El finançament de les escoles concertades que segreguen en funció del sexe dels seus alumnes tornarà a ser objecte de debat aquest dimecres al Parlament de Catalunya. El grup de Catalunya Sí Que Es Pot ha presentat una proposta per modificar la Llei d’Educació de Catalunya, vigent des de 2009, amb l’objectiu d’introduir un nou requisit per als centres educatius que volen accedir al concert: que siguin mixtes. Així, les 16 escoles que apliquen aquesta separació entre nens i nenes en quedarien excloses de la subvenció.
La separació per sexes és un model “del tot contradictori amb la mateixa llei catalana, on s’estableix que la coeducació i la igualtat entre homes i dones formen part dels principis bàsics del nostre sistema”, argumenten des de Catalunya Sí que es Pot. Per això demanen que se’ls retiri la part de finançament públic que els correspon com a centres concertats.
El conjunt d’aquests centres a Catalunya percep de la Generalitat uns 30 milions d’euros anuals en concepte del concert, segons va revelar recentment Crític, una xifra fruit d’un càlcul que té en compte el número d’unitats i alumnes per escola. La gran majoria d’elles, a més, estan vinculades a l’ordre religiosa Opus Dei.
En el debat parlamentari, la proposta de modificació de llei haurà de superar dues esmenes la totalitat, que han presentat Junts pel Sí i el PP, respectivament. Si alguna de les esmenes prospera, la iniciativa quedaria sense efecte. En cas contrari, la proposta obtindria la llum verda i passaria a debatre’s a la comissió d’Ensenyament de la Càmara catalana.
La gran incògnita sobre la votació recaurà en Junts pel Sí. De Catalunya Sí que es Pot, PSC i la CUP es preveu que donin suport a la modificació de la llei, però en el si de la coalició independentista hi ha divergència de posicionaments. CiU ha estat històricament favorable a concertar aquests centres –la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va confirmar en la seva primera intervenció parlamentària que mantindria aquestes subvencions–, però ERC s’hi ha mostrat en més d’una ocasió en contra.
Els desequilibris que aquesta qüestió genera a Junts pel Sí els han intentat explotar recentment altres partits, com el propi PP, que va presentar una moció al febrer instant a mantenir els concerts educatius de tots els centres, inclosos els d’elit. En aquella ocasió Junts pel Sí s’hi va oposar en considerar que això la LEC ja ho garanteix.
Així doncs, la de demà no serà la primera ocasió en què alguns partits intenten obrir el debat sobre les escoles que segreguen per sexe en seu parlamentària. Primer ICV-EUiA i després el PSC, els anys 2013 i 2014, respectivament, van intentar esmenar la LEC en aquest sentit, però en tots dos casos el Parlament va obstaculitzar les iniciatives amb els vots en contra de CiU i del PP. ERC es va mostrar llavors favorable a revisar els concerts d’aquests centres.
La barrera que suposen la LOMCE i els convenis actuals
Malgrat que la proposta de modificació de la llei catalana prosperi, i es comenci a estudiar en comissió parlamentària, el seu futur és certament dubtós, perquè la LOMCE, vigent des de 2013, blinda el dret d’aquests centres a percebre el concert. En els últims anys la justícia ha obligat diferents administracions, com la Junta d’Andalusia, a abonar a diversos d’aquests centres els diners de concerts que es negava a pagar. El Tribunal Constitucional va avalar a l’inici del 2016 aquest blindatge.
Una altra barrera amb què toparia la iniciativa política contra el concert a les escoles que separen per sexe és amb la vigència dels convenis actuals. Els concerts a tota Catalunya es van renovar l’any 2014, de la mà de la llavors consellera Irene Rigau, per un període de sis anys, és a dir, que seran vigents fins el 2020. La seva renovació s’ha dut a terme sempre sense inconvenients, tant durant el govern de Jordi Pujol com el del el tripartit.
Va ser precisament en època del tripartit quan es va aprovar la LEC, que contempla la subvenció amb diners públics d’aquestes escoles. PSC, CiU i ERC la van donar per bona, però ICV-EUiA se’n va desmarcar justament en aquest punt. Ara els socialistes afirmen que va ser “un error” permetre el seu finançament públic, mentre que els republicans defensen que el model segregat mai ha estat el seu, però que van prioritzar el consens per tirar endavant la llei.
