Aquest és un article publicat a eldiario.es
Els col·legis i instituts tenen ordinadors, pissarres digitals, wifi. Els professors tenen blogs o pàgines web on hi pengen apunts, exercicis o informació general i interactuen amb els seus alumnes. Alguns centres fins i tot tenen apps per passar llista i comunicar als pares absències injustificades dels seus fills. Però si es rasca una mica l’escola segueix tenint una estructura bàsicament vuitcentista, ancorada en temps passats. No s’ha acabat de modernitzar en el seu conjunt més enllà d’introduir elements moderns.
Però la tecnologia avança cada vegada més ràpid i tot acaba arribant. Així ho creuen almenys experts de tot el món, que vaticinen grans canvis des de ja mateix -alguns més visibles, altres menys- que configuraran una nova escola l’any 2030. Una escola que perdrà el seu paper preponderant com a principal font de coneixement davant Internet, on les tradicionals classes magistrals desapareixeran, el professor canviarà el seu rol -d’impartir coneixements a exercir de guia dels alumnes-, el currículum serà més individualitzat per a cada estudiant i els coneixements acadèmics perdran pes en favor de les habilitats personals i les competències.
Aquesta és l’escola que imagina per d’aquí 15 anys l’organització WISE (Cimera Mundial per la Innovació en Educació, en les seves sigles en anglès, creada el 2009 per la Fundació Qatar), segons el resultat d’una enquesta duta a terme entre 645 de seus membres, experts en educació entre els quals destaquen noms com el lingüista Noam Chomsky o el professor Sugata Mitra o ex polítics de primer nivell.
D’escoles, mètodes i docents
Potser un dels canvis de futur més importants que s’acosten a l’escola és el que patiran els centres. El 93% dels enquestats per WISE sosté que les escoles evolucionaran cap a mètodes més innovadors. La tradicional classe en què un mestre se situa davant dels seus alumnes i els “deixa anar un rotllo” ja no serveix. Més encara, com sosté Elena Martín, catedràtica de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, “les classes organitzades en files i columnes haurien de ser inadmissibles”.
Antonio Moreno, catedràtic de Didàctica i Ciències Experimentals de la Universitat Complutense de Madrid, creu que “el sistema educatiu està esgotat, no dóna més de si. L’escola tradicional és un avorriment, per això hi ha tant fracàs”. Molts comparteixen anàlisi. “Els alumnes fa deu anys escoltaven, ara ja no”, explica Manuel Jesús Fernández, director de l’institut Madre de Dios del Castillo de Lebrija (Sevilla). Motiu pel qual va decidir implantar l’aprenentatge per projectes i li està funcionant. S’ha tornat a guanyar els seus alumnes.
John Mahaffie, un dels principals estudiosos de l’educació del futur i membre de WISE, afegeix que “la gent sol pensar que per innovar cal gastar diners i donar a cada estudiant una tablet o notebook, però hi ha enfocaments no tecnològics molt més interessants. Per exemple, canviar la rigidesa del sistema actual de classificar als nens per la seva edat”.
El mateix paper de les escoles s’intueix com un altre dels grans camps de discussió i canvi en un futur. Una mica menys de la meitat (un 43%) dels 645 experts de WISE considera que els continguts online passaran a ser la primera font de coneixement enfront de l’escola física o l’entorn social i personal de l’alumne. Núria Miró, directora del col·legi Montserrat de Barcelona i membre de WISE, coincideix que “es discuteix molt sobre si l’escola ha de perviure com el lloc d’aprenentatge. Jo no crec que hagi de desaparèixer, serà un àmbit més”, opina. Miró entén l’escola com “un catalitzador dels interessos dels alumnes, els interessos socials, del que passa al barri, etc. perquè tot sigui una comunitat d’aprenentatge”.
En aquesta línia es manifesta també Moreno. “A l’escola cal descarregar-la de tanta responsabilitat. Jo parlo de municipi o el barri escolaritzat, transferir a aquests entorns competències de l’àmbit extraescolar”, explica. Segons aquest expert, “donar més participació a les famílies, a les institucions locals, donarà més sentit social a l’escola, que és el que ha de tenir”.
El paper dels professors és un altre dels canvis que veuran les escoles, segons WISE. Els experts d’aquesta organització aposten majoritàriament (73%) per un docent que passarà a exercir de mentor o guia d’un alumne que construirà el seu coneixement a partir de diferents fonts i no com a transmissor gairebé únic del coneixement com succeeix fins ara (19%) .
Moreno, professor de futurs professors, coincideix: “El mestre és una persona que col·labora en aquest procés, en què la formació vagi dirigida en aquest sentit. Administrant també els sabers, a ser un orientador a més d’un promotor de sabers. De tècniques de estudi, etc. perquè aprenguin a manejar la informació “, assegura. No obstant això, José Antonio Martínez, president d’honor de la Federació d’Associacions de Directius d’Institut FEDADi, matisa que “es podrà canviar la metodologia, ficar ordinadors, etc. però al final sempre hi ha un moment de transmissió”. Per a aquest exdirector d’institut, als mestres sempre els quedarà la tasca de “inculcar l’Sophos, l’amor a la saviesa, a saber alguna cosa”.
Coneixement i finançament
L’informe de WISE també es refereix als currículums i les característiques dels alumnes. Els experts de l’organització opinen que les habilitats personals com la capacitat de connectar i empatitzar amb els altres o prendre decisions, al costat del saber fer front al saber a seques -les competències- guanyaran pes en l’educació en detriment dels coneixements acadèmics que es valoren ara. El saber fer front al saber tradicional.
Moreno posa un exemple molt bàsic. “Els alumnes ja no escriuen, ho fan a l’ordinador. Entossudir-se molt en l’escriptura i l’ortografia té els anys comptats, el mateix que el càlcul. Per què anar contra la calculadora?”, comenta. “Una altra cosa és la comprensió lectora, això és diferent. S’ha de saber llegir i entendre. I escriure en el sentit d’utilitzar el pensament per expressar alguna cosa, saber discutir, argumentar”, sosté.
També opinen els experts que els currículum tendiran a la individualització, a adaptar-se als perfils de cada estudiant. Aquesta tendència ja es dóna en alguns centres. Miró, directora del Montserrat, explica que en el seu centre van basar tot el canvi en aquest concepte. “Busquem formes per atendre a cada alumne, fer un aprenentatge més personal”, explica. “Creiem en les intel·ligències múltiples i en què cada alumne és intel·ligent en alguna cosa”, afegeix. D’aquesta manera, van introduir nous temes com l’emprenedoria social, “els escacs, la robòtica, l’hort escolar… Treballem totes les intel·ligències, no només les matemàtiques o la llengua com es venia fent”. Han aconseguit que el centre es consideri de referència en innovació educativa.
Finalment, set de cada deu experts de WISE opinen que el finançament de l’educació deixarà de ser cosa fonamental dels Estats per passar a les famílies o fins i tot a les empreses. Pel que fa a les companyies, l’enquesta també preveu que vagin adquirint de mica en mica un paper important en la certificació dels coneixements o habilitats, igualant en importància als títols acadèmics que expedeixen les organitzacions educatives com les universitats.
Els canvis que ja són aquí
Sense necessitat de mirar tan endavant com 2030 també s’albiren altres canvis en els centres educatius, potser més palpables, amb un horitzó temporal d’entre un any i cinc, segons l’edició anual del informe Horizon Report de l’institut NMC d’Austin (texas, EUA), que aglutina centenars d’universitats, museus i centres d’investigació.
A curt termini -un any- els centres educatius veuran introduir canvis metodològics com l’aula invertida (Flipped classroom). Amb aquest mètode, una realitat ja en alguns centres espanyols, els alumnes fan la feina d’obtenció d’informació a casa per després utilitzar l’hora de classe a posar-ho en comú o plantejar dubtes al professor, de manera que s’aprofita millor el temps en l’aula amb els docents. Un altre dels canvis més propers és la introducció de l’anomenat Learning Analytics en l’educació. És a dir, la utilització del big data (quantitats massives de dades de l’anàlisi dels quals s’extreu informació i conclusions) per ara detectar les decisions preses en diferents sectors educatius que, creuades amb el rendiment dels estudiants, puguin traduir-se en proporcionar aprenentatges personalitzats o identificar problemes: què funciona i què no.
A dos o tres anys vista NMC aposta per la impressió 3D i els videojocs i l’anomenada gamificació. L’ús d’impressores 3D en el sector educatiu estarà reduït pel seu cost, però els avantatges són evidents: poder reproduir i estudiar a classe elements que d’altra manera serien inaccessibles per als alumnes. O plasmar físicament el resultat d’un projecte. Pel que fa als videojocs, Horizon Report justifica que “la cultura del videojoc ha crescut fins a arribar a una porció substancial de la població. Jugar ha deixat de ser merament recreacional”. En aquest sentit, la gamificació es presenta com la introducció de “elements, mecàniques i contextos dels videojocs en situacions alienes a ells”. I als videojocs se’ls reconeix que fomenten la implicació en el pensament crític, en la resolució creativa de problemes i en el treball en equip, habilitats totes elles que els educadors defensen com a bàsiques.
Finalment, en un horitzó temporal de quatre o cinc anys apareixen el Quantified Self. A partir d’aquesta “automesurament” o monitorització de dades amb tecnologies portàtils (com ja fan els mòbils o està a punt de fer la roba intel·ligent, els wearebles), NMC assegura que “resulta fàcil imaginar” que la combinació de la informació obtinguda del learning analytics amb aquestes dades personalitzades “podria revelar com les modificacions del context milloren els resultats de l’aprenentatge”.
