El pes que suposen les sentències judicials, ara amb l’aval del Tribunal Suprem, obliga els centres a plegar-se a les demandes de les famílies que volen escolaritzar els seus fills en castellà. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acordar ahir diverses mesures cautelars per a què sis alumnes de l’escola El Pinar de Nuestra Señora, de Sant Cugat, i dos de l’Escola Pia, de Mataró, puguin rebre almenys un 25% de les classes en castellà. Així ho va confirmar el departament d’Ensenyament.
Amb aquestes, ja són una desena les escoles que s’han vist forçades a introduir el castellà com a llengua vehicular, no per criteris pedagògics sinó judicials. Les resolucions, a més, arriben just després que el Tribunal Suprem rebutgés el recurs de la Generalitat i avalés aquest percentatge de castellà a escoles i instituts si les famílies ho demanen. En els casos de Sant Cugat i Mataró el text és molt similar a les anteriors. Insta els directors a impartir una quarta part de les matèries en castellà en a la classe de l’alumne demandant.
A Mataró, el director del centre afectat va enviar ahir mateix una carta, recollida pel diari Ara, a totes les famílies per informar-les de les novetats: “Aquest canvi de model només s’aplicarà als grups-classe on cursen els estudis els fills de la família demandant, en aquest cas, les classes de Tercer D i Cinquè C”, exposa, i afegeix: “A la nostra escola [la immersió lingüística] s’aplica amb total normalitat. El nostre objectiu i compromís, com a escola, és que al final dels estudis obligatoris, l’alumnat tingui assolit el ple domini del català i el castellà i d’una o dues llengües estrangeres. I així ho avalen les proves de competències bàsiques”.
El goteig de sentències favorables a les famílies que exigeixen més castellà al sistema educatiu obren la porta al desmantellament del model d’immersió lingüística en català, sobretot pel suport que han rebut des del Govern espanyol, en mans del PP, que s’ha alineat amb les demandes i en la pròpia LOMCE, ja en vigor, ha deixat clar que el castellà ha de ser també llengua vehicular. Sense anar més lluny, el Govern central, a través de l’Advocacia de l’Estat, va presentar un recurs perquè la Generalitat obri un nou procés de preinscripcions per al curs 2015-2016 -en principi es va tancar al mes de març- que sí que inclogui la casella per demanar classes en castellà.
Wert compara la situació actual amb el franquisme i després se’n desdiu
La polèmica sobre la llengua vehicular als centres educatius catalans s’ha traslladat aquest dimecres al Congrés dels Diputats, on diversos representants de partits catalans s’han enfrontat verbalment al ministre d’Educació, José Ignacio Wert, després que aquest insinués que el castellà viu la mateixa situació a Catalunya actualment que el català durant l’època franquista. El ministre ho ha afirmat als passadissos del Congrés, en unes declaracions recollides pel diari Ara en les quals deixava anar que la situació del castellà a les escoles catalanes “és com qualsevol llengua estrangera, comparable a la situació del català en aquestes èpoques que els agrada tant recordar”.
Poc després, tanmateix, el mateix ministre ha reculat des del faristol del Congrés, i ha assegurat que se l’ha malinterpretat, i que ell sempre ha considerat el català “patrimoni de tots” els espanyols. Pel que fa al 25%, Wert ha repetit que és el que ell considera una “proporció raonable” perquè el castellà sigui també llengua vehicular.
Abans que matisés les seves pròpies paraules, però, Wert ha provocat un goteig de reaccions polítiques, entre les quals ha destacat el diputat Joan Tardà (ERC), que li ha recriminat ser “mala persona” i “un fanàtic” per haver ofès “milers de persones que van ser apallissades durant el franquisme per parlar en català”.
