Un fascinant museu mòbil. Un camió d’un vermell llampant es planta al bell mig de patis d’escoles i places d’arreu del món. El presideix un conill que s’infla al sostre, també vermell. A l’interior, un contenidor que es converteix en univers de somnis, imaginació i art. És un museu itinerant, el Musée Mobile, que busca el primer contacte dels nens i nenes amb l’art contemporani. Aquesta setmana ha arribat a Catalunya i ha passat per escoles com la Josep Maria de Segarra de Barcelona.
Dos educadors guien els nens a través de les 14 obres d’art contemporani que artistes de renom internacional han creat expressament per a ells. I només per a ells, ja que l’accés al museu sobre rodes és restringit als adults. Cristian Álvarez és un d’aquests educadors i explica que “el MuMo els dóna les eines per apropar-se a l’art contemporani sense la pressió del que puguin pensar els adults del seu voltant”.
Obres pensades per a nens
L’artista nord-americà James Turrell ha creat per al museu un espai experimental de petites dimensions en el qual una espècie d’ou blanc canvia de colors, creant un univers de sensacions per als més petits. El pintor mallorquí Miquel Barceló hi ha dissenyat, expressament per a la gira espanyola, una figura de ceràmica. Nari Ward ha convertit els cordons de colors de les sabates en la decoració perfecta de les escales que condueixen els infants a una segona planta dedicada a la videoprojecció, amb obres de Farhad Moshiri, Roman Signer o Pierre Huyghe.
“Els nens no volen intel·lectualitzar l’art, els seus pensaments són purs”, constata Ingrid Brochard, comissària i fundadora del Musée Mobile. “Què heu vist, aquí dins?”. L’Iren ha entrat en “un túnel de colors infinit, com l’univers, i una escala plena de fils de colors”, l’Ester ha visitat “un lloc que mai més tindrem l’oportunitat de conèixer i on ens han ensenyat coses noves que no havíem vist mai”. En Pau, coneixedor de la transversalitat del projecte, remata: “És un espai creatiu obert a tots els nens, perquè tant els d’aquí com els de l’Àfrica puguem tenir dret a veure obres d’art”.
L’exterior del Musée Mobile a l’escola Josep Maria de Sagarra a Barcelona./ Enric Català
Interactuar amb l’art
Els nens observen les obres, escolten amb atenció les preguntes dels educadors i sorprenen amb les seves respostes. Contràriament al que normalment es pot fer als museus, aquí poden tocar-ho pràcticament tot. Interactuen amb les obres i amb cada obra imaginen el relat que volen. Álvarez destaca que “és una experiència que els fa somiar i que els fa descobrir que l’art és una disciplina transformadora i creativa”.
Fa tres anys que el més conegut com a MuMo va començar el seu periple a la carretera. Des d’aleshores ha visitat sis països d’Europa i Àfrica i més de 43.000 nens han viscut l’experiència del contenidor d’art. Ingrid Brochard va fundar el museu itinerant a França, amb l’objectiu “de crear un projecte únicament per nens que pogués enderrocar les fronteres i les diferències culturals entre ells”. Pensava, sobretot, en aquells infants que no tenen accés a l’art.
El camió del MuMo és una caixa de sorpreses que ha fet la primera parada de la seva gira per Espanya a Barcelona. Des d’aquesta setmana i fins el 30 de gener, el MuMo recorrerà 2.000 quilòmetres i visitarà 40 localitats de Catalunya, Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid i Galicia, on acollirà prop de 7.500 nens i nenes.
L’art, prou present a l’escola?
Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. I això mateix ha fet el MuMo, arribar directament als nens. Segons un estudi europeu, els nens visiten, de mitjana, un museu a l’any. El 40% dels pares no porten els seus fills a museus i el 16,8% dels infants viuen a més d’una hora del museu més proper.
Així doncs, és l’art prou valorat a les aules? La fundadora del projecte recorda que “encara que a l’escola aprenem a llegir i a escriure, també és molt important aprendre a obrir la imaginació”. El Musée Mobile intenta despertar aquest instint i malgrat la seva estada és passatgera, “a molts nens podem canviar-los la vida”, afirma Brochard. En la mateixa direcció va la reflexió que fa Álvarez, l’educador, que recorda que “l’art té unes característiques intrínseques vinculades a la imaginació que altres matèries no proporcionen”.
Des de dins les aules, els professors ho veuen igual. Una de les mestres esperava expectant la sortida dels nens del camió. És tutora de Primària de l’escola Josep Maria de Sagarra. Participen en un projecte educatiu de treball amb el MACBA, de manera que fa temps que l’art ocupa una espai central en el projecte educatiu del centre i això comporta, segons ella, “adoptar una visió molt trencadora i que permet treballar transversalment”, ja que s’apliquen conceptes com la imaginació, la creativitat o l’originalitat a altres matèries. “El món escolar és tan quadrat que quan es pot aprendre d’una manera diferent, els nens ho viuen amb una emoció indescriptible”.
