La primera vegada que vaig veure a la Ruby va ser al seu institut. La forma en què parlava amb la seva professora em va fer pensar que era una noia molt madura per seus dotze anys. La Ruby va néixer al Punjab, un estat de l’Índia fronterer amb el Pakistan. Va venir de petita a Barcelona i va haver de créixer molt ràpid per poder cuidar dels seus tres germans menors i ocupar-se del treball domèstic juntament amb la seva mare. També va haver d’assumir ràpidament la llengua i fer-se mediadora a través de la traducció. Ella és l’única persona que pot actuar com a traductora per a la seva mare en situacions quotidianes com anar al metge i altres gestions quan el seu pare s’absenta.
La mare de la Ruby té dificultats per accedir a l’aprenentatge del català i l’espanyol. Ella es maneja sempre en l’àmbit privat, és a dir, en l’esfera reproductiva i de cures, a causa de la forta divisió sexual del treball. El pare de Ruby, en canvi, a més de comptar amb un reconeixement econòmic per la seva feina, treballa fora de casa i això li permet socialitzar i aprendre els idiomes propis del lloc gràcies a les relacions amb els companys i clients.
La Ruby és una de les nenes participants del projecte Rossinyol de mentoria social. Com ha de combinar tota aquesta feina amb els estudis, el seu temps d’oci es veu molt reduït. El projecte li brinda una oportunitat de conèixer altres persones i li facilita l’accés a sortides i activitats culturals. Funciona com a pont que apropa cultures i grups socials diversos a través de trobades setmanals entre parelles de mentors i joves o adolescents. El sistema permet percebre de primera mà la situació de desigualtat en què es troben moltes famílies i promoure la inclusió social dels més vulnerables, creant noves xarxes de solidaritat que alhora poden ajudar a augmentar el capital social d’aquestes famílies en risc d’exclusió.
Participar en el projecte Rossinyol m’ha permès conèixer realitats diferents i trencar amb vells tòpics, estereotips i prejudicis que moltes vegades normalitzem i que és molt important qüestionar.
Crec que la sensibilització intercultural a través de les formacions dels voluntaris del projecte és un pilar bàsic per a l’èxit de la mentoria ja que pot ajudar a garantir relacions horitzontals i a gestionar situacions de xoc cultural. Ser conscient de les opressions estructurals de gènere, classe i raça que pateixen molts dels preadolescents participants del projecte i les seves famílies és un primer pas. Un avenç contra la forta desigualtat que predomina encara en tots els àmbits de la nostra societat.
