El 29% dels menors d’edat a Catalunya estan en risc de pobresa. Les entitats socials porten anys denunciant aquesta dramàtica xifra, però la pobresa infantil segueix afectant un de cada tres infants catalans. A poques setmanes de la campanya electoral, la Fedaia –coordinadora d’entitats per a la infància– ha proposat als partits polítics una Prestació Económica Universal per a la Criança (la PEUC) de 2.500 euros anuals per a totes les famílies que acabi d’una vegada per totes la misèria que hipoteca el futur de milers de joves.
En un extens informe amb el mateix nom de la prestació, la Fedaia defensa la viabilitat de la proposta. “No podem supeditar les necessitats de la infància a la situació econòmica de cada moment”, ha argumentat la presidenta Conchi Martínez, que considera que les polítiques d’infància “s’han de veure com una inversió a llarg termini i no com una despesa corrent”.
Els 2.500 euros són, segons els càlculs de la Fedaia, la meitat del que costa criar un infant a Catalunya –5.137 euros l’any–. I garantir que aquesta ajuda arribi a totes les llars catalanes suposaria un cost de prop de 3.552 milions d’euros anuals. La xifra espanta –per fer-nos-en una idea, correspon al pressupost sencer del departament d’Interior més el de l’Institut Català de la Salut–, però inclús si s’assolís Catalunya seguiria invertint en infància menys de la mitjana de la Unió Europea. Ara mateix Catalunya destina un 0,9% del PIB a la infància. Amb la PEUC hi destinaria un 1,77%. Però és que la mitjana europea se situa en el 2,2%.
“Aquesta proposta no és una utopia, és una pràctica habitual als països de la Unió Europea”, apunta Sebastià Sarasa, professor de Sociologia de la UPF, que recorda que comunitats autònomes com el País Basc estan estudiant actualment ajudes similars.
Ara mateix cap ajuda a la infància és universal, després que se suprimís el cèlebre xec bebè de 2.500 euros per naixement impulsat per Zapatero. Les prestacions se circumscriuen a les famílies amb ingressos baixos: el Govern central els assisteix amb 291 euros a l’any i la Generalitat manté per a elles una ajuda de 650 euros l’any del naixement. Totes dues prestacions, segons les entitats, són insuficients.
Per altra banda, segons destaquen des de la Fedaia, les polítiques d’infància tenen una virtud, que resumeix el sociòleg Pau Marí-Klose: “Tenen un retorn social molt elevat: en capital humà, en seguretat ciutadana, en estalvi de programes de fracàs escolar”, destaca.
En aquest sentit, el mateix informe de la Fedaia argumenta que la despesa total de 3.400 euros per a la PEUC es veuria reduïda pel retorn sobretot a través d’impostos. En la seva anàlisi –que “té les limitacions pròpies de les hipòtesis”, apunta l’autora Júlia Montserrat– els 2.500 euros l’any per les famílies farien augmentar la recaptació d’impostos en uns 990 milions i ajudarien a estalviar en beques menjador o en tràmits burocràtics, de manera que el cost final de la PEUC seria de 2.415 milions d’euros.
Agrupar les ajudes en una de sola
Una altra de les reclamacions històriques de les entitats en defensa de la infància era la creació d’un sistema que agrupés totes les prestacions en una sola finestreta. “La fragmentació de les ajudes ha convertit les famílies en autèntiques peregrines que han d’explicar una i altra vegada la seva història”, exposa Albert Sales, professor de Sociologia de la UPF, que celebra la iniciativa de Fedaia perquè també acabaria amb aquesta “humiliació” per la qual han de passar molts pares i mares. “Perquè no hem d’oblidar que per cada nen pobre també hi ha una mare psicològicament destrossada“, afegeix.
Desplegament progressiu
En cas que l’Administració es fes seva la prestació, des de Fedaia exposen que el seu desplegament podria ser progressiu. La seva proposta passa per que durant els primers dos anys de la seva implementació només hi tinguin accés les famílies “amb ingressos per sota de l’ingrés de renda”. Els dos següents, la rebrien les famílies que doblin l’índex. I el cinquè any, segons els seus plans, l’ajuda podria ser ja universal.
