Augmenten la desigualtat, allarguen el dia més enllà de les hores que suma una jornada laboral, generen pressió als nens, mals de cap als pares… Els deures escolars tornen a ocupar el centre del debat educatiu. Tenim un problema.
No tot són aspectes negatius. A favor: ajuden a retenir coneixements i comprendre el que s’ha treballat a classe, milloren els hàbits d’estudi i l’actitud cap a l’escola, fomenten l’autodisciplina i la connexió entre família i escola.
“Els deures són una pressió institucional cap a l’alumnat, poden arribar a baixar nota. Depèn del temps dels pares, la formació que tinguin, que sàpiguen transmetre aquests coneixements… És un tema que tenim tan interioritzat que ens sembla que és bo que els nostres fills estiguin a casa fent deures en lloc d’estar pel carrer, un missatge que no és l’idoni en absolut”, resumeix Jesús Salido, president de la Confederació d’AMPAS Ceapa, que està “en contra de tota activitat obligatòria fora de l’ horari lectiu”.
Per contra, Felipe de Vicente, president de l’associació de catedràtics d’institut ANCABA, defensa el “treball personal” (“el terme deures és molt ranci”, diu), tot i que concedeix que podria estudiar-se la possibilitat que aquest es realitzés en horari lectiu, sobretot tenint en compte que Espanya està ja entre els països que més hores de classe té.
Problemes d’estrès
El de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha estat l’últim dels avisos que ha arribat per aquesta qüestió. Els nens a Espanya, diu aquest organisme, se senten “pressionats” pels deures. A totes les edats. Per sobre de la mitjana dels països analitzats. També se supera -en negatiu- la mitjana de països pel que fa a altres factors dels deures com les hores que s’hi dediquen de mitjana o la incidència d’aquestes tasques en l’accentuació de les desigualtats entre nens segons el seu origen social: als que vénen de famílies d’alt nivell sociocultural els afavoreix més, així que augmenta la diferència als seus companys d’origen humil.
Un 34% dels nens i un 25% de les nenes de 11 anys se senten angoixats pels deures, segons l’OMS. Aquesta dada deixa Espanya en en el novè lloc entre els 42 països europeus i nord-americans que ha estudiat l’organisme. L’estadística només fa que créixer a partir d’aquesta edat. Als 13 anys les noies superen als seus companys masculins (55% elles, 53% ells). Als 15 les alumnes que se senten pressionades ja són set de cada deu; ells, un 60%.
I aquesta pressió no és innòcua. L’OMS adverteix que es tradueix en estrès i que aquest “es caracteritza per un increment de comportaments que posen en risc la salut, més freqüents problemes de salut (mal de cap, dolor abdominal, mal d’esquena i marejos) i símptomes psicològics, com sentir-se trist, tens o nerviós”.
Ceapa ha celebrat la publicació d’aquest estudi. En una nota, l’organització assenyala la pressió institucional, social i dels professors a les famílies que s’oposen als deures, i afirma que rep nombrosos comunicats de pares i mares que els reclamen que actuïn per acabar amb ells.
Hores de deures, coordinació i currículum
Una de les possibles causes d’aquesta pressió és que Espanya està entre els països que més hores de deures posa a la setmana, segons l’OCDE. Són sis hores de mitjana que se sumen a la jornada escolar, mentre que la resta de països n’hi dediquen menys de cinc. Els alumnes surten de les seves set o vuit hores dins l’escola, una jornada laboral completa, per encara haver de seure a casa un altre bona estona, com denunciava una mare en un vídeo que es va fer viral fa uns mesos, en què a diverses persones se’ls plantejava el dia a dia d’un nen sense dir-los que era un nen i pensaven que es tractava d’un executiu o un professional liberal.
En el que coincideixen uns i altres és que un dels problemes amb els deures és que no hi ha coordinació entre els professors dels centres i que el currículum pressiona molt. El primer provoca que períodes d’escassa exigència s’alternin amb pics de gran demanda. El segon reforça el primer. “Hi ha massa assignatures”, sosté De Vicente. “Potser es podrien explorar els treballs personals en equip transversal, algun tipus de treball en el qual l’alumne coordini diverses matèries alhora”, proposa.
Martín Gordillo, professor de secundària, afegeix que “en aquests temps és especialment valuós el temps i algunes famílies l’aprofiten per a l’educació a l’ombra, és a dir, les coses que l’escola no ensenya. Però el currículum cada vegada és més exigent i pressiona”. I posa com a exemple el sistema universitari de crèdits ECTS, “que sí que reconeix que cal un temps per a l’ensenyament i que tot ha de ser quantificat”. Un crèdit ECTS correspon a entre 25 i 30 hores de treball de l’estudiant, no només al temps de classe.
El problema no és només espanyol. A França, els pares van arribar a fer una vaga de deures fa pocs anys. A Espanya, la mare que va realitzar el vídeo va aconseguir més de 200.000 signatures a la seva petició per a una racionalització dels deures. En alguns instituts, com el madrileny Mariano José de Larra, alguns pares van realitzar una iniciativa familiar. Els organismes internacionals ens estiren les orelles de tant en tant amb el tema. El problema hi és.
