Són dos quarts de dues de la tarda i comencen a arribar els primers nens al Centre Obert Gavina de Barcelona per menjar. Avui toca paella, pollastre arrebossat amb amanida i de postres una mica de síndria. L’educadora social els acompanya a taula i mentre mengen entaulen conversa. La majoria són estudiants de secundària, procedents d’instituts on la jornada es fa de forma intensiva al matí i que per tant, quan arriba el migdia són enviats a casa, on els esperen les famílies, de vegades, gairebé sense menjar que oferir-los. Aquest centre, que es troba al Raval, un dels barris de Barcelona més castigats per la pobresa i amb un alt percentatge de ciutadans procedents d’altres països, porta 35 anys treballant amb nens i joves en situació de pobresa i exclusió social.
La salut es posa a prova quan els nens viuen en un entorn que, com assenyala Save the Children, compromet el desenvolupament físic, mental, espiritual i social dels nens. Es posa en joc el dret a gaudir del més alt nivell de salut possible, afirmen en un informe des d’aquest organisme internacional.
Mentre es parla de recuperació econòmica el risc de patir pobresa és cada vegada més gran. Segons dades publicades recentment per l’INE aproximadament 1 de cada 3 menors de 16 anys està en risc de patir pobresa. En les nenes aquesta dada és encara més gran. L’organització Save the Children ha emès un comunicat per exigir al Govern que “augmenti la inversió per lluitar en contra de la pobresa infantil”.
A Catalunya, al voltant del 15% de la població es troba en risc de patir pobresa, segons les dades de l’INE. En aquest centre del Raval van atendre l’any passat 241 nens i 159 famílies. Del total, el 66% de les famílies ateses estava a l’atur, gairebé un 16% no tenia accés a cap tipus d’ingrés i més d’un 40% no arribava al salari mínim interprofessional.
La Societat Espanyola de Salut Publica i Administrativa Sanitària (SESPAS) va alertar en un manifest que el grau de pobresa infantil a Espanya “deixarà efectes indelebles en la salut dels nens a llarg termini”. El seu president, el doctor Ildefonso Hernández Aguado, assegura en una conversa amb Catalunya Plural que la pobresa infantil tindrà efectes a curt termini per als nens, però, altres efectes que no deixaran empremta ara, es començaran a detectar d’aquí a 40 o 50 anys.
Atenció sanitària sense garanties
Són les cinc i comencen a obrir les portes del segon local del Centre Obert Gavina per rebre els nens del barri que han estat enviats pels serveis socials o integrats en el grup després d’estudiar el seu cas particular. S’asseuen a les taules de les diferents aules i comencen a fer deures. En una taula hi ha un nen d’uns quatre anys que intenta, fent moviments amb els dits, endevinar el resultat de vuit més dos. L’educadora l’ajuda, mentre la resta va deixant les bosses i agafant lloc. La nena que està asseguda al seu costat porta un ull tapat. Jordi Balot, director del centre, explica a aquest diari que els treballadors han acompanyat a la nena amb la família al metge, per ajudar-los a comprendre el que té i assegurar que rep l’atenció necessària.
Encara que l’accés al sistema sanitari públic hauria d’estar garantit a tothom, algunes de les famílies ateses al centre del Raval no tenen targeta sanitària, ja que es tracta de ciutadans immigrats sense una situació regularitzada. Però més enllà de la cobertura mèdica, hi ha alguns serveis que la seguretat social no cobreix i que afecten de forma directa a la salut. És el cas dels medicaments, que encara que entrin per la seguretat social, el pacient ha de pagar en molts casos el 40% d’aquesta medicina. “Sovint acabem anant a la farmàcia a comprar Dalsy per donar-lo a les famílies que no poden gastar-se els 3 o 4 euros que els costa”, comenta Jordi Balot.
Fedaia (Federació d’entitats d’atenció a la infància i l’adolescència), en un informe realitzat el 2012 en plena crisi, alertava de les deficiències higièniques i d’espais propis, fruit de viure en llars poc adequades, sense espai, sense calefacció o aigua calenta, moltes vegades en pisos insalubres. Això, deien, es tradueix, en molts casos, en al·lèrgies o infeccions. Jordi Balot, director del centre Gavina, explica que tenen dues dutxes on a vegades van famílies per poder rentar-se amb aigua calenta. També ofereixen productes higiènics per millorar la salut d’aquestes famílies, o obliguen els nens a rentar-se les dents abans d’anar a casa.
En el seu informe, Fedaia parla de les revisions odontològiques que no estan cobertes pel sistema públic i que moltes d’aquestes famílies en risc de pobresa no poden pagar. Ildefonso Hernández recorda que la salut dental pot acabar a la llarga provocant altres problemes de salut. Un altre exemple és el de l’oftalmologia. El preu de les ulleres comporta que alguns nens no puguin dur-ne o no puguin renovar-les quan ho necessiten.
“La pobresa infantil causa, per descomptat, problemes al desenvolupament intel·lectual del nen i per tant a la seva trajectòria vital”, afirma el doctor Ildefonso Hernández. A aquest desenvolupament intel·lectual deficient se li sumen els problemes de creixement, derivats de males alimentacions. Fedaia va poder constatar amb el seu anàlisi que “els fills de famílies més vulnerables presenten uns índexs de creixement per sota de la mitjana” i diuen que els nens estan més febles “a causa de no tenir accés a tractaments de salut que són necessaris”.
Nova pobresa infantil, els efectes psicològics
Des del fatídic moment en què una família rep la carta que anuncia que aviat seran desnonats de la seva llar, fins que arriba el dia, i durant la posterior reubicació, la família, i per tant els fills, estan sotmesos a un context de pressions i estrès que malmet la salut mental. Així ho corrobora Jordi Balot, qui indica que al centre on treballa tenien l’any passat 20 famílies desnonades i algunes en procés de desnonament. Balot explica que el fet que alguns nens estiguin sotmesos a desnonaments o a entorns amb pobresa energètica o dificultats econòmiques severes, provoca, no només malalties mentals, sinó que els nens convisquin amb incertesa, inseguretat o por.
Un informe publicat recent per Fedaia, que relaciona pobresa i salut mental, constata que hi ha hagut un augment del nombre de trastorns en nens, però també un increment dels nens que es veuen afectats per problemes de salut mental.
Alexandra Mariné, psicòloga del Servei d’Atenció a la Infància, que tracta a menors afectats per la precarietat de l’entorn, afirma que a més de la manca d’elements bàsics en la vida dels infants en situació de risc de pobresa, hi ha sovint en aquestes llars un entorn emocional desequilibrat i alterat que afecta l’evolució del menor i la seva sensació de seguretat, per això parla de “nova pobresa infantil”. Es tracta de famílies en risc d’exclusió social amb adults que pateixen trastorns mentals no diagnosticats i que tenen al seu càrrec joves i nens. “Aquests menors presenten des de trastorns ansiosos-depressius, estrès post traumàtic fins a trastorns greus incipients”, explica. Alexandra Mariné, que és directora i psicoterapeuta d’Espai per Créixer, un centre de Psicologia infantil, adolescent i familiar, diu en declaracions a Catalunya Plural que el fet que un nen creixi en aquest entorn fa que “el menor no senti la seguretat necessària per poder construir la seva identitat i aquesta manca afecta tots els nivells de la seva benestar psicològic i de la seva evolució “.
“Ens trobem amb nens abandonats en família, desatesos, que es converteixen en adolescents derrotats, nens que necessiten tenir el seu espai en el món, sentir-se nens i joves i no haver de protegir els seus adults, com sovint passa”, explica. Amb tot, aquesta psicoterapeuta, assegura que és difícil dir si un trastorn mental és més incident que un altre en els fills d’aquestes familiars, però parla d ‘”abandonament de les tasques parentals” a causa dels problemes econòmics i d’estrès a què està sotmesa la família i això podria desencadenar, diu, en “trastorns més o menys greus en un futur”.
Des Fedaia també assenyalen que les famílies que travessen dificultats econòmiques són més propícies a generar problemes “d’alcoholisme, maltractaments o desatenció dels nens”. De fet, al centre Gavina, en un 18% de les famílies ateses pel centre l’any passat s’havien donat casos de violència intrafamiliar.
A tot això cal afegir que l’atenció psicològica és un dels serveis de més difícil accés per a les famílies en situació vulnerable. Fedaia constata que des de la crisi econòmica hi ha hagut retallades al pressupost dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Jordi Balot denuncia que en moltes ocasions quan demanen ajuda al CSMIJ aquests no donin cita fins d’aquí a sis mesos
L’alimentació, un dret vulnerat
Els entrepans, el iogurt i la fruita estan preparats perquè els nens del Centre Obert Gavina els mengin un cop acabats els deures.
Nou de cada 10 nens en risc d’exclusió amb fills atesos per la Creu Roja Catalunya pateixen inseguretat alimentària. Aquesta és la conclusió que es desprèn de l’últim estudi realitzat per l’Observatori de Vulnerabilidad d’aquesta entitat. El 32% de les famílies ateses per Creu Roja Catalunya destina menys de 200 euros a l’alimentació familiar, una dada que s’oposa a la recomanació de l’Agència Catalana de Salut Pública que recomana gastar entre 520 i 600 euros mensuals per família amb dos adults i dos nens.
“L’alimentació és una necessitat bàsica, amb conseqüències nutricionals i amb impactes socials, emocionals i culturals”, a més de les conseqüències sobre la salut, explica Melanie Cassarino, dietista-nutricionista de la Creu Roja Catalunya, a aquest diari. Diu que els nens que van a l’escola sense haver esmorzat i potser tampoc sopat no rendeixen igual i a la llarga comporta problemes de salut. Explica que els nutricionistes a la Creu Roja intenten pensar dietes riques en nutrients però amb costos baixos: “hi ha aliments barats, com els ous, els llegums, el verat o el pollastre, que ben combinats poden oferir una dieta equilibrada”.
No accedir a una dieta estructurada no només té problemes en el creixement físic i en el desenvolupament intel·lectual dels nens, un cas paradoxal és el de l’obesitat infantil generada per una mala alimentació, fruit, en molts casos, del difícil accés a aliments rics nutricionalment. El 2014 Espanya estava entre els primers països de la Unió Europa amb majors problemes d’obesitat infantil. “Molts dels aliments calòrics pobres nutricionalment són barats” explica Ildefonso Hernández, que conclou que “l’obesitat al nostre país està molt lligada a desigualtats socioeconòmiques”.
Avui els educadors del Centre Obert Gavina s’han assegurat que els nens s’han mengen tot el berenar, ja que saben que alguns d’ells no tornaran a provar mos fins al dia següent. A les vuit començaran a recollir mentre els pares ja estaran fora esperant que els seus fills surtin per anar a casa.
