Encara que molts animals han estat capaços de reflectir i mostrar els seus dubtes, només els humans semblen tenir l’habilitat de comunicar explícitament la seva incertesa a altres persones. No obstant això, els científics desconeixien si aquesta aptitud es desenvolupava a una edat molt primerenca o emergia més tard amb el desenvolupament del llenguatge.
Un estudi, publicat a PNAS, mira d’esbrinar si els nadons són capaços –com els adults– d’avaluar els seus propis pensaments. Per a fer-ho, l’equip del Laboratori de Ciències Cognitives i Psicolingüístiques del Centre Nacional d’Investigació Científica de França (CNRS, per les seves sigles en francès) ha examinat el desenvolupament de la metacognició, la capacitat que tenim d’observar i regular els nostres propis processos cognitius.
“Un exemple molt comú d’aquest procés és la capacitat d’avaluar les nostres eleccions: després d’haver pres una decisió, som capaços d’identificar els nostres propis errors, i confiem en les nostres eleccions després d’una bona resposta”, aclareix Louise Goupil, autora principal del treball, en definir la sensibilitat metacognitiva.
Fins ara, els estudis en psicologia del desenvolupament havien documentat un desenvolupament tardà d’aquesta capacitat, que havia estat estudiada principalment preguntant als nens sobre les seves decisions. En aquest tipus de situacions, de manera general, els infants han tingut dificultats per valorar les seves pròpies eleccions.
“Tenen tendència a sobreestimar les seves pròpies actuacions, és a dir que són capaços de dir que han respost bé fins i tot quan han comès un error”, subratlla la investigadora. Basant-se en aquesta relació verbal, s’ha suggerit durant molt de temps que els menors de sis anys no tenen o tenen poca sensibilitat metacognitiva.
Llenguatge no verbal per evitar errors
Per Goupil, aquestes limitacions en els nens també es podrien explicar pel fet de comunicar els seus propis pensaments i decisions de manera estrictament verbal. D’aquesta manera, és possible que els petits siguin capaços de valorar les seves decisions “fins i tot si els és difícil verbalitzar els seus errors i dubtes”, indica l’experta.
Per comprovar si els nens poden comunicar de manera no verbal aquesta incertesa, els investigadors van realitzar un experiment amb 80 nadons de 20 mesos. “En donar-los una tasca de memorització vam poder provar la seva capacitat de demanar ajuda de forma no verbal i així evitar errors”, especifica la científica.
Els nadons van haver de memoritzar el lloc on s’amagava una joguina sota una de les dues caixes que tenien davant d’ells. Després d’un termini d’entre 3 a 12 segons, es va demanar assenyalar una de les dues caixes per indicar on pensaven que estava amagat l’objecte amagat. En algunes proves, la joguina es col·locava darrere d’una cortina, de manera que els era impossible resoldre-la.
Els resultats demostren que els nadons demanen ajuda per evitar assenyalar la caixa incorrecta. A més, “demanen ajuda més sovint quan les proves són impossibles de resoldre, i quan els terminis de memorització són més llargs”, diu Goupil. D’aquesta manera, els petits poden avaluar els seus propis dubtes i compartir aquesta informació amb els altres per aconseguir els seus objectius.
Els nadons mostren per tant sensibilitat metacognitiva molt abans del que es pensava, tot i ser incapaços de verbalitzar-ho convenientment fins a uns anys més tard. “No només s’analitzen el seu entorn físic i social, sinó que també poden examinar els seus propis processos cognitius”, conclou l’experta.
