Aquest és un article publicat a Desalambre
La mirada de Praise està commovent el món. El seu rostre expressa el que molts nens senten en arribar a terra: incertesa. Té tres mesos i va ser rescatat d’un bot inflable pel Dignity I, el vaixell de rescat de Metges Sense Fronteres que actua en el trajecte entre Líbia i Itàlia. Viatjava amb els seus pares, una parella nigeriana que es va conèixer a Líbia. El seu pare no volia migrar en aquestes condicions amb un nen, però no tenia més opció: “Estaven atrapats, sotmesos a atracaments i pallisses”.
Així ho explica Agus Morales que, a bord de l’embarcació de salvament, s’encarrega de posar rostre a totes aquelles persones que es juguen la vida intentant arribar a Europa per la Mediterrània. “Se sentia fatal però assegurava que era l’única opció que tenien”, afegeix el reporter, que en parlar amb la família va descobrir que el nadó no havia rebut atenció mèdica en néixer. “El seu pare assegura que a Líbia se li va negar l’atenció sanitària a la seva dona i al seu fill, i que veien Europa com la seva única opció”, explica el reporter.
Com Praise i la seva família, Metges sense Fronteres ha rescatat ja més de 13.000 persones des que es van iniciar les seves operacions al maig. Però amb el rescat no és suficient, i així ho alerten les ONG, que destaquen que la manca de recursos en els campaments exposen els nens a patir malnutrició, abusos sexuals o convertir-se en víctimes de tràfic, a part de causar forts episodis d’estrès.
Segons dades de Save the Children, que ha realitzat un informe per analitzar les necessitats dels immigrants i refugiats a les illes gregues, han arribat durant els primers sis mesos de l’any 109.000 persones a través del mar, xifra que l’organització preveu que augmenti fins els 200.000 a final d’any. La mateixa font ha registrat que només al juny van arribar 4.270 nens a aquestes illes, 86 d’ells ho van fer sols.
“El 90% de les persones que arriben a Grècia dormen al carrer o en refugis improvisats, i això repercuteix en els nens”, apunta la responsable de política exterior de Save the Children, Michaela Ranieri, que assenyala que “els nens tenen especial vulnerabilitat, i entre ells els que viatgen sols”. “El fet d’haver de compartir tenda amb altres adults els posa en situació de poder estar sotmesos a abusos sexuals”, afegeix.
La manca de recursos de Grècia davant la recepció dels refugiats augmenta l’estrès psicològic dels nens. “Tenen por de ser víctimes de tràfic o de segrest”, explica la responsable de l’organització, que detalla que les condicions dels campaments improvisats són pèssimes i que les autoritats no cobreixen les necessitats bàsiques dels refugiats. “La resposta dels veïns ha estat positiva, i nosaltres els atenem en el que podem, però no és suficient”.
A l’informe, Save the Children mostra preocupació per les necessitats nutritives, psicològiques, sanitàries i d’educació que tenen els nens refugiats a Grècia. “No hi ha instal·lacions sanitàries, el que exposa els nens a estar sotmesos a abusos sexuals, perquè han de fer trajectes a la nit sols per poder fer les seves necessitats”, explica la responsable de l’organització.
“Els pares ens expliquen que hi ha nens que es fan pipí a sobre durant la nit i que la majoria tenen malsons”, concreta Michaela Ranieri, que apunta que des de Save the Children “s’està preparant una resposta multisectorial”, ja que els nens “necessiten suport psicosocial, perquè de vegades són víctimes d’abusos, i fins i tot veuen morir a gent de la seva família”.
Grècia i Itàlia, un pas més en el llarg viatge
En la ruta dels immigrants i refugiats cap a Europa, Grècia, Itàlia o Espanya no solen ser les destinacions finals. En molts casos aquests són llocs de pas cap a països com Alemanya o Àustria, que s’han convertit en l’objectiu de molts immigrants i refugiats.
Hongria i Macedònia són ara llocs de trànsit. Les dades d’UNICEF apunten que des del juny han passat de Grècia a Macedònia més de 45.000 persones en camí cap a països com Alemanya. Macedònia rep 2.000 persones al dia, xifra que es va incrementant i que l’organització preveu que arribi a les 3.000 persones diàries al setembre.
Lamar va arribar aquest dijous a Macedònia. Té quatre anys i ha estat acollida per UNICEF a la ciutat de Grevgelija, al sud de Macedònia. Ve des de Síria acompanyada de la seva mare. Porten dos mesos viatjant i es dirigeixen a Alemanya, on els espera el seu pare, que va emprendre el viatge fa quatre mesos.La mare de Lamar assegura que no deixen res enrere, que la seva casa va ser cremada al costat de les seves terres, i que l’única sortida era emigrar.
Des d’UNICEF apunten que el 80% d’aquests refugiats, com Lamar i la seva mare, provenen de Síria, i mostren la seva preocupació pel risc d’aquestes persones que “han passat d’una autoritat a una altra, a la deriva i estan en risc de caure en alguna llacuna legal de les polítiques dels països de trànsit o destí”, segons manifesta la responsable de comunicació de l’organització a Macedònia, Suzie Pappas-Capovska. Les seves estimacions revelen que el 12% de les dones realitzen el viatge estant embarassades. El 15.6% dels refugiats que han arribat a Macedònia són nens que viatgen amb les seves famílies i aparoximadamente l’1.6% són menors que viatgen sols.
A Grevgelija, UNICEF ha establert un espai amic per als nens, on reben tractament psicològic i tenen un lloc segur per descansar i jugar. Aquí les organitzacions no governamentals locals com La Strada estan realitzant tasques educatives amb els més petits alhora que exerceixen tasques per facilitar la reunificació de les famílies refugiades.
Petjades difícils d’esborrar
Els experts asseguren que el trauma que aquesta experiència pot causar en alguns nens, pot provocar-los seqüeles psicològiques en el futur. La manca d’atenció psicosocial i la falta d’educació podria crear-los una barrera en el procés d’integració al país d’acollida.
“L’estrès aculturatiu, el que produeix un canvi de cultura, en aquest cas s’agreuja”, explica el doctor en Piscología Clínica i de la Salut, Fidel Hernández, que és especialista en temes d’immigració. “El que més aguditza l’estrès no és el viatge en si, sinó la incertesa de no saber a on van”, recalca.
“Això pot afectar en desajustos emocionals, en incapacitats per tolerar determinades frustracions, poca estabilitat emocional”, recalca Hernánez, que assegura que l’experiència traumàtica que estan vivint els nens refugiats pot afectar trets de la personalitat. “El trauma dependrà del nen i de la família, però en general seran adults més vulnerables, poden ser més retrets, més tímids o més agressius”, afegeix.
“L’impacte negatiu es deixa sentir en el pla emocional, cognitiu i fins i tot físic”, explica el psicòleg infantil i pedagog, Valentín Martínez, que posa l’accent en la necessitat d’unes polítiques d’acollida que compleixin tots els requeriments d’aquests nens, tant a nivell educatiu com en el seu desenvolupament físic i psicològic.
