Aquest és un article publicat a eldiario.es
El Govern espanyol està, a poc a poc, traslladant el cost dels estudis universitaris als estudiants. Un estudi de CCOO sobre el finançament de les universitats calcula que els pressupostos dels centres públics han perdut uns 1.500 milions d’euros en quatre anys (un 23,8%, si s’inclou la inflació), mentre en paral·lel pugen els preus de les taxes públiques que paguen els alumnes per matricular-se en els graus.
“Si s’analitzen els ingressos, han caigut tots els epígrafs excepte les taxes. O el que és el mateix, menys finançament públic i més privat”, explica Francisco García, secretari general de la Federació d’Ensenyament del sindicat. En paral·lel, UGT assegura en un altre informe que la caiguda de les beques (que el mateix Ministeri d’Educació admet en 75 milions d’euros aquest curs) està obligant a cada vegada més estudiants a deixar la universitat.
Com a conseqüència de les retallades, l’import de la inversió en les 50 universitats públiques ha passat de 10,118 milions d’euros per a tots els centres el 2.010 a 8,594 milions el 2014, un retrocés que situa la inversió del Govern en el nivell que tenia el 2006, assegura l’estudi Evolució dels pressupostos de les universitats públiques 2010/2014 .
Aquestes xifres suposen també una caiguda del percentatge de despesa en educació superior respecte al PIB, que ha passat del 0,97% al 0,83% en quatre anys, una tendència que es manté per a aquest 2014 malgrat que el Producte Interior Brut ha tornat a pujar i el pressupost d’Educació també ho ha fet lleugerament. “Suposa una erosió, un atac a les universitats sense precedents”, afirma García.
Això vol dir a més que la despesa mitjana per alumne en les universitats ha passat de 7.760 euros per estudiant i any a 6.481 euros en el mateix període, un descens del 16,5%. No obstant això, els alumnes cada vegada paguen més per matricular-se a la universitat, segons assegura CCOO i corroboren diferents informes d’altres fundacions, com la poc sospitosa CyD, presidida per Ana Patricia Botín.
L’origen d’aquest increment és al Reial decret 14/2012 -dels primers que va aprovar el llavors recent elegit Govern de Mariano Rajoy i que va donar origen a gairebé totes les retallades en Educació-, que va permetre a les comunitats autònomes pujar el preu de les taxes públiques de les seves universitats: fins a un màxim del 25% del seu cost real en primera convocatòria i fins al 100% en quarta per compensar les caigudes en la inversió que s’acostaven i que ara confirma aquest estudi de CCOO.
García va destacar també la caiguda dels fons en les inversions a la universitat, les partides dedicades a la construcció de noves infraestructures o el manteniment de les ja existents, que han baixat un 40%. “Envia un missatge molt clar que no només no deixaran que la universitat pública creixi; tampoc podrà mantenir-se”, valora García. “I cal tenir en compte que diverses universitats tenen més de 50 anys”, afegeix.
Més taxes, menys beques
Així, el capítol 3 dels pressupostos universitaris és l’únic que ha pujat en els últims quatre anys al costat del d’ingressos patrimonials, encara que aquest últim de manera més anecdòtica. En els últims quatre anys, les universitats han ingressat 338 milions d’euros més dels seus estudiants (i no precisament perquè hi hagi més alumnes, que han passat de ser 1.303.959 a 1.326.114), fet que suposa un increment del 20%.
Per als pressupostos dels centres, això significa que la partida de taxes ha passat de suposar un de cada sis euros que ingressaven (un 16%) a gairebé un de cada quatre (22,8%). Les taxes van patir el gruix de la pujada fa dos anys -arribant a duplicar-se en alguns casos-, encara que algunes regions continuen amb l’escalada.
Madrid, per exemple, les va elevar un 20% de mitjana entre el passat curs i l’actual, segons el referit informe de la Fundació CyD. La llibertat que Educació ha atorgat a les comunitats a l’hora de decidir si pujaven o no les seves taxes ha portat a estudiar una carrera pugui ser tres vegades més cara a Madrid o Catalunya que a Galícia o Andalusia.
En paral·lel a aquesta reducció de la inversió pública i pujada de la privada a través de les taxes el Govern central ha disminuït també el muntant de les beques que atorga, circumstància que està empenyent molts estudiants fora del sistema, segons denuncia UGT en el seu informe ‘Beques i ajudes a l’estudi‘. Fi de l’equitat.
L’informe assenyala l’enduriment dels requisits per obtenir una beca -com la pujada de la nota mitjana necessària o aprovar entre un 85% i un 100% dels crèdits, segons la branca d’estudis- i la caiguda de les mateixes -un estudiant de Grau podia rebre gairebé 7.000 euros en el curs 2012/13 i ara aspira “com a molt” a 4.500, segons UGT.
“És una política injusta, discriminatòria i desigual, que impedeix a molts estudiants continuar amb la seva educació per no poder pagar-la, i trenca així l’objectiu de conformar un sistema on l’educació, com a dret, es regeixi pels principis d’equitat i igualtat d’oportunitats”, asseguren des del sindicat.
CCOO també assegura que les retallades a la universitat s’estan acarnissant amb el personal laboral. En el període de temps analitzat el pressupost per això ha caigut en uns 484 milions d’euros, fet que suposa gairebé un terç de les retallades totals en educació superior. Aquesta xifra es tradueix en que en quatre anys 5.669 professors i altres 2.455 membres del personal d’administració i serveis (PAS) han perdut la feina. En paral·lel també ha caigut la inversió en R+D, que ha passat de suposar el 1,40% del PIB a un 1,24% entre 2009 i 2013.
