baix, compensen l’esforç de les famílies mitjançant reducció d’impostos (típicament generalitzats), subsidis (normalment, en funció de la renda) o ambdues mesures. Com més alts són els preus, menys compensacions existeixen. Espanya no disposa ni de deduccions a l’IRPF ni de subsidis destinats a les famílies amb fills que estudien a la universitat.
