Dos casos molt similars encara que sense relació entre ells han sacsejat recentment dues escoles de Màlaga i Pontevedra. Diverses famílies d’aquests centres han posat als seus fills en vaga -no anaven a l’escola- per forçar el trasllat fora dels seus centres de dos menors que, segons aquests pares, entorpien les classes i fins i tot arribaven a posar els seus fills en perill. Els nens assenyalats tenen 9 i 8 anys i tots dos tenen necessitats educatives especials.
Els dos casos s’han saldat de manera diferent. El de Màlaga, que va començar el mes de març passat, ha acabat amb la menor en qüestió fora del centre com a fruit d’aquestes pressions. La família parla d'”un infern” viscut i relata que la nena, amb trastorn de l’espectre de l’autisme, “està desenvolupant patologies com a conseqüència d’aquest procés”. Un tribunal de Màlaga està investigant si s’han de depurar responsabilitats en aquest cas.
A Pontevedra, els pares que van realitzar la vaga a l’octubre han fet marxa enrere i el nen continua escolaritzat a l’escola. Però ningú li ha evitat l’experiència d’haver d’anar durant dos dies a una aula mig buida (no totes les famílies van fer vaga) en contra seva, relata el pare.
“Hem d’aturar-ho”
L’escolarització i permanència dels nens amb necessitats educatives especials (NEE) en centres ordinaris amb suports o en Centres d’Educació Especial depèn al final d’un informe tècnic dels serveis d’orientació de l’Administració educativa, explica Carme Fernández, directora de la Fundació Gerard, una organització pro educació inclusiva que treballa amb la família de Pontevedra. Segons Fernández, que ha vist diversos casos similars, “moltes vegades l’informe tècnic està teledirigit perquè hi ha interessos en omplir els centres d’educació especial. Jo he vist molts informes i la majoria no s’ajusten a la realitat, són tendenciosos, tenen la idea premeditada de traslladar el menor del centre i ajusten els continguts a això”, denuncia.
Fernández recorda que un tractat de l’ONU recull l’educació inclusiva com un dret de l’ésser humà. “Però Espanya està contradient aquesta convenció i derivant molts alumnes a centres d’educació especial”, alerta. Segons la Fundació Gerard, que ha seguit diversos casos per tota la geografia espanyola, el problema és que treure aquests nois -amb necessitats educatives especials- de les escoles ordinàries “és la forma més còmoda de lliurar-se d’un alumne que representa un repte per a l’escola”. “El problema no és l’alumne sinó l’abordatge d’aquesta educació. Hi ha eines a l’abast dels docents, però ni saben ni volen saber”, assegura.
Això és més o menys el que denuncia el pare del menor de Pontevedra. En Juan (nom inventat) explica que el seu fill ha estat clínicament avaluat i “l’únic que van trobar és que té problemes d’atenció immediata”. Succeeix que de vegades perd els nervis i, admet en Juan, com és més gran que la resta en alguna ocasió ha enganxat a algun nen. A vegades com a defensa quan s’han ficat amb ell, altres vegades no. “Problemes de nens”, considera.
Problemes de nens, però, que van transcendir l’àmbit infantil i, al final del curs passat, des de l’escola van explicar a en Juan que potser hauria de sol·licitar una plaça en una escola d’atenció especial a Vigo. “Era en prevenció per si el nen anava a pitjor, per si hi havia molta llista d’espera, i amb la condició que la decisió la prendria jo”, explica. Mentrestant van posar una cuidadora exclusiva per al seu fill. “Anava bastant bé”, assegura.
Fins que un dia es va assabentar que els pares dels companys del seu fill estaven recollint signatures perquè el trasllat es fes efectiu i van posar -la majoria, però no tots- els seus fills en vaga durant dos dies per forçar el centre a prendre aquesta decisió. També es van reunir amb l’inspector d’educació a les esquenes d’en Juan, segons la seva versió. El cas va acabar saltant a la premsa i els pares en vaga van rebaixar la seva posició. El petit ha tornat a les classes. El seu pare vol que es quedi al centre perquè “ha millorat molt”. La conselleria d’Educació ha explicat a aquest diari que “treballa en pro de la inclusió de l’alumnat”. O sigui, perquè es quedi. Cas obert.
“No era per la meva filla”
A Màlaga el cas ha tingut una resolució pitjor. El 18 de març la nena, amb autisme, va tornar de l’escola, explica la seva mare, i va explicar que havia passat el dia sola. Els seus pares es van assabentar més tard que tots els pares dels companys de la seva filla havien decidit fer una vaga per les, segons ells, “actituds violentes de la nena”. Ningú, ni els pares ni l’escola, els va avisar. “Les situacions que es generaven a l’aula no eren per culpa de la meva filla, no és una assetjadora, és que no tenia prou professorat per atendre-la, ni prou format”, explica la mare. Però la realitat és que els nois van estar tres dies sense anar a classe per forçar el trasllat. “Ens en vam haver d’anar, era un poble petit i tothom sabia qui érem. Va ser estigmatitzant i horrorós”, recorda la mare.
L’incident va deixar tocada la petita. “El psiquiatre ens va dir que no podíem tornar a aquesta escola perquè la nena, encara amb discapacitat, era conscient del que estava passant i no podia assumir-ho”, explica la mare. Des de llavors la petita està sense escolaritzar. Les places que la Junta li va proposar no ofereixen garanties suficients a la família perquè, expliquen, no tenen recursos per atendre-la. Han optat per deixar a la petita a casa amb atenció domiciliària. Però per a la Junta aquesta situació és il·legal i ha denunciat la menor per absentisme. Però el cas té més recorregut judicial: el jutjat d’instrucció 3 de Màlaga té obertes diligències d’investigació per aclarir les responsabilitats penals que puguin tenir algunes persones respecte del que ha passat.
La mare se sent desemparada. Explica que portava des de 2010 alertant de la situació desatesa de la seva filla però no ha estat escoltada. I al final la situació ha explotat. “Amb la llei a la mà la meva filla no té drets”, explica la mare. De moment la nena segueix a casa, on “està bé”. Però la situació és lluny de ser definitiva.
