Aquest és un article publicat a eldiario.es
El 27 d’abril el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va enviar una carta a la presidenta del Consell de Seguretat de l’ONU, la jordana Dina Kawar, al costat d’un sumari de 22 pàgines amb els resultats del Comitè de Recerca sobre l’última gran ofensiva israeliana contra Gaza. La conclusió: l’Exèrcit israelià és el responsable dels atacs en què van morir 44 palestins i 227 van ser ferits. eldiario.es ha tingut accés a la carta i al sumari dels detalls recollits en l’informe de 207 pàgines que es manté ocult al públic.
Des de Gaza el portaveu d’UNRWA, Adnan Abu Hasna, assegura que es tracta d'”un informe professional i neutral” que és “la conclusió que l’Exèrcit israelià és responsable dels set atacs i la condemna de l’ús d’escoles com a dipòsit de municions”.
Ara s’espera que les parts acceptin la seva responsabilitat. “A UNRWA seguirem dialogant amb l’ONU a Nova York per estudiar els pròxims passos”, explica Abu Hasna. “Es requereix retre comptes, sobretot perquè sempre enviàvem als israelians les coordenades de les instal·lacions”.
Anàlisi del Comitè enfront de la versió israeliana
“Lamento el fet que almenys 44 palestins van morir com a resultat de les accions israelianes, i almenys 227 van ser ferits, a les instal·lacions de l’ONU utilitzades com refugis d’emergència”, expressa Ban en la missiva a la presidència del Consell de Seguretat . “Les instal·lacions de l’ONU són inviolables i han de ser llocs segurs… No escatimaré esforços per assegurar que aquests incidents mai es repeteixin”, prossegueix.
És la segona vegada que Ban estableix un Comitè d’Investigació després d’una operació israeliana sobre la franja de Gaza, el primer va ser el 2009. El recent Comitè va visitar la Franja entre el 26 de novembre i el 13 de desembre, dirigit pel general retirat Patrick Cammaert, exassessor militar del departament d’Operacions de Manteniment de Pau.
Els primers bombardejos israelians contra llocs de Nacions Unides van passar el 21 i 22 de juliol, contra una escola a Maghazi i va deixar diversos palestins ferits i va provocar danys a l’edifici. Segons el sumari, el 19 de juliol l’Exèrcit israelià “va emetre missatges als residents del camp de refugiats del Maghazi demanant-los evacuar Deir al-Balah”. Israel ja havia imposat, unilateralment, una zona d’exclusió en gairebé tota la meitat est de tota la Franja de Gaza, zona en la qual es troba el camp. Els veïns van pensar, però, que a l’escola de l’ONU estarien fora de perill. UNRWA, en veure que els bombardejos creixien, va decidir evacuar l’escola.
En el moment de l’atac israelià “més de 300 encara hi romanien”, es detalla en el sumari. “L’escola va ser bombardejada a nivell de la teulada per foc directe d’un tanc israelià”.
Segons el Comitè, “cap dels testimonis que havien donat testimoni a UNRWA havien estat conscients d’activitat de grups militants a l’escola ni les”.
El 22 de juliol, UNRWA va coordinar amb l’Exèrcit israelià un període de dues hores per a un passatge segur i que un equip d’UNRWA pogués visitar el col·legi. “Estaven en vehicles clarament assenyalats com Nacions Unides, aparcats a plena vista en la meitat del pati de l’escola” -assenyala el sumari-. “Un de l’equip, vestint una armilla luminiscent amb símbol de Nacions Unides, va ser a la teulada per examinar l’atac del dia previ. Mentre hi era, dues rondes de morters van impactat en edificis propers a l’escola. El membre de l’equip va sortir corrent de la teulada”.
Experts israelians en municions no van poder treure conclusions clares amb les fotografies dels fragments, i no van determinar si va ser un morter israelià o un coet palestí. La conclusió del Comitè apunta que va ser un morter de 81 mm llançat per l’Exèrcit israelià.
Sobre el segon atac analitzat, el del 23 de juliol contra una escola de UNRWA a Deir al-Balah, la versió del Comitè, que afirma que es va tractar de “foc directe de les Forces de Defensa Israelians, usant un projectil de 120 mm alt explosiu (HEAT)”, és diferent a la del Govern israelià, que va informar el Comitè que l’incident havia estat examinat i no havia estat possible identificar cap operació de l’Exèrcit. El bombardeig va provocar diversos ferits.
El tercer atac va ocórrer el 24 de juliol a Beit Hanun, al nord de Gaza, zona en la qual les tropes israelianes havien penetrat en l’operació terrestre. L’escola de la UNRWA albergava entre 2.000 i 4.000 desplaçats als quals UNRWA va insistir que abandonessin el refugi i continuessin cap a l’oest. Si bé alguns van preferir romandre aquí, la gran majoria va abandonar l’escola. En el moment de l’atac israelià hi havia unes 450 persones.
“UNRWA va contactar amb l’Administració de Coordinació i Enllaç d’Israel i repetidament va sol·licitar que una finestra d’oportunitat fos concedida [per al propòsit de desallotjar la seva plantilla del col·legi]. Tal finestra no va ser concedida per quan va ocórrer l’incident”, testifica el sumari. Foc directe de morter israelià va colpejar l’escola i “entre 12 i 14 residents van ser assassinats i 93 ferits, alguns greument”.
El Govern d’Israel va assenyalar que el col·legi no havia estat l’objectiu de l’atac, però en informacions posteriors al Comitè va assenyalar que existien “motius de sospita raonable que l’incident implicava una desviació de la normativa de les Forces de Defensa Israelians”.
Els fets del 28-29 de juliol van succeir en una zona amb alta densitat de població, el barri de Zeitun a la ciutat de Gaza. Allà, una escola de la UNRWA va ser també atacada per foc israelià provocant diversos ferits. Es va informar sobre moviment de milícies palestines en els seus voltants.
Jabalia i Rafah: els atacs més mortals
Bombardejos israelians en un col·legi d’UNRWA al camp de refugiats de Jabalia i Rafah van deixar 17 i 15 palestins morts, respectivament, i diversos ferits, a més de danys físics a les escoles. Van ser els atacs més mortals en instal·lacions de Nacions Unides.
A Jabalia “el Comitè va trobar que l’incident va ser atribuïble a les accions de les Forces de Defensa Israelians i que el Govern d’Israel no havia donat previ avís al tret de projectils de 155 MM d’alt explosiu en, o als voltants, de la escola”. No obstant això, el Govern israelià va declarar al Comitè que els bombardejos havien estat contra objectius militars i no contra el col·legi, i que s’havia obert una investigació criminal sobre l’incident.
L’impacte del míssil a Rafah va succeir a les portes de l’escola, on el nombre de desplaçats (principalment beduïns de l’est de Rafah) era alt. “Un míssil de precisió guiat, llançat des de l’aire per les Forces de Defensa Israelians, va caure a la carretera fora de l’escola, a 5 o 6 metres de la porta del col·legi”, exposa el sumari. A més dels morts, entre 25 i 30 persones van ser ferides.
Sobre aquest atac, el Govern israelià apunta que l’Exèrcit israelià “havia llançat un míssil des de l’aire a la motocicleta que portava tres militants de la Jihad Islàmica a Palestina. En el moment en què va quedar clar que en aquest moment la moto passava davant de la porta del col·legi ja no era possible desviar el míssil”.
Els últims tres successos investigats van ser els relacionats amb la presència d’armament de milícies palestines en tres col·legis d’UNRWA.
“Estic consternat que grups militants palestins posessin les escoles de l’ONU en risc en fer-les servir per amagar les seves armes. Els tres centres en què es va trobar armament estaven buits en aquell moment i no estaven sent utilitzats com a refugis”, assenyala Ban Ki moon en la carta.
Complexitats israelianes i especificacions de l’ONU
Israel va destacar al Comitè les complexitats de dur a terme operacions militars en l’entorn urbà, assenyalant que mesquites, escoles, hospitals i altres objectes civils havien estat usats per guardar coets, armes o com a centres de comandament. Afirma, així mateix, que la descentralització de presa de decisions de l’alt comandament va portar com a conseqüència que comandants subalterns prenguessin decisions en temps real sota foc, però que les instruccions de l’Exèrcit a les seves tropes eren de garantir el compliment de la llei de conflicte armat i minimitzar el dany a civils en llocs sensibles, per aquest motiu, per exemple, es seleccionés l’ús de certes armes o municions com míssils de precisió guiats.
Per la seva banda, l’ONU afirma que l’11 de juliol del 2014 (tres dies després que Israel llancés l’Operació Marge Protector), el coordinador especial de l’ONU i el comissionat general d’UNRWA van enviar una carta al Ministeri de Defensa d’Israel amb la llista d’instal·lacions de l’ONU a Gaza i les seves coordenades, indicant que en cas de desplaçament algunes d’elles serien usades com refugis, llocs inviolables segons la llei internacional, incloent la Convenció (1946) sobre privilegis i immunitats de l’ONU. A més, tal com assenyala el sumari, cada dia, dues vegades al dia, la UNRWA enviava les coordenades de les seves instal·lacions a Israel.
