Un any més la Generalitat ha presentat els resultats de les proves de competències bàsiques que realitzen tots els alumnes de Quart d’ESO, que en teoria han de servir per radiografiar el nivell de l’alumnat català abans d’abandonar la Secundària. El català i el castellà mantenen una bona salut -tot i la davallada enguany de la segona-, però l’anglès i les matemàtiques segueixen sent assignatures pendents: el nivell no arriba als mínims que es marca la conselleria d’Ensenyament. En part, a causa dels resultats preocupants en geometria i en expressió escrita en anglès.
A aquest quadre se li suma el dèficit en equitat. El fracàs escolar segueix sent dues o tres vegades més freqüent en les escoles d’entorns desfavorits que en les de barris benestants. La consellera, Irene Rigau, defensa que la tendència és la d’anar reduïnt aquestes diferències -i així ho corroboren les dades-, però el cert és que el conjunt d’aquests centres, anomenats tècnicament d’alta complexitat, no arriba als mínims marcats per Ensenyament en cap de les matèries.
Emmig de tota l’allau de dades i resultats dels alumnes catalans, quines són les dades més significatives? Aquí en tens set claus.
1. Estancament generalitzat. La primera gran notícia, a nivell global, és que no hi ha cap gran notícia. Quasi com en els anteriors cursos, els resultats en català (76,3) i castellà (75,2) es mantenen per sobre dels 70 punts mínims fixats per Ensenyament. Les matemàtiques segueixen quedant per sota, enguany amb 68,7 punts. Aquestes tres matèries presenten una lleu davallada respecte al curs anterior, però en alguns casos inferior a un punt, de manera que la consellera no ho considera significatiu. L’única matèria que presenta una millora és l’anglès (69,3), que augmenta dos punts i s’apropa ja al llistó d’Ensenyament.
2. El forat negre de la geometria. Un 41,3% dels estudiants acaben l’ESO amb un nivell baix de geometria (espai, forma i mesura), la llacuna més important de totes les competències analitzades. De fet, Rigau ha admès que si no fos per aquesta nota tan baixa -dos de cada tres tenen nivell baix o mitjà-baix- les matemàtiques en general superarien amb escreix els 70 punts requerits. Cal tenir en compte, a més, que la situació ha empitjorat respecte al curs anterior, quan els qui van suspendre en aquest àmbit van ser el 30%. No n’hi haurà prou amb l’augment d’hores lectives, i la consellera ja ha anunciat s’està posant en marxa un programa de formació voluntari per als docents de matemàtiques en conveni amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
3. L’expressió escrita en anglès, l’altre mur. A més de la geometria, l’altra dimensió de les competències que més flaqueja -i que destaca per la diferència amb la resta d’àmbits-, és l’expressió escrita en anglès. Un 39,5% dels examinats obté un nivell baix, encara que en aquest cas s’ha reduït respecte al curs passat, quan els mals resultats es van estendre al 44,6%. Des de la conselleria no treuen ferro a l’assumpte, però sí que subratllen que en general el nivell d’anglès ha augmentat malgrat que les proves en aquesta llengua són més difícils que fa dos anys, atès que progressivament es volen equiparar al Marc Europeu Comú de Referència.
4. Mates i anglès, fora de la UE-2020. La tendència reflecteix que poc a poc es vagin ajustant als objectius de la Unió Europea previstos per al 2020 (Ensenyament ho voldria escurçar a 2018), però el cert és que el fracàs en anglès i matemàtiques segueix estant per sobre de la mitjana requerida, que és d’un 15%. Els resultats de matemàtiques, amb un 15,7% de fracàs, ja s’hi apropen; però anglès, amb un 19% de fracàs, encara n’és lluny. Català i castellà fa anys que ja compleixen.
5. Bona salut de català i castellà. Això mateix. Tant a nivell general com en el cas del percentatge de fracàs, en català i castellà se superen els mínims d’Ensenyament i la UE. A més, l’evolució dels resultats en totes dues llengües sol anar en paral·lel, fet que satisfà Rigau, que en aquesta tendència hi veu la legitimació del model d’immersió lingüística. Només cal destacar que en aquest curs la llengua castellana ha patit un retrocés prou significatiu: el percentatge de nivell baix ha passat del 9,9% l’any passat al 13,6% enguany.
6. L’equitat, la gran batalla perduda. La Generalitat argumenta que la tendència és a reduir els efectes de les desigualtats en els resultats, i així consta, però les diferències entre centres d’entorns desfavorits i de barris benestants segueix sent abismal. L’èxit i el fracàs escolar depenen en gran mesura de l’entorn de l’escola a la qual vas. El 7% dels alumnes de barris benestants no assoleix el nivell necessari en matemàtiques; la xifra augmenta al 31% en barris castigats per la pobresa. Al revés: els entorns favorables aconsegueixen un 41% de nivell alt en mates; el entorns desfavorits només el 14%. Uns patrons que es repeteixen en les altres assignatures. En percentatges, els mals resultats són quasi tres vegades més freqüents en el cas de les escoles anomenades d’alta complexitat. De mitjana, diferència entre uns centres i altres es d’entre 13 i 15 punts, aproximadament. (Per situar aquests resultats, cal detallar que uns 9.000 alumnes s’inscriuen en la complexitat baixa, 41.000 en la mitjana, i 7.500 en l’alta).
7. L’anglès, el més desigual. Aquesta desigualtat es veu agreujada en el cas de l’anglès. Entre alta i baixa complexitat la diferència és de 20 punts. El bon nivell d’anglès en els entorns socioeconòmicament benestants supera el 50%, mentre que el fracàs es queda en un 6%. Tot el contrari que als entorns empobrits, on el bon nivell l’assoleix el 13% dels examinats i el 38% es queda en un nivell baix.
