El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha suspès l’aplicació del trilingüisme a les aules. Era de preveure, quan dimarts ja va declarar nul el decret que emparava l’anomenat Tractament Integral de Llengües, però aquest dimecres l’alt tribunal ha anat més enllà i ha suspès cautelarment l’ordre que desenvolupa l’aplicació del TIL. És a dir, que les escoles i instituts haurien de reprendre els seus projectes lingüístics previs a la implantació de la polèmica reforma del PP el curs passat.
Però el Govern que encapçala José Ramón Bauzà no està disposat a llançar la tovallola. Malgrat els dos cops judicials rebuts en 48 hores, la portaveu popular Núria Riera va deixar clar ahir que presentaran un recurs de reposició en els propers dies i mantindran mentrestant el model trilingüe. “Volem donar un missatge de tranquil·litat a les famílies, el trilingüisme continua la seva aplicació”, subratllava Riera després de conèixer la sentència.
Una de les raons que esrgimeix el PP per no donar-se per vençut en el que ha estat un dels pilars de les seves polítiques aquesta legislatura és el fet que la justícia no tomba el TIL pel seu contingut, sinó “per qüestions formals”. Així es referia Riera ahir al principal argument empleat pel TSJIB, que és que s’aproves el decret que amparava la reforma sense haver demanat un informe a la Universitat de les Illes Balears, tal com consta a l’Estatut que s’ha de fer quan s’afecta a la llengua catalana.
L’ordre que ha quedat suspesa avui inclou el calendari d’aplicació del TIL des del curs passat fins el 2017-2018 i també estableix el còmput mínim d’hores que s’ha de dedicar a cada llengua. Estipula que català, castellà i una llengua estangera -a la pràctica l’anglès- han de ser vehiculars en un 30% de les classes, i el 10% queda a lliure disposició del centre. També conté els recursos educatius i llibres de text que poden utilitzar els docents per impartir matèries no lingüístiques en llengua estrangera.
Doncs bé, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB ha decretat la suspensió de l’ordre en consonància amb la decisió presa ahir. Així ho ha fet saber en quatre interlocutòries idèntiques, que responen als recursos presentats per STEI-UGT, CCOO, l’Associació de Pares i Mares Balears (COAPA) i Docents per la Democràcia.
El TIL ha estat l’espurna que ha fet encendre la societat balear davant les polítiques aplicades pel PP des que José Ramón Bauzà és al Govern. A l’inici del curs passat la comunitat educativa, amb el suport de les famílies, va mantenir una vaga de tres setmanes, i tota la resta del curs mestres i estudiants van protagonitzar un rosari d’accions, protestes i mobilitzacions inèdit. I l’actual curs ha començat també amb protestes. Els docents de Mallorca i Formentera organitzar una vaga dilluns 15 de setembre, que va tenir un ampli seguiment en la majoria de centres.
Ahir els crits de “Bauzà dimissió” van tornar a ressonar als carrers de Palma de Mallorca. Uns centenars de docents i famílies es van concentrar davant el Consolat de Mar per demanar el cessament del president del Govern i de la consellera Joana Maria Camps. “És un moment de màxima debilitat de la conselleria i cal treballar per aconseguir totes les reivindicacions”, valoraven ahir des de l’Assemblea de Docents en un comunicat, en el que anunciaven per avui una assemblea i recordaven que el TIL és una batalla important, però només una de les deu que van motivar la vaga indefinida del curs passat.
“Ara la normalitat tornarà als centres educatius, que podran desenvolupar els projectes lingüístics conensuats amb la comunitat educativa”, expressava Maria Antònia Font, del sindicat STEI. “A les raons pedagògiques [contra el TIL] s’hi afegeixen ara les jurídiques”, sentenciava.
