Un estudi, publicat aquesta setmana a la revista Science, demostra com l’aire polsegós o l’aire de les granges lleteres és capaç de prevenir al·lèrgies en nens. Els resultats van ser confirmats in vitro en cèl·lules humanes.
“Revelem un vincle entre la pols de les granges i la protecció contra l’asma i les al·lèrgies”, explica Bart Lambrecht, coautor de l’estudi i investigador a la Universitat de Gant (Bèlgica). Per a aconseguir-ho, els científics van exposar ratolins a la pols de granges procedents d’Alemanya i Suïssa.
Els experiments realitzats van permetre confirmar que els ratolins estaven totalment protegits de l’al·lèrgia als àcars de pols, “la causa més comuna d’al·lèrgia en humans”, declara Lambrecht.
La protecció dels infants a les al·lèrgies es va produir per l’exposició regular a partícules bacterianes i a pols de granja, ja que es van mitigar les seves respostes immunològiques inflamatòries. Segons els científics, la pols de granja fa que la membrana mucosa de l’interior del tracte respiratori reaccioni menys severament a al·lèrgens com els àcars de pols.
Com a causa d’aquest efecte protector, el treball involucra un enzim antiinflamatori en particular, l’A20. “El cos produeix aquesta proteïna quan entra en contacte amb la pols de granja. Si s’inactiva l’A20 en la membrana mucosa dels pulmons, la pols ja no és capaç de reduir la reacció al·lèrgica o asmàtica”, concreta Hamida Hammad, coautora i científica en el mateix centre que Lambrecht.
Per això, les llars amb animals de companyia, així com les granges lleteres -on els nens respiren pols amb altes dosis de partícules fúngiques, bacteris procedents dels estables o endotoxines, és a dir, toxines presents en les membranes externes d’algunes bacteris-, prevenen les al·lèrgies, tot i que encara es desconeix com.
Ara, els autors d’aquest treball han posat llum a aquest misteri. Els investigadors van sotmetre ratolins a endotoxines cada dos dies durant dues setmanes. A continuació, els van exposar a àcars de pols causants d’al·lèrgies a la llar, que solen ocasionar asma en els humans. Així, van descobrir que els ratolins que havien estat sotmesos de forma regular a endotoxines no van desenvolupar manifestacions al·lèrgiques, mentre que els ratolins de control sí que ho van fer.
Per als científics, “sembla que l’exposició a endotoxina va protegir els ratolins en aturar la capacitat de les cèl·lules epitelials del pulmó dels animals de generar molècules proinflamatòries, tot i que aquest efecte protector només va funcionar en presència d’una bona còpia de la enzim A20”.
Cap a una futura vacuna
Per tal de confirmar la presència d’A20 a aquest efecte protector, els investigadors van recórrer a l’ús de mostres de biòpsies de pulmó d’adults sans i d’asmàtics. Després d’una exposició regular a endotoxina, les cèl·lules d’humans sans van generar menys molècules inflamatòries característiques de les al·lèrgies que els seus equivalents asmàtics, en els quals els nivells d’A20 també van ser més baixos.
“També vam avaluar un grup de 2.000 nens que s’estaven criant en granges i vam trobar que la majoria d’ells estaven protegits. Els que no ho estaven i seguien desenvolupant al·lèrgies tenien en realitat una variant genètica del gen A20 que provocava una fallada en la proteïna A20”, subratlla Lambrecht.
En l’actualitat, els científics miren identificar la substància activa en la pols de granja responsable de proporcionar aquesta protecció. Una vegada que s’identifiqui, el desenvolupament d’una medicina preventiva contra l’asma serà el pas següent.
“Descobrir com la pols aporta aquest tipus de protecció ens encaminarà cap al desenvolupament d’una vacuna contra l’asma i noves teràpies per prevenir al·lèrgies. No obstant això, encara necessitem diversos anys d’investigació abans que aquests avenços arribin als pacients”, conclou Hammad.
