“Quan vostè entra en una escola bressol, pot diferenciar els nens que han estat alimentats amb biberó dels de lactància materna? I en una classe de primària? I en una graduació universitària? -Amy Tuteur espera uns segons abans de contestar-se a si mateixa-. Doncs serà que tanta diferència no hi ha”.
Aquesta ginecòloga nord-americà, autora de The Skeptical OB, denunciava el passat mes d’agost a la revista Time que diàriament atén mares angoixades que se senten culpables perquè no poden o no volen donar el pit als seus nadons. “Estan sota una gran pressió que els fa sentir que són males mares quan, en realitat, les diferències entre la lactància materna i la fórmula en els països desenvolupats són molt, molt petites”, afirma Tuteur.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos del nadó. Aquesta institució fa anys que intenta remuntar el baix seguiment de la seva directriu, tant en regions empobrides com en les més afavorides econòmicament, sense l’èxit desitjat.
Segons un macroestudi publicat la passada setmana a la revista The Lancet, als països de rendes baixes i mitjanes només un de cada tres nadons són alimentats amb lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida. En les societats més riques, especialment la europea, les xifres no milloren. El treball estima que si la lactància materna s’incrementés fins a nivells universals es podrien prevenir fins 823.000 morts de nens menors de cinc anys.
Ni institucions ni científics posen en dubte que la llet materna és millor que la de fórmula. No serà la primera a fer-ho Amy Tuteur, qui va alletar als seus quatre fills. “Perquè volia i podia, i era feliç amb la meva decisió”, subratlla. Però coincideix amb el metge Michael Kramer, líder d’una investigació única en la història sobre els efectes de l’alletament, i amb l’opinió d’un nombre cada vegada més gran de professionals: “S’han exagerat els resultats científics sobre els beneficis que té la lactància en la salut del nadó a llarg termini”, explica a Sinc Kramer des del seu despatx a la Universitat de MgGill a Mont-real (Canadà).
Llegint entre línies
Una aclaparadora majoria d’estudis conclou que la lactància materna és millor que l’artificial per a la salut del nadó i que aquests beneficis es prolonguen al llarg de la vida.
Aquests treballs demostren que els nadons alletats tenen menys infeccions i que a mesura que creixen mostren menor tendència al desenvolupament d’obesitat, diabetis tipus 1 i 2, asma, al·lèrgies, pressió arterial alta, hiperactivitat, càncer i càries dentals; i presenten un major coeficient intel·lectual.
Però aquests estudis, que no són experimentals sinó observacionals (comparen un grup de població amb un altre), també revelen que, pel que fa als nadons de biberó, els de pit tenen major probabilitat de ser blancs, néixer en famílies amb ingressos elevats, tenir pares amb un alt nivell educatiu, un millor accés al sistema de salut i viure en barris més segurs i amb baixos nivells de toxicitat ambiental.
Kramer assegura que investigar les conseqüències de la lactància en humans és molt complicat. “No estem parlant d’una relació com la del tabac i les malalties pulmonars, sinó d’una cosa molt més subtil. Quan els efectes que busques són febles i es veuen influïts per la conducta de les persones, és molt fàcil que els teus resultats es desviïn cap a una resposta o una altra per no tenir en compte totes les variables de confusió”, alerta.
És a dir, es corre el risc d’ometre fets, com la dieta o l’exercici que practica una família, que afecten directament en el resultat de la investigació. Per exemple, la influència de la lactància sobre l’obesitat.
En els germans pot haver-hi la clau
Per desentranyar l’efecte real de la lactància sobre la futura salut del nadó haurien de minimitzar aquestes variables de confusió. Una primera aproximació la van portar a terme l’any 2005 dos economistes que van estudiar 2.734 parelles de germans. D’aquestes, 523 havien estat alimentades de manera diferent, un germà amb pit i l’altre amb biberó.
Els investigadors van analitzar l’índex de massa corporal, asma, al·lèrgies, notes del col·legi, inclinació a la mare i fins a 15 indicadors de salut i habilitat cognitiva. Gairebé totes les diferències que tan clarament es manifestaven a la població general van resultar ser nul·les entre germans.
“Els nostres resultats demostren que molts dels efectes beneficiosos a llarg termini de la lactància han estat sobreestimats”, escrivien els autors. Només una diferència es va mantenir: l’habilitat cognitiva.
Aquest treball va ser el primer de diversos més, el més recent publicat al maig de 2014, que revelen una vegada i una altra que gairebé tots els efectes beneficiosos a llarg termini que s’atribueixen a la lactància materna tendeixen a zero i es tornen insignificants quan es comparen germans. És a dir, que en realitat són degudes a característiques demogràfiques i estatus social, ja que en els països desenvolupats –Espanya entre ells-, les dones amb més nivell social i educació donen més el pit i allarguen el període de lactància.
El coeficient intel·lectual sí que es manté diferent en alguns d’aquests treballs, encara que en altres no, però la xifra es redueix d’una mitjana de 2,2 punts en els estudis observacionals a 0,22 en què només comparen germans.
De Bielorússia al món
De totes maneres i segons Kramer, l’estudi amb germans no és el millor disseny ja que la mare ha decidit canviar l’alimentació entre un i altre per alguna raó, i aquesta pot ser una variable de confusió i falsejar els resultats. “No és una comparació del tot justa”, reflexiona l’investigador. L’ideal seria dissenyar un assaig com si d’un fàrmac es tractés, prospectiu i aleatori, on fos només l’atzar el que determinarà el tipus d’alimentació, de manera que qualsevol diferència entre els dos grups es degués únicament al tipus de lactància.
L’any 1996, Michael Kramer va posar en marxa un estudi d’aquestes característiques anomenat Probit (acrònim en anglès de Promotion of Breastfeeding Intervention Trial ). A Bielorússia, Kramer i els seus col·legues van reclutar a 17.046 nadons i van convèncer la meitat de les seves mares perquè prolonguessinn la lactància materna i ho fessin de manera exclusiva. Des de llavors, els investigadors han monitoritzat minuciosament la salut d’aquestes criatures i de moment han difós els resultats del seguiment als sis i als 11,5 anys. En breu publicaran les dades després de 18 anys d’estudi.
“L’OMS i altres organitzacions que promouen la lactància materna ens citen quan tenim resultats que els agraden, i no ho fan quan no són del seu grat. No em sembla bé utilitzar les dades que a un li interessin per promoure el que considera que és millor, i crec que això és just el que està passant”, denuncia aquest metge per teleconferència amb Sinc.
El que, segons Kramer, no li agrada a l’OMS és que en el seu assaig no han trobat cap evidència dels efectes beneficiosos de la lactància a llarg termini: ni respecte a l’obesitat, ni a l’al·lèrgia ni l’asma.
“El que sí hem corroborat, i hi ha una evidència científica molt sòlida al respecte, és que la llet materna proporciona protecció davant infeccions -assegura l’investigador-. Però només durant el període de lactància, i desapareix als pocs dies de detenir-la”.
El gerent del Programa de Nutrició, Activitat Física i Obesitat de l’OMS, Joao Bredo, es mostra escèptic amb l’assaig de Kramer i els treballs amb germans. “És cert que els estudis observacionals poden tenir un problema de desviació i que hem de continuar investigant -admet Bredo-. Però, a dia d’avui, no creiem que hi hagi evidència suficient com per dubtar dels efectes beneficiosos de la lactància materna sobre la salut a curt i llarg termini”.
El que sí fa la lactància materna
“Hi ha la idea que els beneficis de la lactància materna només es refereixen als països pobres, però no és així, són igual d’importants per a tota la població”, subratlla Bredo. En aquesta línia, una de les conclusions de l’estudi de,The Lancet és que en països desenvolupats la lactància materna redueix el risc de mort sobtada del lactant en una proporció de més d’un terç.
Els lactants de l’assaig probit, a Bielorússia, van patir menor nombre d’infeccions, especialment gastrointestinals, i de menor intensitat. “En països desenvolupats les diferències entre la lactància natural i el biberó no són una qüestió de vida o mort, però sí en altres llocs”, assegura Kramer, referint-se a països en vies de desenvolupament o immersos en conflictes bèl·lics on el risc d’infecció és elevat o l’aigua no és potable. També en el cas de nadons prematurs en què la llet materna ha demostrat ser eficient per reduir el risc d’enterocolitis necrosant, un trastorn intestinal.
La llet materna, rica en anticossos del tipus IgA, constitueix una primera línia de defensa en les zones mucoses, com l’intestí del nadó. A més, recents investigacions demostren que és rica en substàncies que no es troben a la de fórmula, com a cèl·lules mare, cèl·lules del sistema immunitari i altres molècules que afavoreixen el creixement de determinats bacteris en detriment d’altres potencialment patògens en la flora intestinal del nadó.
“La llet materna ha evolucionat al llarg de milions d’anys i encara desconeixem moltes de les seves propietats. No m’estranyaria que en el futur descobríssim nous efectes beneficiosos, especialment relacionats amb el sistema immunitari “, afirma Kramer.
Sobre el coeficient intel·lectual
El resultat més controvertit de l’experiment d’aquest pediatre canadenc es refereix al coeficient intel·lectual, ja que en les seves diverses publicacions arriba a trobar diferències de 7 punts entre els dos grups. “Però aquest valor està sobreestimat -admet-. Tenint en compte tots els estudis, jo crec que la diferència real és uns 3 punts de més en el grup de lactància materna que en el de fórmula”.
Quina importància té aquest valor? Segons Kramer, a nivell individual, cap. “És irrellevant, com la diferència que pugui existir entre germans“, explica. Però sí que podria ser-ho a nivell poblacional. L’explicació? El científic admet que no la sap.
Alguna teoria ha sonat a favor de la presència d’àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga presents en la llet materna i no en la de fórmula, però els estudis de llet suplementada amb ells no han revelat cap efecte.
Amy Tuteur esbufega i dóna una resposta contundent: les mitjanes de coeficient intel·lectual no han fet més que augmentar al llarg del segle XX als Estats Units, mentre que la proporció de lactància materna disminuïa.
“No hi ha dubte que la lactància materna és millor, però si una mare no vol o no pot donar el pit, té mil eines per compensar i fins i tot superar qualsevol benefici que pugui conferir la seva llet a llarg termini: des llegir-li contes al seu nadó a posar-li el cinturó al cotxe”, afirma Kramer.
El científic canadenc admet que hi ha una forta pressió social que promou aquest tipus de lactància. Per a ell, aquesta situació s’explica com una resposta popular a les campanyes agressives que durant anys han esgrimit les empreses productores de llet artificial en detriment de la materna.
Sense teta també hi ha paradís
Per Tuteur, “entre la lactància materna i la ‘criança amb afecció’ vivim una autèntica bogeria en la qual les dones, el seu temps, la seva feina i els seus sentiments són invisibles”, critica.
Segons la ginecòloga, cap gran canvi social és gratuït i la resposta a l’emancipació econòmica i laboral de la dona ha estat l’ascens de moviments antifeministes que defensen que una bona mare ha de quedar-se a casa amb els seus fills. “No sembla necessari que els pares facin res”, comenta irònica.
L’Aliança Mundial per la Lactància Materna (WABA per les sigles en anglès) no coincideix amb l’opinió d’Amy Tuteur.
Amal Omer-Salim, assessora tècnica de l’organització denuncia que el sistema de salut està inundat de promocions de llet de fórmula, molts treballadors sanitaris no estan preparats per donar suport a les mares en l’inici del procés, la legislació de les baixes maternals és pobre i l’ambient laboral no convida a mantenir la lactància després de la reincorporació a la feina. “La llista de reptes als quals s’enfronten les mares és interminable”, afirma Omer-Salim.
“Al món urbanitzat en el qual vivim, tota aquesta realitat a vegades es redueix a que algunes mares se senten culpables. Nosaltres contribuïm a aquest imperatiu? No n’estic segura, perquè en l’únic que fem èmfasi és en la necessitat de protegir, promoure i donar suport a les dones”, escriu a Sinc Omer-Salim, qui també admet que l’excés de zel d’alguns treballadors sanitaris poc formats en temes de lactància sí que pot provocar sentiments de culpa.
“Hi ha moltíssimes coses per les quals una pot sentir-se culpable a l’hora de criar els fills, i tard o d’hora ells ja s’encarregaran de dir-te el que vas fer malament -se’n riu Tuteur-. A les mares angoixades jo els aconsellaria que estalviessin forces, que la part dura de la maternitat encara està per venir, i que un fill mai et dirà: ‘El problema, mama, és que no em vas donar de mamar”.
