A l’escola Eduard Marquina abans de les 14 h ja han acabat totes les classes, però cap alumne no marxa a casa fins les 16.30 h. Abans dinen tots al centre acompanyats, taula per taula, dels seus mestres, i després fan activitats de lleure educatiu. “En un entorn empobrit (barri del Besòs de Barcelona, amb un percentatge elevat d’alumnes de La Mina), aconseguim que els nens i nenes mengin de manera saludable a l’escola, evitem l’absentisme que patíem quan marxaven a dinar a casa i no tornàvem, i amb les extraescolars per a tots evitem que es passin la tarda al carrer”, explica la directora Maribel Jiménez.
El cas del Marquina és un exemple de com la reorganització de l’horari escolar, impulsada el curs passat amb l’ajuda econòmica del districte -per les extraescolars i les beques menjador-, ha contribuït a reduir les desigualtats al centre. “Les sensació de docents i famílies és que hem millorat molt”, apunta Jiménez.
El debat sobre els horaris escolars torna a estar d’actualitat arran de la iniciativa Ara és l’hora, que difon aquesta setmana la seva aposta per una reforma horària integral -àmbits laboral, comercial, mediàtic, escolar- que apropi Catalunya a models europeus de major qualitat de vida i conciliació familiar. Casualment, l’Eduard Marquina compta amb un horari escolar cada cop més estès a Europa: França, Alemanya, Dinamarca o Finlàndia, amb molts matisos, aposten per jornades que concentren les classes al matí i, després de dinar -al mateix centre- dediquen més hores a activitats extracurriculars i de lleure educatiu, amb el suport en aquest cas dels Ajuntaments.
“Aquí l’escola és un reflex d’uns costums horaris poc harmonitzables amb els països de l’entorn, sobretot pel que fa als àpats”, apunta Enric Prats, professor de Pedagogia Internacional de la UB. Seria complicat trobar escoles arreu del món que dediquin més de dues hores a dinar -a Catalunya de 12.30 h a 15 h-, igual com ho seria trobar països del nostre voltant en què el 45% de mares i el 75% de pares no siguin a casa abans de les 18 h, com passa a casa nostra sovint a causa de jornades laborals amb grans pauses per dinar. “No podem pretendre canviar la jornada escolar si no canviem la laboral, al voltant de la qual pivota l’organització social”, considera Elena Sintes, sociòloga que ha desenvolupat estudis sobre horaris escolars per a la Fundació Jaume Bofill.
Aquest és precisament l’objectiu d’Ara és l’hora, que ha plantejat al Parlament de Catalunya una racionalització dels horaris laborals. És a dir, una concentració de les hores de treball que permeti acabar abans i gaudir dels fills o de la oferta cultural, reduir l’estrès i el cansament i, al final, desencadenar canvis en altres àmbits de la vida -com pot ser el prime time de les televisions- que també estan desajustats en comparació a la resta de països.
Contra les desigualtats
La sacsejada horària que va fer l’escola Eduard Marquina el curs passat tenia com a principal objectiu combatre les situacions de desigualtat al centre. Tenien un 18% d’absentisme a la tarda, perquè molts alumnes no tornaven després de dinar i tampoc no podien assegurar que els infants fessin àpats en condicions. Així doncs, van optar per dedicar la sisena hora al menjador i després oferir activitats extraescolars per a tothom. Han rebaixat l’absentisme al 8%.
“Però som conscients que aquest model que ens va tan bé seria insostenible si fos per les famílies, nosaltres tenim la sort de rebre ajudes de l’Ajuntament”, apunta Maribel Jiménez. Tots els 200 alumnes tenen beca menjador -només han de pagar 1 euro per àpat- i les activitats de la tarda, que realitza l’empresa de lleure educatiu Cet10, també estan cobertes per les subvencions que els arriben del districte de Sant Martí.
“Si es compacta la jornada s’han de garantir menjadors, professionals especialitzats com monitors i educadors, i la implicació dels poders locals”, destaca Enric Prats. A Alemanya, segons afegeix Sintes, la majoria de centres d’entorns desfavorits allarguen les extraescolars també de manera obligatòria; d’altres ho fan de forma voluntària, però amb una política de beques que garanteix que els que ho necessiten es puguin quedar, apunta.
Aquest problema va suscitar polèmica a Catalunya amb la implantació de la jornada intensiva als instituts el curs 2012-2013. Més del 70% dels estudiants d’ESO acaben classes abans de dinar. Aquesta situació, segons un estudi de la Fundació Jaume Bofill, accentua les desigualtats perquè, entre altres qüestions, no garanteix per a molts nois i noies un àpat saludable ni un temps de qualitat a la tarda, i complica encara més la conciliacó familiar i la supervisió dels adults.
França és un altre exemple que, amb els canvis implementats aquest curs –malgrat algunes resistències-, avança cap a un model de classe al matí i tarda de lleure educatiu -amb dinar entre mig-. “D’entrada la jornada té més petits descansos repartits”, explica Sintes, “i una pausa per dinar; després, els nens s’estan fins les 15.30 h a l’escola, que és quan moltes famílies ja els poden anar a buscar. Entre el dinar i la sortida, que és jornada escolar, es fan activitats no lectives”, conclou la sociòloga, que considera el model més adaptat a les necessitats dels nens i nenes.
I el cert és que la jornada segueix tenint les mateixes hores que a Catalunya, un total de cinc, però amb una organització diferent. De fet, tot i que els alumnes catalans siguin dels que més tard surten de classe, el conjunt d’hores lectives que fan són al cap de l’any si fa no fa les mateixes que la mitjana de països de l’OCDE. El secret, doncs, està en el repartiment, i en això coincideixen els experts. “No caldria tocar l’horari d’entrada i sí el de finalització, amb menys temps de descans per dinar, 90 minuts màxim, i acabar sobre les 16 h”, apunta Prats. O d’una manera similar, segons Sintes, “escurçar la pausa del migdia i aprofitar el temps després amb algun tipus d’activitat enriquidora que no obligui a fer encara més tard les extraescolars i que la jornada dels nens acabi tan tard”.
El Marquina, una escola magnet
Seria incomplert atribuir les sensacions de millora del dia a dia a l’escola Eduard Marquina fent referència només a la reforma horària. La directora també destaca els avantatges de ser una escola magnet, un centre que a través d’un projecte educatiu innovador -i en aliança amb institucions del seu entorn- pretén esdevenir una referència i trencar situacions de segregació. En el seu cas, juntament amb l’escola Concepció Arenal (del mateix barri), han establert una col·laboració amb l’Institut de les Ciències del Mar (CSIC).
La seva relació amb l’Institut vertebra el seu projecte educatiu, i construeixen les classes i projectes sovint a partir d’elements relacionats amb les ciències del mar. “A P-3 durant tot l’any passat van treballar les meduses, i amb això podien fer plàstica, matemàtiques, medi ambient, llengües…”, explica Jiménez. I el mateix amb els més grans, que van centrar-se en les profunditats del mar, un tema a partir del qual podien abordar qüestions de física com les pressions.
El projecte Magnet, inspirat en les Magnet Schools que funcionen als Estats Units des dels anys 70, està impulsat a Catalunya en vuit escoles amb el suport de la Fundació Jaume Bofill i el departament d’Ensenyament.
