Aquest és un article publicat a Desalambre
Els Estats Units tornen a quedar en evidència en el seu compromís amb els drets de la infància. Somàlia comença el 2015 ratificant la Convenció dels Drets de l’Infant i s’avança així al país nord-americà, que segueix situat com l’únic estat al costat del Sudan del Sud que té pendent la ratificació del tractat internacional de les Nacions Unides, el més recolzat de la història.
La intenció de Somàlia d’acceptar la Convenció dels Drets de l’Infant (CDN) no havia pogut culminar per la inestabilitat al país, expliquen des de l’Unicef Comitè Espanyol. “Va costar molts anys però al final va poder ser. El Parlament del país va estar paralitzat perquè no hi havia un govern estable, que és el que passa ara al Sudan del Sud a causa de la violència”, afirma Cristina Junquera, responsable de l’àrea d’Incidència Política de Unicef. Però Estats Units és un cas ben diferent.
Al final, Somàlia s’ha col·locat com l’Estat número 195 a ratificar la convenció i se suma a la llarga llista de països que van avançar els Estats Units en aquesta tasca pendent. El president Barack Obama va prometre que portaria el document al Senat –òrgan que ha d’aprovar la ratificació, amb el suport de dos terços de la càmera– però encara no ha donat el pas. “Entenem que hauria de fer-ho i des Unicef ens posem a disposició de tots els països perquè això passi. No deixem d’insistir”, afegeix Cristina Junquera.
Obstacles per a la ratificació
El professor de la Universitat Estatal de Geòrgia Jonathan Todres explica que els refractaris a l’acceptació plena del tractat –els grups polítics conservadors– rebutgen el text per una qüestió de “sobirania”. “Argumenten que els drets dels infants entren en conflicte amb els dels pares, encara que aquest punt de vista no reflecteix el llenguatge real de la CDN, que subratlla la importància dels pares en tot el tractat”, respon en una conversa escrita amb eldiario.es.
El tractat, que va entrar en vigor el 1990, és el primer instrument jurídicament vinculant que reconeix els nens i nenes com a agents socials i com a titulars actius dels seus propis drets. Però donar drets als menors no significa llevar-lo als seus familiars, defensa Jorge Cardona, membre espanyol del Comitè de Drets del Nen de Nacions Unides i Catedràtic de Dret Internacional Públic.
Cardona argumenta que “hi ha raons per entendre per què els EUA no ha ratificat l’acord encara que no es comparteixin”. A més de l’opinió dels conservadors, que ara mateix compten amb majoria al Senat, “la Constitució també crea algunes dificultats, perquè deixa moltes competències als estats”, afegeix Cardona.
Encara que en opinió del membre del comitè de l’ONU no caldria modificar massa l’ordenament intern del país, els problemes han arribat sobretot per dos fronts: “La pena de mort que s’aplica en alguns estats per fets comesos abans dels 18 anys [cosa que prohibeix la convenció] i el reconeixement de certs drets socials i culturals, especialment el dret a la salut que difícilment encaixa amb el sistema d’assegurances privades que tenen als Estats Units”, explica.
El catedràtic recorda que no tots els països han acceptat el tractat al complet: hi ha ratificacions amb reserves, que no respecten alguns articles: “Però imagina el que suposaria per a Obama davant els mitjans que els Estats Units ratifiqués la convenció amb reserves”. A més, Cardona recorda que el Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat inconstitucional aplicar la pena de mort per delictes comesos abans de la majoria d’edat: “Això trauria aquest obstacle i amb la reforma sanitària d’Obama, tot i que encara hi ha desigualtats, s’incideix en el tema de l’accés a la salut “.
“Postura habitual” en tractats de drets humans
Tot i l’estranyesa que pugui suscitar que els Estats Units no hagin arribat fins al final en un compromís com els drets de la infància, el professor Jonathan Todres explica que la posició encaixa dins del que és habitual en matèria de drets humans als Estats Units.
“Les raons per les quals els EUA no han ratificat la Convenció dels Drets de l’Infant estan relacionades tant amb el seu enfocament general dels tractats de drets humans com amb les característiques específiques de la CDN. Històricament, els EUA han estat un participant actiu en la redacció dels tractats de drets humans però es mouen molt més lents en la seva ratificació. Van trigar 40 anys a ratificar la Convenció sobre el Genocidi”, apunta com a exemple Todres.
El professor especialitzat en drets de la infància assenyala que, en realitat, els EUA van ser un dels participants més actius en la redacció de la CDN, el 1989. “Va presentar propostes en 38 de les 40 disposicions substantives del tractat”, afirma Todres, i recorda que alguns dels punts més polèmics perquè els conservadors donin el vistiplau a la redacció van partir de recomanacions dels propis nord-americans. L’Administració de Bill Clinton va signar la CDN el 1995, però no la va ratificar i cap Govern posterior ha portat la proposta a la cambra alta.
Menys garanties
Tot i que el marc normatiu dels Estats Units s’acosta majoritàriament al recomanat pel Comitè dels Drets de l’Infant, la deixadesa dels EUA amb el tema no està exempta de crítiques i en la pràctica suposa menys garanties per als nens. Segons les estadístiques oficials del US Census Bureau, 16 milions de menors de 18 anys vivia sota el llindar de la pobresa el 2012, un 21,8% de la població infantil del país. Els programes de Save The Children van arribar a 240.000 menors l’any passat a través de 200 escoles. “Queda molt per fer”, recorda el professor Jonathan Todres.
Jorge Cardona insisteix en la importància que el país ratifiqui el tractat, pels seus efectes reals: “Un nen hauria de tenir accés a la sanitat universal pel fet ratificar”, apunta el catedràtic. L’acceptació crea un marc de drets, explica, que la normativa interna no pot vulnerar.
El control extern és una altra de les assignatures pendents per als Estats Units. Mentre que la resta de països ha de justificar que fa tot el possible per garantir els drets dels infants en els seus territoris, els nord-americans no se sotmeten a aquests anàlisis periòdics davant el Comitè de l’ONU. Els Estats Units sí que ha ratificat els dos primers protocols que complementen la CDI (sobre la venda de nens i la prostitució infantil i el relatiu a la participació dels nens en conflictes armats) sobre els quals ret comptes en l’àmbit internacional. El tercer, que permet als nens presentar denúncies davant el Comitè, no l’ha subscrit, igual que molts altres països. Espanya sí que ho va fer.
“Sempre va bé que ens controlin una mica. El Comitè dels Drets de l’Infant és com el radar que porta a fer les coses bé”, afirma el membre espanyol de l’organisme. Des Unicef, Cristina Jonquera afirma: “La veritable garantia dels drets en un país passa per ratificar la Convenció. És una qüestió de voluntat política”.
