El suïcidi del jove transsexual Alan, amb només 17 anys, ha encès per enèsima vegada les alarmes contra l’assetjament escolar. Però massa vegades s’ha encès aquesta alarma sense que l’Administració, els centres escolars o la comunitat educativa hagin sigut capaços d’atacar d’arrel la problemàtica de l’anomenat bullying, que molt sovint, com en el cas de l’Alan, pren la forma de l’homofòbia o la transfòbia. Per això, un dels col·lectius més afectats per l’assetjament, el de persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, ha fet una crida a la comunitat educativa per concentrar-se aquest dimecres a Plaça Sant Jaume de Barcelona (19 h). La convocatòria es fa sota el lema ‘Prou Bullying per LGTBfòbia’, però els seus impulsors conviden a ampliar la protesta contra qualsevol tipus d’assetjament.
La Plataforma LGTBIcat ha convidat tots els partits parlamentaris i ha enviat cartes informatives a tots els claustres i associacions de pares de Catalunya perquè s’ompli de gom a gom amb un sol crit reivindicatiu: posar punt i final al bullying, tant als centres escolars com a la resta d’espais i situacions reals.- És urgent, constaten, treballar per posar fi a una pràctica que ha abocat molts adolescents al patiment i la desesperació. Els infants i joves que pateixen aquest setge viuen un autèntic infern dins i fora les aules. I molts d’aquests casos tenen el seu origen en l’orientació sexual de l’alumne assetjat: l’homofòbia i la transfòbia són dues de les formes d’assetjament tristament més habituals a les aules.
Amb la manifestació, la Plataforma LGTBIcat també vol exigir la implementació efectiva de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia en tots els àmbits de la societat, però en especial als centres educatius. La llei empara el principi de coeducació i vetlla perquè “la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diferents models de família siguin respectats en els diferents àmbits educatius”. També preveu plans d’acció tutorial i reglaments de convivència als centres educatius i defensa que la identitat de gènere i l’expressió de gènere no pot ser motiu de discriminació en cap centre educatiu sota cap circumstància. Contempla així mateix la prevenció de la violència per raó d’orientació sexual i desplega mesures de prevenció contra l’assetjament que poden patir les persones LGBTI en el medi escolar.
Tot i que la llei és molt completa i una de les més avançades d’Europa, la Plataforma LGTBIcat convoca una manifestació dimecres a les 19 h a la plaça Sant Jaume de Barcelona per denunciar qualsevol tipus d’assetjament escolar, però en especial el que pren formes d’homofòbia o transfòbia, a la pràctica no s’està desplegant. Eugeni Rodríguez, portaveu de l’Observatori contra l’Homofòbia, denuncia que fins ara “no s’ha aplicat la llei ni l’article perquè el govern no ha tingut la voluntat política per fer-ho“. Des de l’Observatori, explica, “hem rebut 114 denúncies d’assetjament l’any 2015 que vam transferir a la Generalitat. I el govern no ha fet res ni ha sancionat a ningú, simplement ho ha derivat a altres organismes, com per exemple als Mossos d’Esquadra”. Insisteix en què “tenim una llei amb punts molt contundents tancada en un calaix perquè la Generalitat ha tingut una actitud terrible”. Rodríguez defensa que l’Article 12 [referent a l’espai educatiu] és molt complet i engloba tots els àmbits de l’educació per protegir els infants que pateixen assetjament escolar.
El portaveu de l’Observatori contra l’Homofòbia ens explica que el “bullying és invisible i la víctima pot arrossegar el trauma durant 30 anys. A Catalunya, en el cas de l’assetjament escolar, el què ha passat fins ara és que les víctimes que han patit bullying han hagut de canviar d’escola o d’institut. Se’ls ha canviat d’escenari, però no s’ha resolt el problema”. Una de les solucions que contemplen des de la plataforma és que s’importi un nou programa educatiu, el ‘KiVa’, que s’està aplicant a Finlàndia i que té uns resultats molt positius pel què fa a l’assetjament escolar. “El què fa aquest mètode és treballar els testimonis de l’assetjament perquè identifiquin el problema i facin costat a la víctima i l’agressor perdi el poder. El què nosaltres proposem és que n’aprenguem, d’aquest mètode, i l’apliquem a les escoles catalanes”, comenta Rodríguez.
De moment el Ministeri d’Educació ha engegat un pla per la convivència escolar que té com una de les mesures principals l’habilitació d’un telèfon d’atenció gratuït contra l’assetjament, semblant al que ja està disponible per les víctimes de maltractaments. Aquesta eina, que estarà a punt pel curs vinent, ja ha aixecat un estol de queixes per la seva insuficiència i limitació.
