Molta geografia del medi valencià, història, Estatut d’Autonomia i festes i gastronomia, però la gran absent en el material curricular de l’assignatura Cultura Valenciana que ha implantat aquest any la Generalitat és la llengua pròpia, el valencià.
Ni en l’apartat de geografia, on s’arriba a estudiar la demografia valenciana, s’explica que al territori valencià hi ha dos llengües cooficials ni en quin territori es distribueixen, molt menys per tant s’expliquen les variants dialectals.
És més, en l’apartat d’història hi ha un apartat específic que explica la conquesta i períodes d’ocupació de Jaume I sobre el Regne de València. Però tampoc explica que va ser en aquest període quan es va començar a difondre la llengua al nostre territori, ja que tampoc s’explica qui van ser els repobladors ni com es van distribuir.
Les úniques pinzellades lingüístiques que s’ofereixen són l’explicació que a l’edat mitjana es comencen a distingir les “llengües romàniques” provinents del llatí. A més en aquesta matèria s’ofereix una activitat comparativa sobre paraules de llengües romàniques per demostrar les similituds, els alumnes han de completar amb la seva intuïció quines són les paraules en castellà i valencià veient diferents paraules mostrades en francès, italià i portuguès.
Pel que fa a la literatura i els escriptors l’assignatura destaca el Segle d’Or Valencià i els seus prolífics autors, a més de la Renaixença del segle XIX. Però ni rastre del segle XX amb autors com Vicent Andrés Estellés o Joan Fuster, ni tampoc de la fita de les Normes de Castelló, molt menys els representants valencians de la ‘Nova Cançó’ en valencià.
En definitiva, la Conselleria no ha volgut explicar l’origen i la dimensió social del valencià, un pilar fonamental no només de la cultura, sinó també dels senyals d’identitat del poble valencià.
Història
Pel que fa a l’apartat d’història l’assignatura abunda especialment en la conquesta del Regne de València per part de Jaume I i els Furs. Però mentre en altres apartats si es fan visions més generals sobre el conjunt peninsular, en aquest punt s’evita oferir cap mapa de la Corona d’Aragó i únicament apareix el territori valencià.
Però aparentment contradictori és que la pèrdua dels Furs, a causa de la derrota a la Guerra de Successió del segle XVIII i la conquesta de Felip V, només mereix una pàgina, sense esmentar personatges com Joan Baptista Basset. Sorprenentment el període de ‘La Guerra de la Independència i l’origen del liberalisme’ mereix sis pàgines i és molt més exhaustiu en dates i personatges, sense deixar córrer capítols com el de ‘el Palleter’ o que fos nomenada “generala dels exèrcits del Regne la Verge dels Desemparats”.
I la història valenciana s’acaba abruptament al segle XIX. El segle XX no existeix, per tant no hi ha ni rastre ni de la II República, ni de la Guerra Civil, ni de la dictadura franquista, ni de la transició democràtica.
Cultura i tradicions
L’últim apartat es destina a la cultura i tradicions a grans trets, amb explicacions de la importància del foc en les festes populars. Concretament es parla de festes com les Falles, els Moros i Cristians, les Fogueres de Sant Joan, la Magdalena i Sant Antoni. Ni rastre dels ‘bous al carrer’, punt polèmic que es va demanar que quedés fora de la docència.
Finalment també té la seva importància els jocs i la gastronomia, on destaquen l’orxata i l’arròs, però no específicament la paella. La tradició musical posa el colofó a la matèria desglossant des de l’organització de les bandes de música fins matèries concretes com el ‘Cant d’estil’.
