Com cada mes de febrer les escoles de Catalunya estan a punt d’obrir el procés de preinscripció per al proper curs escolar, i el departament d’Ensenyament, també com cada any, fa la planificació escolar en funció de la població d’alumnes que hi haurà al setembre, sobretot dels que entren al primer curs d’infantil. La tendència en els darrers anys ha estat el tancament de línies de diversos centres, amb l’argument, per part d’Ensenyament, de que els obliga a fer-ho la davallada de la natalitat.
En contraposició, bona part de la comunitat educativa –sindicats, FaPaC, alguns ajuntaments– denuncien que hi ha una tendència a fer-ho en centres públics. Consideren que el fet que Ensenyament anunciï la reducció de línies de la pública abans de les preinscripcions predisposa les famílies a escolaritzar els seus fills en altres centres, que poden ser públics però també concertats.
Segons dades de la FaPaC, la principal federació d’AMPA de Catalunya, en els últims tres cursos s’han tancat 475 grups d’infantil, dels quals el 90% són públics i només el 10% concertats.
Encara que el procés de preincripció pel curs vinent no ha començat, ja es comencen a conèixer algunes dades sobre els canvis i tancaments d’aules en els centres escolars catalans. El sindicat CCOO estima que de cara al curs vinent hi ha 59 aules de P-3 en perill de tancament entre totes les comarques catalanes. Una acció que es podria traduir, segons el sindicat, en l’eliminació de quasi 90 places docents i un estalvi estimat per l’Administració de 2’50 milions d’euros.
Moltes famílies i mestres, sovint des de la comunitat educativa local o des dels propis centres, s’han mobilitzat per exigir a Ensenyament es replantegi el tancament d’aquestes línies. En alguns casos, segons CCOO, Ensenyament s’hauria replantejat tancar línies públiques a Berga, Mataró i Barcelona.
Però sindicats i AMPA creuen que no n’hi ha prou. Consideren que encara hi ha massa aules en perill de tancament i proposen alternatives per solucionar el problema. La primera és que es plantegi el tancament d’aules una vegada ja es coneguin les dades de les preinscripcions. Argumenten que una vegada se sap la demanda dels centres escolars s’ha de valorar quina escola està més buida per tancar-la, i no fer el procediment al revés.
Per altra banda denuncien que es castigui més la xarxa d’escoles públiques que les concertades. Un exemple n’és Berga. Aquest municipi té 8 unitats de P-3 i Ensenyament proposa reduïr-les a 7 aules. Així, el municipi es quedaria amb 3 línies a l’escola pública i 4 a la concertada.
Una altra de les demandes per part de CCOO és la reducció de les ràtios de les aules ja que el nombre d’alumnes dins les unitats infantils en alguns casos supera els 25 infants.
