L’Informe Ferrer i Guàrdia 2014, aportacions per a una societat laica recull que a l’Estat espanyol, una de cada quatre persones es declara adscrita a opcions de consciència no religiosa. Els grups poblacionals més joves (els nascuts a partir de l’any 1979 i que en l’actualitat tenen entre 18 i 34 anys) es declaren adscrits a opcions de consciència no religioses en un 50%. L’evolució de les persones que es declaren adscrites a opcions de consciència no religiosa en els últims 35 anys s’ha multiplicat per tres. El 1978 representava un 8% de la població, percentatge que es duplica l’any 2005 (17,6%) i que es triplica l’any 2013 (25%). Les dades evidencien a més de les diferències generacionals acusades, una realitat territorial diversa. En els extrems trobem que a Catalunya gairebé el 40% de la població es declara no adscrita a opcions de consciència religiosa i a Múrcia l’11%.
Més de la meitat de l’alumnat del sistema educatiu de l’Estat espanyol cursa activitats formatives alternatives a l’ensenyament de religió. Aquesta distribució varia en funció de la titularitat del centre educatiu: als centres públics un 58% de l’alumnat cursa activitats alternatives i en els centres privats només ho fa un 20% de l’alumnat. En aquests centres també hi ha diferències distributives: en els centres concertats aquest percentatge és del 19% i en els centres no concertats del 33%. En aquesta distribució també hem trobat diferències segons comunitats autònomes.
El 2013, 7 de cada 10 matrimonis han estat civils. Malgrat que no podem quantificar les tendències en alça d’altres formes de convivència, que estan arrelant en la societat actual, comptem amb alguns indicadors indirectes: un 40% dels naixements l’any 2013 es van produir fora del matrimoni.
Tot i que la religió catòlica continua essent majoritària a l’Estat espanyol, les dades ens fan preveure unes tendències evolutives caracteritzades cap a una més acusada secularització. El blindatge tant del Concordat com dels Acords amb la Santa Seu amb el govern estatal mantenen els privilegis econòmics d’aquesta confessió religiosa. Així, per exemple, el nombre de declarants que financen l’Església catòlica amb l’IRPF és del 35,7% (disminuint en 4 punts percentuals des de l’any 2000). Tot i que l’any 2009 és el primer any fiscal en què disminueix també la quota íntegra destinada a l’Església catòlica en 3 milions d’euros. L’any fiscal 2010 es destinen 226 M d’€ dels pressupostos de l’Estat al finançament de la religió catòlica via IRPF. El pressupost a entitats del tercer sector social és de 262 M d’€, entitats entre les que es troben organitzacions vinculades a l’Església catòlica.
L’Informe Ferrer i Guàrdia 2014, aportacions per a una societat laica, de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, és una publicació anual de pensament i anàlisi crítica que tracta temes relacionats amb la laïcitat des d’una perspectiva transversal, mediàtica i pedagògica. És una eina per a la reflexió, la definició i la identificació dels principals reptes de la laïcitat.
Fa tres anys, la Fundació Ferrer i Guàrdia, va presentar el primer anuari de la laïcitat. En aquell moment, teníem el desig de conèixer l’estat de la nostra societat en diferents aspectes que, per nosaltres, són cabdals, com l’educació, la llibertat consciència, l’espai públic, l’adscripció religiosa, la relació entre política i religió, o el finançament de les confessions religioses. Aquell exercici ens ha servit en aquest quart informe per percebre, tot i que de forma limitada, canvis i tendències en la societat i en cada un dels temes que hem considerat d’interès.
L’Informe Ferrer i Guàrdia 2014, compta enguany amb signatures prestigioses com: Enric Vendrell, Joan-Francesc Pont, Enric Canet, Gloria Garcia-Romeral, Mª del Mar Griera, Isidoro Martín, Ignasi Llorente, Jaume Funes, Santiago José Castellà, Vicenç Molina, Oriol Illa, Raimon Goberna, Joffre Villanueva, Hungria Panadero, Sílvia Luque, Astrid Pont i Pablo Faura. I compta amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.
