Aquest dijous el moviment estudiantil ha convocat una nova aturada a les universitats catalanes per plantar cara a la reforma del 3+2. Fa poc més d’un any el Consell de Ministres aprovava el decret que permet a les universitats espanyoles reduir la durada dels graus de quatre a tres anys, per adaptar-se al model 3+2, amb tres anys de grau i dos de màster. La proposta va aixecar polèmica, va rebre crítiques de les universitats per la seva precipitació i aquestes mateixes van acordar un calendari d’implantació que no fos immediat.
Ara les universitats aproven nous graus de tres anys, tot i que es mostren més conservadors amb els estudis ja existents. Mentrestant l’estudiantat ha celebrat consultes als campus com a via per reivindicar la democratització d’una decisió en què no han tingut veu ni vot. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) considera que aquests referèndums “van superar en número de participació qualsevol comicis fet anteriorment i més d’un 90% de l’estudiantat es mostrà en contra del 3+2”, motiu pel qual passen a la vaga per anar un pas més enllà en les seves reivindicacions.
“Aquesta reforma suposa un pas més en el procés d’elitització i mercantilització de l’educació pública, instigant a la supressió d’aquells graus i facultats que no siguin “productius” i “competitius” dins la seva lògica capitalista”, assegura el SEPC en un comunicat, en què afegeixen que “sumat al constant augment de les taxes universitàries d’aquests darrers anys, el 3+2 suposa un encariment del preu dels estudis superiors ja que al cursar graus més generalistes es torna imprescindible estudiar un màster”, que tenen preus més elevats.
Segons la Generalitat, la incidència de la vaga ha estat menor, però el cert és que moltes facultats han paralitzat la seva activitat. S’han aturat les classes en mitja dotzena de facultats de la UB (Economia i Empresa, Dret, Geografia i Història, Farmàcia, Matemàtiques i Filologia), en dues de la UdG (Dret i Educació i Psicologia), als campus Ciutadella i Poblenou de la UPF, al Campus Catalunya de la URV i a la Universitat Autònoma.
La mobilització estudiantil s’ha traslladat al migdia en forma de manifestacions al centre de les principals ciutats de Catalunya. A Barcelona, milers d’estudiants s’han citat a les 12 h a Plaça Universitat i han desfilat pel carrer Pelai i les Rambles.
Miles de estudiantes se reapropian de La Rambla en la #vaga3M: no al 3+2 pic.twitter.com/yT7NyveM7Z
— Estudiantes Anticapi (@AnticapiEst) 3 de març de 2016
De fons, la protesta contra l’increment de preus
L’efecte que ha tingut a Catalunya traslladar cursos que eren de llicenciatura a una combinació de grau i màster es pot veure a l’informe de l’Observatori del Sistema Universitari sobre el preu total de la carrera. El curs 2007-2008 l’enginyeria informàtica i l’enginyeria industrial tenien la mateixa durada. Amb preus del curs 2013-2014, en canvi, una persona que vulgui ser enginyera industrial (i per tant ha de fer un màster) hauria de dedicar a pagar la carrera 4.260 euros més que una que vulgui ser enginyera informàtica. Malgrat tot, l’estudi mostra que les carreres que pateixen un increment més important –sobretot a causa de l’augment de preus, que no es veu modificat pel 3+2– són les que van passar d’una durada de tres a quatre anys.
“Si passem a tenir un any de grau a preu de màster tenim un problema, tot i que la Generalitat assegura que aquest primer any de màster podrà costar com un curs de grau, però més que el 3+2 en si, el problema són els preus, el decret de preus de la Generalitat, que ens bloqueja l’accés a la universitat”, apunta Ismael Benito, de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP). “Volem tornar a uns preus de com a màxim 700 euros, com els d’abans del 2011″, apunta en referència a l’augment del 67% de les matrícules de grau impulsat llavors per la Generalitat.
Benito assegura que l’AEP reivindica un treball en diversos eixos vinculats a l’accés i no estrictament al 3+2. Són habitatge –”com a persona estudiant és molt difícil emancipar-se”–, alimentació –”ja fa anys que es van tancar els menjadors universitaris, els bas són molt cars i cada cop mengem pitjor”– i transport i mobilitat –”a nivell de territori hi ha gent que no es pot desplaçar perquè Renfe funciona fatal, i a l’Àrea Metropolitana els preus són inassumibles”, assegura l’estudiant–.
