Aquest és un article publicat a eldiario.es
Hi va haver un temps en què els geeks (tipus obsessionats amb la tecnologia i la informàtica o frikis, si es prefereix) eren tipus marginals, éssers que s’amagaven al fons d’un armari, asocials, venjatius, envejosos i veritables pringats. Hi va haver un temps en què els directors de cinema els utilitzaven com a motiu de gags, personatges secundaris que servien per alleujar tensions i desencadenar riallades. Avui ja no ens en riem d’ells, en tot cas riem amb ells.
Portem diversos anys sent espectadors de la revolució d’aquests personatges, que protagonitzen sèries i pel·lícules de tot tipus: d’amor, de superherois… però estan a punt de trencar una barrera més, estan a punt de ser els guies d’una joveníssima generació de cinèfils i potencials genis. Resulta que Disney ha decidit fer-los protagonistes de la seva última pel·lícula, Big Hero 6.
No és casualitat que la productora de cinema infantil sigui la més poderosa de la indústria. L’any passat van revitalitzar i de pas van modernitzar els contes de princeses amb Frozen, que segueix estant a tot arreu -la directora va demanar perdó als pares que avui encara han de suportar les seves criatures cantant les cançons una i altra vegada-, i aquest any ha tocat sumar-se a la moda geek i la dels superherois. Dos ingredients que converteixen la cinta en una imparable màquina de fer diners. Però més enllà dels interessos lucratius de Disney hi ha les conseqüències educatives i culturals del seu últim film.
Big Hero 6 no només és una pel·lícula entretinguda, un film que segueix l’estela de Pixar intercalant moments de gran sensibilitat amb seqüències d’acció, també és la faula definitiva. La cinta la protagonitza un carismàtic nen prodigi de 14 anys que és tot un geni de la tecnologia i el seu somni és entrar a la Universitat. Els personatges secundaris són universitaris excel·lents amb capacitats tecnològiques innates que varien d’un a un altre. En resum, l’última pel·lícula de Disney la protagonitzen empollons, que tenen habilitats amb la tecnologia que els converteixen en autèntics superherois. Qui assumirà ara el paper de pringat d’institut?
Quan el món no estava preparat
“Sóc el Sherminator, un sofisticat robot sexual enviat a través del temps per canviar-li el futur a una dona afortunada. Has estat triada per a la sherminació“, aquesta frase ve d’un dels geeks més excèntrics dels últims anys. Aquest tipus obsessionat amb Terminator va ser l’esperança de tots els nerd que van pertànyer a la generació d’American Pie, i que al final aconseguia anar a dormir amb la noia. Encara que va resultar ser mentida, durant més d’una dècada el friki seguir condemnat a l’onanisme.
Els geek no només anaven sortits, també eren éssers venjatius. Mentre tots els assistents de la festa que s’organitzava a la terrible pel·lícula Ya no puedo esperar, amb una joveníssima Jennifer Love Hewitt, intentaven passar-s’ho bé, el personatge de Charlie Korsmo tenia un objectiu clar, humiliar l’atleta que l’havia estat torturant tot el curs. Al final es convertia en l’ànima de la festa, però la seva mesquinesa ja havia deixat empremta.
Malgrat tot, són genials com camarades del protagonista, que sempre és menys estrany i més audaç. En el cas de ¡Wayne’s world! ¡Qué desparrame!, el personatge de Mike Myers no se sosté sense el seu inseparable sequaç, l’inventor de gadgets més popular d’Illinois interpretat per Dana Carvey.
L’altre gran inventor de gadgets és Richard ‘Data’ Wang, de la revaloradísima cinta dels 80, Els goonies. El personatge de Jonathan Ke Quan sembla un autèntic inútil al principi però els seus aparells, que construeix ell mateix, acaben salvant la vida de seus companys en la difícil empresa d’aconseguir el tresor de Willy el Borni. El públic començava a estimar-los però el protagonisme els estava vetat. Els caçafantasmes no haguessin funcionat només amb els invents del parapsicòleg interpretat per Harold Ramis ni Retorn al futur amb les idees d’en Doc.
De reis de la comèdia a salvadors de la humanitat
Judd Apatow va tenir la meravellosa idea d’apartar els geek d’aquest segon pla per convertir-los en autèntics reis de la comèdia nord-americana. Supersalidos triomfar tant com els germans Farrelly fracassar. La cinta d’Apatow sobre tres inadaptats que viuen el seu periple personal per aconseguir comprar beguda per a una festa on els esperen les noies dels seus somnis va marcar l’inici d’una nova era on el geek, o el nerd, o el pringat era l’heroi, el tipus graciós, el personatge amb el qual t’aconseguies identificar. El secret de l’èxit d’Apatow són els deliciosos diàlegs i l’excentricitat d’uns personatges que per dins són pura sensibilitat. Defineixen una generació, la que té pànic a passar al món adult.
L’última conquesta de l’univers geek han estat els superpoders, o gairebé. Perquè un dels nerds més famosos de Marvel, i l’autèntic culpable que cada setmana estrenin una pel·lícula sobre superherois, és Ironman que no té poders especials, només una intel·ligència descomunal que li permet construir els seus propis supergadgets. Ser Superman és impossible però qui sap si algun geni de la robòtica podrà algun dia crear el seu propi Ironman? El missatge és aquest, ho pot ser qualsevol.
Disney ha rescatat la mateixa idea d’un altre còmic de Marvel. Una colla d’empollons amb un robot infermer (serà la sensació de Nadal) capaç de ser tan amorós com letal. I la diferència amb els superherois normals és que no estan destinats per art de màgia a salvar el món, ells són amos del seu propi destí. Ningú els ha donat poders ja que la intel·ligència cal educar-la. Així les gasten els geeks de les noves generacions.
