El diccionari diu que la paraula talent indica “una especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses”, però, naturalment, no en fa cap matís. Aquest és un exercici reservat als usuaris de la llengua. Provo de fer-lo, l’aplico als mestres, i el resultat me’n dóna cinc tipus. Podria estendre’m més, però amb cinc em sembla que ja en tenim prou.
Mestres amb talent (1): aporten molt als resultats globals de l’escola. Entenen la professió com un laboratori i comparteixen experiments.
Mestres amb talent (2): també aporten molt als resultats globals de l’escola. El seu laboratori és l’escola sencera, inclosos el col·legues.
Mestres amb talent (3): podrien aportar molt, però només s’entenen amb altres mestres que també tenen talent i ignoren la resta. Són un món.
Mestres amb talent (4): també podrien aportar molt, però no s’entenen ni amb els mestres que també tenen talent. Mai se sap el que pensen.
Mestres amb talent (5): podrien aportar moltíssim, però els mena la sobèrbia i això els fa taciturns. Sempre són als núvols, resignadament.
És clar que assolir un d’aquests estadis o un altre no depèn només del mestre, si bé és cert que hi té molt a dir. L’organització de l’escola hauria d’afavorir les condicions per a l’abandonament de la resignació a l’aïllament tot posant a disposició dels professionals el mínim de traves possibles al seu exercici professional, que en bona part passa per l’experimentació compartida amb el claustre.
Ingenuïtat? Utopia? Potser sí. D’aquí les lleis contradictòries desplegades en instruccions nogensmenys imperatives i constrenyidores, les avaluacions que marquen el camí a seguir de la indústria escolar -fa gràcia que els intents de superació d’una escola industrial hagin acabat en un senzill, i lucratiu, intercanvi dels termes.
Abandonem, doncs, el talent, però centrem-nos en la utopia. Fem-ho en cinc mostres, també, d’allò que el diccionari defineix com la “concepció d’un ideal irrealitzable”.
Utopia 1. A l’escola hi hauria d’haver una àrea d’optimisme trasversal, amb mestres dedicats a contagiar-lo sense treva als alumnes.
Utopia 2. Fent pas a la intuició: els mestres deixaran d’ensenyar perquè “és el que hi ha” i ensenyaran per al que “no sabem que hi haurà”.
Utopia 3. Una escola democràtica: els mestres renunciaran a acumular el coneixement, i es dedicaran a gestionar el que acumulin els alumnes.
Utopia 4. Una escola plural: els mestres deixaran de veure els alumnes com algú a qui cal modelar. Amb una mica d’afecte n’hi hauria prou…
Utopia 5. Les quatre utopies anteriors seran impossibles -si no, serien utopies?, i els alumnes faran la resta, com en els darrers 100 anys.
