Aquest és un article publicat al blog Save The Children
Arribar al llogaret de Dumegbe, al sud de Sierra Leone a la frontera amb Libèria, ens va costar 12 hores per recórrer 300 km de carretera, o millor dit, camins. En aquests llogarets treballa Save the Children des de fa 12 anys, ara a més lluitant contra l’Ebola. Per 300.000 persones en la regió només hi ha dues ambulàncies, i un metge per cada 40.000. L’aigua corrent i potable és una cosa que simplement no existeix. Hi ha preses d’aigua (pous i dipòsits) en què beure una sola tassa petita de cafè suposaria per als nostres estómacs, com a mínim, una forta diarrea de diversos dies.
A Dumegbe hi viuen unes 600 persones. El 50% té menys de 16 anys. Una de les primeres imatges que vaig veure va ser un nadó de tres mesos que prenia el pit d’una mare. La llet del seu pit és l’única cosa que podia donar-li de menjar aquell dia. Aquesta mare, Mamiña, és una supervivent de l’Ebola a Sierra Leone. Va salvar la seva vida però va perdre una altra filla i al seu marit. Estava feliç per haver salvat la vida de l’Ebola i la de la seva filla, però angoixada perquè el seu marit era el que els portava els únics aliments que prenien per sobreviure. Ara, sola, amb el seu nadó de tres mesos no és capaç d’aconseguir aliments cada dia. En el millor dels casos el repartiment que Save the Children fa cada setmana li permet cobrir 4 dels 7 dies de la setmana. La resta de dies són les escasses reserves del seu pit les que permeten al seu fill de tres mesos menjar diàriament.
La següent imatge que es creua davant de mi és la d’un llogaret de 600 habitants plena de dignitat i de fortalesa. La comunitat s’ha organitzat per tenir cura dels menors que l’Ébola ha deixat sense part de la seva família o totalment orfes. S’han preparat perquè hi hagi reserves d’aliments suficients en cas que la situació es faci extrema. També per, durant les visites de professionals sanitaris, un cop cada 10 dies, tenir a punt totes les persones que han de ser ateses i informar si hi ha algun cas greu.
Aquesta mateixa comunitat, que té cura dels seus nens i nenes, ha tingut una incidència de l’Ebola del 25%. Avui només compta amb 4 supervivents del total de persones infectades, o dit d’una altra manera, a Dumegbe la mortalitat de l’Ebola ha estat del 85%. Ebola que ha colpejat amb força a les dones. Dones que eren mares, com Lucikane, Yikabene, Eagoye…
Per això l’Ebola que vam veure és el que es veu a través dels ulls de nens i nenes sense les seves mares.
Des de Save the Children vam construir des de fa un any la resposta a l’Ebola a través dels ulls dels nens i nenes. Són el que ells veuen la guia per dissenyar la nostra resposta. Per això sabem que encara en el pitjor moment de la crisi de l’Ebola, tan important era construir un dels millors centres de Tractaments d’Ebola a Kerry Town (3.000 persones ateses, 257 casos d’Ebola tractats salvant la vida de 111 de persones, 10 menors de 5 anys), amb capacitat per a 80 llits per a persones amb Ebola i altres 20 llits per atendre personal sanitari propi i d’altres organitzacions, com garantir en el llogaret més remot del país que hi hagués un espai educatiu mínim. Sabem bé que l’escola proporciona educació però en situacions d’emergència garanteix alguna cosa més important; que els nens segueixin sent nens.
La pobresa en aquesta ocasió ha vingut disfressada de Ébola, altres vegades ha vingut amb disfressa de còlera o malària.
Ha colpejat com mai als seus molt febles sistemes sanitaris però també ho ha fet amb brutals conseqüències sobre l’educació. En el temps en què les escoles van estar tancades a Save the Children vam obrir “escoles virtuals” a través de la ràdio mentre donàvem suport al Govern en la reobertura d’escoles. Ens enfrontem a un problema, 17.000 mestres es troben treballant en la resposta l’Ebola i no és fàcil el seu retorn a les escoles. Tampoc serà fàcil que els mestres puguin prendre la temperatura a tots els infants de l’escola abans d’entrar i al sortir.
La mirada dels nens ens ha de seguir orientant en el pròxim any. A Sierra Leone els programes de Save the Children ja han arribat a més de 300.000 nens i nenes, i amb ells hem de seguir construint el futur que la pobresa disfressada d’Ebola ha tornat a colpejar durament.
Caldrà molt temps perquè els països afectats per l’ebola tornin a la normalitat. Per això et demanem que no els oblidis i que, si pots, donis.
