Els processos de salut mental provoquen en molts joves la pèrdua de relacions socials. Les dificultats relacionals, l’aïllament, els problemes per interpretar l’entorn, les vivències viscudes amb hostilitat… generen trencaments amb la realitat immediata, fractures amb un entorn normalitzat, molt difícils de reconstruir.
Molts nois i noies amb trastorns mentals ho tenen molt difícil per mantenir un recurs educatiu. Les seves dificultats poden portar-los a trencar amb l’únic espai de normalitat que tenen: el centre educatiu.
Per això des dels Hospitals de Dia d’Adolescents preservem el vincle amb els centres i procurem que l’escolarització compartida amb l’institut de referència no es trenqui. L’alternança de dies entre un lloc i l’altre no és fàcil però amb una bona acció tutorial, un Pla Individualitzat (PI) i una bona i estreta coordinació entre el centre educatiu i l’hospital, és possible fer un bon acompanyament.
Però les dificultats en aquest acompanyament són moltes! Avui es viu molt estrès als instituts i es fa difícil fer un seguiment personalitzat i constant de l’alumnat. També és complex coordinar tot el professorat i pactar un PI que sigui ajustat i no es visqui com un aigualiment dels objectius curriculars. També cal afegir que la disminució de recursos d’atenció de la diversitat compliquen l’escolarització compartida.
L’èxit d’aquesta escolarització és fonamental per al progrés dels nois i noies. El seu dret a estar escolaritzats va més enllà de la socialització i ens empeny a buscar l’èxit educatiu. Si no aconseguim que aquests joves puguin arribar a ser atesos com la resta de companys, tinguin les mateixes oportunitats i obtinguin els mateixos resultats que els seus companys, estarem abocant-los a una falsa inclusió. Per això cal implicació professional i recursos suficients.
