“Actualment els pares solen dir que se senten desorientats, desbordats o perduts en com educar els seus fills davant els múltiples riscos i potencialitats que tenen actualment. Molts d’ells pensen que arriben tard a la petició d’ajuda, ja que quan la realitzen, el seu fill presenta una simptomatologia greu”, apunta l’informe Adolescents amb trastorns de comportament, com podem detectar-los? què cal fer?, editat per l’Hospital Sant Joan de Déu en col·laboració amb els Laboratoris Ordesa.
L’informe, presentat aquest dijous a Barcelona, revela que la crisi econòmica i els canvis socials viscuts en els darrers anys s’han traduït en un increment del nombre d’adolescents amb problemes de comportament i fa algunes recomanacions sobre com abordar la situació. La informació s’ha fet a partir de les dades que es desprenen de les enquestes fetes a 1.300 pediatres, professores, pares i mares i professionals de la salut mental a tot l’estat. Dels pediatres enquestats un 96% afirma haver detectat un increment en les peticions per problemes de conducta, convertint-se aquesta en la primera causa de consulta sobre salut mental, segons indiquen psicòlegs i psiquiatres.
D’acord amb els resultats de les enquestes, els trastorns de conducta que han experimentat un major augment en els darrers cinc anys són els relacionats amb l’aprenentatge i el TDAH. De fet, es calcula que un de cada cinc infants tindrà algun trastorn de conducta abans de ser adult. Entre els factors de risc que apunta l’informe pel que fa a l’àmbit familiar hi ha un control parental inadequat, la falta de comunicació entre pares i fills o que els pares no tinguin temps d’estar amb els seus fills. Un dels factors de risc que es reconeix també en l’informe però és el fet que la família tingui un baix nivell socioeconòmic.
El principal repte: millorar la coordinació
Una dada reveladora és la que apunta que davant d’un possible trastorn de conducta dels seus fills un 49,2% de les famílies va al pediatra, al metge o al psicòleg directament i no comunica a l’escola el problema. “La majoria dels pares que van afirmar que a l’escola no els havien dit res, tampoc havien comunicat els problemes dels seus fills a l’escola per considerar que aquests no eren un problema escolar, o per desconfiar de la capacitat de l’escola per gestionar aquests casos”, es diu en el document.
Amb tot però és a l’escola on es detecta un important percentatge de casos (46,3%) i és per això que es ressalta també la importància de l’escola en la intervenció i derivació d’aquests casos a professionals externs. Una de les realitats que posa de manifest l’enquesta és precisament la manca de coordinació entre els diferents col·lectius implicats, una realitat que s’assenyala com el principal repte avui. I és que, per exemple, una gran part dels pediatres diu desconèixer els recursos educatius existents per tractar aquests problemes.
“La crisi ha generat noves necessitats i ha fet fonamental la millora de la coordinació i la realització d’un acostament multidisciplinar, que uneixi pediatres, educadors, pares i professionals de la salut mental per aconseguir una millor prevenció i tractament dels problemes de conducta així com poder afavorir la detecció precoç”, resen els responsables de l’informe.
Reivindiquen més recursos i una formació adequada
Els professionals que se senten més desemparats a l’hora de donar resposta a aquests joves són els professors. Entre els docents enquestats, un 90% assegura que hi ha bons recursos per tractar problemes de comportament però admeten que són insuficients i denuncien, a més, que els recursos disponibles s’han reduït en els últims anys.
Els professors reivindiquen també formació per fer front a aquest tipus de situacions ja que segons diuen la formació en aquest sentit és inadequada. Una altra de les consideracions que el col·lectiu docent reclama és un major reconeixement per part dels pares i també per part de les institucions en les quals treballa.
