Aquest és un article publicat a Materia.
“En els últims deu anys, la Comissió Europea ha publicat quatre informes She the Figures sobre la situació de la dona en la ciència, i he de dir que les dades presentades en l’últim d’ells mostren que estem lluny d’aconseguir la igualtat de gènere en l’àmbit de la recerca. Això és lamentable per a les dones científiques i dolent per a Europa”. Així de contundent es mostra l’anterior comissària europea de Recerca, Innovació i Ciència, la irlandesa Máire Geoghegan-Quinn, en la introducció de l’informe She the Figures 2013, presentat fa uns dies, sobre la situació de la dona en l’àmbit científic europeu.
I no és per menys, perquè el document no dóna dades massa positives: tot i que les dones representen el 46% dels qui obtenen un doctorat, només el 33% dels investigadors a la UE (en el moment de l’estudi, composta encara per 27 Estats) són dones, una xifra que baixa a un preocupant 19% si només es té en compte el sector privat.
L’informe mostra una sorprenent polarització est-oest, a favor de l’Est, pel que fa al percentatge de posicions acadèmiques sènior ocupades per dones. Els índexs més alts en aquest apartat corresponen a Romania (36%), Letònia (32%) i Bulgària (26%). És més, en els deu primers països d’aquest rànquing només hi ha dos escandinaus (Finlàndia i Suècia, en quart i desè lloc) i dos del sud europeu (Portugal i Itàlia, sisè i novè). Països com França, Alemanya o Bèlgica, al contrari del que es podria pensar, ocupen els llocs 11, 12 i 15 en aquesta classificació. Espanya està en el furgó de cua amb només un 17% de places sènior ocupades per dones.
“Els règims socialistes de l’Est van obrir la Universitat a la dona”
Segons explica Dora Groo, presidenta de l’Associació Hongaresa de Dones en la Ciència i de GENDERA fins a juny de 2012 (un projecte europeu “per canviar el balanç de gènere en les organitzacions dedicades a la investigació”), “aquest relativament elevat percentatge de dones en els països de l’Est té un origen històric. Durant el règim socialista gairebé totes les dones treballaven en els nostres països en tots els camps de treball, inclosa la investigació científica. Les universitats, totes les facultats”, prossegueix, “estaven obertes a les dones i fins i tot hi eren afavorides, i un alt nombre d’elles van continuar les seves carreres investigadores”.
“Aquests Estats es van dotar d’una forta xarxa per a la cura dels fills i, d’aquesta manera, les dones podien tornar a la feina després d’alguns mesos i continuar els seus treballs. Per tant, a llarg termini, elles van aconseguir avançar en la seva carrera, encara que és cert que sempre amb més dificultats i més lentament que els homes”, explica Groo.
“Amb tot”, lamenta, “encara que el percentatge de dones en aquest cas és molt positiu per a aquests països, quan analitzem els nivells molt alts d’investigació i llocs de gestió i decisió, veiem que també en els països de l’Est s’hi troben molt poques dones”.
Lleu recuperació en 10 anys
La Unió Europea va publicar el 2003 el seu primer informe sobre la situació de la dona en la ciència. Tot i que la situació continua sent molt pobre, entre llavors i l’últim dels informes, publicat aquest any, es detecta una recuperació de la igualtat, tot i que encara molt lleu.
Pel que fa a les dones investigadores, el seu nombre augmenta un 5,1% anualment des de 2002, enfront del 3,3% en el cas dels homes. I pel que fa a les dones que obtenen un doctorat, el seu nombre s’incrementa un 3,7% cada any (també des de 2002), enfront de l’1,6% en el cas dels homes.
Amb tot, continua havent-hi dades realment preocupants. Segons l’informe de la UE, els àmbits en què la baixa representació de les dones com a professores a temps complet és més preocupant és l’enginyeria i el sector tecnològic, on només un 7,9% dels investigadors és dona. Al costat oposat hi ha les humanitats (28,4%).
La científica Anja Bojsen, de Dinamarca, país on només el 15% dels que ostenten una posició acadèmica sènior és dona, explica aquestes dades així: “Encara que no tinc una bona resposta per això, podria ser que la imatge de l’enginyeria fos una mica dura i que hi hagi encara molt pocs rols model per a les dones. Per aquest motiu, és important posar el focus en les bones històries i en històries de dones amb èxit en carreres d’enginyeria”.
“Cal inspirar les dones perquè siguin més emprenedores”
Bojsen, que lidera un grup de nanotecnologia a la Universitat Tècnica de Dinamarca, està casada i és mare de dos fills, Signe i Sofus. Assegura que no creu que d’haver estat un home els seus èxits científics i la seva reconciliació amb la vida familiar hagués estat més fàcil. “Per descomptat, no hi ha manera de saber-ho. Crec que sempre és difícil, per a homes i dones, encara que és cert que les coses haurien estat no més fàcils però sí més fluides. Afortunadament, tinc la sort de tenir un marit que s’encarrega també de la família i de compartir les responsabilitats de casa”, explica.
Sobre les quotes per a dones en les institucions, Bojsen no hi està molt d’acord i, en qualsevol cas, creu que la solució no pot passar per aquí exclusivament sinó mitjançant altres iniciatives. “Crec que hem d’inspirar a les dones que siguin més emprenedores, que sol·licitin fons, subvencions, ajudes científiques. Si et sents com a part d’una minoria, necessites més suport. I això és el que passa aquí. Per això crec que és realment una bona idea que hi hagi fons destinats per a dones especialment en camps on la nostra presència és menor, com en les enginyeries. Això succeeix a Dinamarca, on hi ha un programa a aquest efecte, anomenat YDUN”.
Aquesta iniciativa va encaminada a fomentar l’esperit emprenedor de les dones, una via que ha estat precisament destacada per la guanyadora enguany del premi per a Dones Investigadores de la UE, la científica alemanya Saskia Biskup. “Em sembla que posar en marxa el teu propi projecte o companyia podria ser la millor opció. La llibertat que tens, en aquest sentiu, hauria donar-te millors opcions no només per conciliar la teva vida professional amb la teva família sinó també per la teva carrera investigadora”, va assenyalar després del lliurament del premi.
“Jo no tinc fills però entre les finalistes per aquest premi hi havia una científica que en tenia quatre i una altra tres. Crec que no hi ha dubte que és més difícil per a la dona però també que és possible organitzar-te tu mateixa”, va assegurar Biskup, cofundadora de CeGaTGmbH, una empresa de biotecnologia alemanya sobre tests de diagnòstic per a malalties genètiques.
Cap a l’horitzó 2020
La Comissió Europea ha llançat aquest any el seu ambiciós programa científic Horitzó 2020, el més ben dotat de la història de la UE i que, segons fonts de la Direcció General de Recerca i Innovació, “contempla importants mesures per equilibrar el desajust de gènere en l’àmbit científic europeu, com introduir la variable del gènere en cadascuna de les fases del cicle de recerca i innovació: balanç de gènere en els equips d’investigació i en els processos de presa de decisions, com a grups d’experts o panells”.
“Les dades obtingudes fins ara”, asseguren les fonts, “mostren que no hi ha evidència d’una reducció espontània de la desigualtat de gènere, de manera que totes aquestes iniciatives són necessàries perquè es progressi en aquesta matèria. Amb adequades mesures com aquestes i altres que es prenguin, els progressos arribaran”.
Espanya, el país on més augmenten les investigadores en el sector públic
Tot i que Espanya està en el furgó de cua en les xifres generals (17% de científiques), l’informe no la deixa en mala posició. Entre altres coses, és el país de la UE amb un major increment (12% anual) en el nombre de dones investigadores del sector públic (la mitjana europea és del 4,3% i dos països com Dinamarca i Suècia, al furgó de cua, registren un -6%).
L’estudi detecta que el 57% de les dones investigadores pertanyen a l’àmbit de les ciències mèdiques i que Espanya és un dels quatre països de la UE (al costat de Dinamarca, Luxemburg i Malta) en què el nombre de científiques en agricultura, ja baix de per si, descendeix des de 2002.
Finalment, l’informe lloa que a Espanya, al costat de Portugal i Dinamarca, els comitès científics o investigadors nacionals estan compostos en una tercera part o més per dones (només Suècia, Noruega i Finlàndia tenen una quota obligatòria del 40% en aquests casos) i que l’anomenat índex de disparitat (dissimilarity index) en l’àmbit de l’educació universitària té el millor registre de tota la UE a Espanya (0,03), davant Regne Unit (0,25), Finlàndia (0,42) i Polònia (0,86), que ocupen el furgó de cua (el valor 1 seria el màxim en aquest índex i indicaria que totes les places estan ocupades per homes, el 0 seria la igualtat plena).
